Crisi institucional sense precedents. El magistrat de la Sala Penal Ángel Luis Hurtado ha dictat avui interlocutòria de transformació de les diligències prèvies en procediment abreujat contra el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, i la fiscal en cap provincial de Madrid, Pilar Rodríguez. En la seva resolució, el magistrat considera confirmats els indicis de presumpte delicte de revelació de secrets contra tots dos en la instrucció. Un processament que envia una autoritat constitucional a judici.
Tot plegat, perquè de la instrucció el jutge en dedueix indiciàriament que el fiscal general de l’Estat va facilitar a un mitjà de comunicació contingut d’un correu electrònic, del 2 de febrer del 2024, que havia remès l’advocat d’Alberto González Amador, la parella de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díez Ayuso, al fiscal del cas que se seguia contra aquesta persona. Un correu que li va ser remès al fiscal general per la fiscal en cap provincial de Madrid. El magistrat destaca que el correu esmentat contenia informació delicada relativa a aspectes i dades personals d’un ciutadà, en una conversa privada entre lletrat i fiscal que està subjecta a criteris de reserva i confidencialitat.
En la seva interlocutòria, el jutge trasllada el que ha actuat a la Fiscalia i a les acusacions personades perquè, en el termini comú de deu dies, sol·licitin l’obertura de judici oral, formulant escrit d’acusació o demanant el sobreseïment de la causa, o excepcionalment la pràctica de diligències complementàries.
Una conversa de telèfon
La interlocutòria, de 51 pàgines i a la que ha tingut accés El Món, detalla que les comunicacions van començar en una conversa entre Pilar Rodríguez i el fiscal general. Després dues trucades amb Julián Salto, el fiscal encarregat del cas de la parella d’Ayuso. A partir d’aquí, i seguint la tesi del jutge, van poder aconseguir correus electrònics, com ara el del 2 de febrer de 2024, enviat per l’advocat de González Amador al fiscal del cas, amb el següent assumpte ‘Proposta de conformitat penal en relació amb un delicte contra la Hisenda Pública’.
Aquest correu, segons indica la interlocutòria, concloïa dient: “els comunico que és voluntat ferma d’aquesta part assolir una conformitat penal, reconeixent íntegrament els fets (certament s’han comès dos delictes contra la Hisenda Pública) així com rescabalar el dany causat pagant íntegrament la quota i interessos de demora a l’AE”. L’objectiu de tenir aquests correus va ser, seguint la tesi de l’instructor, reenviar-los directament al mail particular del Fiscal General, per posteriorment filtrar-lo a la Cadena Ser. A partir d’aquí hauria començat una operativa per difondre un comunicat de la Fiscalia de Madrid per explicar aquest acord.
“Informació delicada”
L’instructor, en la seva resolució, subratlla que el correu de 2 de febrer de 2024 contenia “informació delicada relativa a aspectes i dades personals d’un ciutadà, que havien estat aportades amb vista i als efectes d’un ulterior procés penal, en el curs d’unes converses privades entre el seu lletrat i el fiscal encarregat del cas, subjectes als criteris de reserva i confidencialitat per part de la conversa en compliment del protocol de conformitat subscrit per la Fiscalia General de l’Estat i el Consell General de l’Advocacia”. En aquest sentit, el magistrat recorda que aquestes comunicacions porten “aparellat un deure de discreció, per raó del qual no és tolerable cap divulgació a tercers sense autorització de l’interessat, la reputació del qual pogués veure’s perjudicada per aquesta revelació”.
“La filtració del correu posa en qüestió el prestigi de la institució, amb el menyscapte que això comporta, si posem la mira en la comesa i funció constitucional que li ve encomanada al Ministeri Fiscal, subjecte en aquesta funció a principis com el de legalitat i imparcialitat, que poden quedar en dubte en la mesura que la seva actuació, per dubte indubtables efectes perjudicials en el fonamental dret de defensa de l’afectat”, conclou el jutge. Pel jutge es posa en dubte la integritat i el prestigi de la institució. D’aquesta manera, raona que els fets investigats responen a un delicte de revelació dels secrets de l’article 417 Codi Penal P i una altre completament diferent la filtració del contingut de les dades personals d’un ciutadà, que no ho autoritza, i la posterior continuació a la nota del dia 14, que podria ser subsumible en el referit article 417 CP.”
