Si no vols caldo, dues tasses. El titular del Jutjat Central d’Instrucció número sis de l’Audiència Nacional, Manuel García Castellón, no podia faltar el dia abans de l’aprovació pel Congrés de la llei d’amnistia. Aquest dilluns ha dictat una nova interlocutòria amb què ha acordat de sis mesos més de la instrucció de la causa de Tsunami Democràtic. L’argument és la manca de diligències per practicar, que encara resta pendent el recurs davant la sala penal d’apel·lació i també la decisió del Tribunal Suprem pel que fa a l’exposició raonada elevada per l’instructor, que el ministeri fiscal ha impugnat. De fet, el jutge remarca en la seva interlocutòria que els fets poden ser constitutius d’un delicte de terrorisme segons interpreta amb la Directiva europea de terrorisme.
En la resolució, el magistrat no només insisteix, sinó que subratlla la seva hipòtesi que Tsunami Democràtic va ser una “organització estructurada, jerarquitzada i amb vocació de permanència, dirigida per diverses persones amb rols diversos que estenien el seu àmbit d’actuació en parcel·les determinades i amb altres persones a càrrec seu”. “La finalitat essencial de les quals era subvertir l’ordre constitucional, desestabilitzar econòmicament i políticament l’Estat i alterar greument l’ordre públic mitjançant la mobilització social massiva”, apunta el magistrat.
Per altra banda, el jutge fa un nou recàlcul dels terminis i aprofita per rebutjar l’expiració del termini al·legada per Josep Lluís Alay. Així contempla que va ser el 29 de juliol quan podia prorrogar la instrucció, sense perjudici de les pròrrogues successives per períodes de sis mesos o inferiors que poguessin acordar-se si escau abans de la finalització d’aquest termini. Per tant, pel jutge està dins el termini de la instrucció. En la interlocutòria embolica també directament a Òmnium Cultural, en l’acusació de delictes de terrorisme.
“Comprometre a Espanya”
Resseguint el relat del jutge, Tsunami va ser “fruit d’una planificació efectuada per diferents persones per a l’execució d’accions de gran envergadura”. Així mateix assegura que tenien “vocació de permanència, capaces de mobilitzar una massa de persones de manera que comprometessin l’estabilitat econòmica, social, empresarial i institucional d’Espanya“. En aquest sentit, posa com a punt de partida oficial el 28 d’agost de 2019, quan es va presentar a les xarxes, tot i que la planificació “es gestava des de temps enrere”.
En aquest marc, el jutge, implica Òmnium de manera desacomplexada en l’entramat de Tsunami. “Destaca que Òmnium informés directament el president Puigdemont”. “Es pot considerar d’acord amb la informació facilitada per la Guàrdia Civil que tant aquesta fundació com el president Puigdemont podrien haver participat en l’aparició de l’organització”, especula el jutge en afegir que són fets que “s’hauran d’aclarir en la investigació”.
L’instructor recorda que la investigació ha resultat complexa i ha requerit actuacions fora del territori espanyol amb l’emissió de comissions rogatòries i Ordres Europees de Recerca als Estats Units, Suïssa, Canadà, Països Baixos que van necessitar successives ampliacions, cosa que ha portat períodes més llargs per a la seva execució. En aquesta línia, recorda que encara queda pendent una petició d’auxili internacional, a França -la declaració dels familiars del mort a la terminal 2 per un infart- i una a Suïssa per aclarir el finançament de l’organització.
