Sense aturador. El magistrat del Tribunal Suprem Ángel Luis Hurtado ha acordat citar com a investigats, en la causa que segueix per delicte de revelació de secrets, el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, i la fiscal provincial de Madrid, Pilar Rodríguez. L’instructor pren la decisió en considerar “apuntalada” la presumpta participació de tots dos en els delictes de revelació de secrets després de les diligències practicades fins ara, i en particular en els informes elaborats per la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil.
Però el magistrat, es queda amb gana només citant García Ortiz i a Rodríguez. En la mateixa interlocutòria també incorpora al grup dels investigats al tinent fiscal de la Secretaria Tècnica de la Fiscalia General de l’Estat, Diego Villafañe Díez. El jutge ho justifica perquè podria “haver concertat per revelar secrets o informacions reservades relatives a un altre ciutadà”. Informacions que pel magistrat haurien tingut coneixement per raó del seu ofici o càrrec i que no haurien d’haver estat divulgats, d’aquí que haurien pogut incórrer en l’eventual comissió del delicte que preveu l’art. 417 del Codi Penal. El fiscal general està citat per al dia 29 de gener, la fiscal provincial de Madrid, per al 30 de gener, i pel 5 de febrer, el fiscal Diego Villafañe, tots tres en concepte d’investigats.
El jutge fa cas a la Guàrdia Civil
En la resolució, el magistrat escriu una mena de resum del que s’ha investigat fins ara. Amb aquestes dades, la interlocutòria remarca que pel que fa al fiscal general, la UCO, en el seu informe de 21 de novembre de 2024, parla de “la participació preeminent del Fiscal General del Estat en els fets que, finalment, van derivar a la filtració investigada”.
“Sense entrar en consideracions sobre això” –afegeix l’instructor–, “el que les diligències practicades fins ara apunten, amb un elevat grau de versemblança, és que, per ara, hi ha una base indiciària per presumir la rellevant participació d’Álvaro García Ortiz en aquesta filtració”. Així addueix que “va ser la persona que va dirigir els passos que van portar a la resta d’imputats”. Tot plegat “aprofitant la situació de superioritat que ostentava sobre altres fiscals, que es van prestar a posar-se a la seva disposició, i això només cal entendre-ho des de la seva posició de preeminència per ser superior jeràrquic de tots”.
Afegeix que “només el trànsit de l’intercanvi de missatges que es produeixen el dia 13 de març de 2024 entre les 21:59 hores, en què Álvaro García Ortiz rep al seu gmail particular el correu en què Pilar Rodríguez Fernández li reenvia el de 2 de febrer de 2024 entre l’advocat d’Alberto González Amador -lletrat de la parella d’Isabel Díaz Ayuso– i el fiscal Julián Salto Torres, i els passos que fa abans per aconseguir-se, reveladors de moments d’urgència i gran tensió, que tenen lloc sota la seva batuta, i les 23:51 , en què es publica a la web de la cadena SER aquest correu de 2 de febrer de 2024, o la seva intervenció en l’elaboració de la nota de premsa, que es publica com a nota informativa, al matí del dia 14″. Unes dades que, pel jutge, són “prou indicatives del seu paper rellevant en la divulgació d’una informació reservada i confidencial que no es va haver de divulgar”.
“La seqüència i premura d’aquests passos posen en relleu unes presses per part del Fiscal General de l’Estat a recollir una determinada informació, tantes, que no pot esperar l’endemà al matí, així com el concret interès de comptar amb aquest correu de 2 de febrer de 2024, que no havia estat remès a Fiscalia General entre la documentació enviada el dia 8 a través del Tinent Fiscal Diego Villafañe Díez”, exposa la interlocutòria.
