Continua la batussa entre el fiscal antiterrorista de l’Audiència Nacional, Miguel Ángel Carballo, amb el jutge instructor de la causa del Tsunami Democràtic, Manuel García Castellón. El titular del Jutjat Central d’Instrucció número sis de l’Audiència Nacional que dirigeix el sumari ha desestimat el recurs que va presentar contra la seva decisió d’enviar una exposició raonada al Tribunal Suprem perquè investigui per un delicte de terrorisme a la causa de Tsunami Democràtic. De fet, García Castellón enviava a l’alta magistratura l’expresident de la Generalitat i diputat al Parlament europeu, Carles Puigdemont, així com la secretària general d’ERC, Marta Rovira, i una desena d’acusats més com periodistes, càrrecs d’Òmnium o la mà dreta del president a l’exili, Josep Lluís Alay.
En una interlocutòria, desacomplexadament agra amb el ministeri públic, explica que, després de les últimes diligències practicades fins ara, “s’ha consolidat la tesi inicial que qualificava els fets com a delicte de terrorisme”. En aquest marc, aporta les personacions sorpresa de policies, un atestat dels Mossos d’Esquadra i l’expedient incoat per mort accidental d’un ciutadà francès a l’aeroport del Prat, el primer dia de les protestes postsentència. Per altra banda, el jutge, en una altra interlocutòria rebutja el recurs de Marta Rovira contra la decisió de cursar una comissió rogatòria a Suïssa perquè comuniqui el seu parador.
Com què no hi ha indicis nous?, retreu el jutge
La interlocutòria, de 13 pàgines i a la que ha tingut accés El Món, el magistrat carrega contra l’argument de la Fiscalia de manca d’arguments. De fet, Carballo assegurava en el seu recurs que hi havia elements de judici nous per prosseguir la investigació com un delicte de terrorisme. El jutge es remet a la interlocutòria del 6 de novembre passat en què segons el seu criteri desenvolupa àmpliament la documentació aportada pels Mossos d’Esquadra en relació amb els fets esdevinguts a l’aeroport del Prat del 14 d’octubre de 2019. Un atestat que, segons el jutge, posaria les bases de l’acusació de terrorisme.
Per altra banda, aporta l’exhort enviat al jutjat de l’Hospitalet de Llobregat que va incoar diligències arran de la mort d’una persona pels fets del Prat. Un compliment judicial que desvincula la mort de la protesta. Així mateix, hi suma els escrits de personació de diversos membres del Cos Nacional de Policial personats com a acusació particular i que van resultar lesionats als incidents que van tenir lloc a Barcelona el 18 d’octubre d’aquell any. Precisament, el fiscal s’havia queixat d’aquesta personació per extemporània, raó que el jutge ha negat perquè interpreta que haver recorregut la decisió en apel·lació de considerar terrorisme Tsunami Democràtic “no impedeix continuar la instrucció”.
Cent folis de motius
El jutge s’empipa amb el fiscal per acusar-lo de processar per terrorisme sense fonament i sense haver passat cap circumstància que ho justifiqués. Garcia Castellón al·ludeix als més de cent folis de l’exposició de motius “als efectes que el fiscal pugui il·lustrar-se sobre els motius per la qual cosa en cap cas no es pot admetre, com s’afirma en el recurs, que manca de fonament”. “S’ha de reflexionar sobre el fet singular d’haver d’insistir davant de l’òrgan que té per missió, sobre la contundència, quantitat i nitidesa dels indicis que permeten sostenir la qualificació inicial per delicte de terrorisme”.
El magistrat conclou que “la gravetat dels delictes que, en aquest moment s’entreveuen, la clara afectació que aquests van tenir als interessos generals, i a estructures econòmiques essencials de l’Estat, els danys concrets que es van causar als perjudicats i les greus lesions patides per les víctimes del delicte” són prou motiu. De fet, considera que aquets fets “no només exigeixen el seu aclariment promovent l’acció de la justícia, sinó que a més exigeix, en defensa de la legalitat, que la instrucció i enjudiciament l’efectuï l’òrgan judicial que ostenta la competència objectiva i funcional”.
