En el judici contra la família Pujol Ferrusola, una de les coses que amoïna –fins i tot el tribunal– és que amb dotze jornades celebrades hi ha detalls, fets i proves practicades que fan olor de prospecció És a dir, que s’ha bastit una acusació amb una investigació sense fonaments ni limitacions que ha permès el que les defenses han batejat com a “striptease financer” de la família de l’expresident. El que tècnicament s’anomena investigació prospectiva per arribar a fiscalitzar operacions de fa més de 30 anys.
A més, operacions que intentaven involucrar terceres persones i que, tot i que la prova practicada en la instrucció ho ha desvirtuat, encara s’hi insisteix. Fins i tot amb algun afer com el cas Baró, que ha intentat, amb documentació inexistent, implicar Jordi Pujol Ferrusola en comissions del Barça a través de la samarreta del club de fa trenta anys. Aquesta setmana, en una nova tanda de jornades del judici a l’expresident i la seva família, a més de diversos empresaris i entitats mercantils, el tribunal que presideix José Ricardo de Prada té prevista la declaració de 61 testimonis. Tot plegat mentre persisteix el caos organitzatiu del judici amb continus flash-backs del relat acusatori del ministeri fiscal i de l’Advocacia de l’Estat.
Testimonis de tots colors
La setmana té previst fer testificar diverses persones que van fer transferències o les van rebre de Jordi Pujol Ferrusola als comptes d’Andorra, a principis dels anys 90 del segle passat, quan les entitats andorranes utilitzaven habitualment el sistema de compensacions i repartien els efectius entre clients d’un mateix gestor bancari per controlar les entrades d’efectiu. Precisament, un d’aquests punts és el que, de nou, ha comportat més problemes a la fiscalia per l’acusació de transferències que el mateix banc afectat ha negat.
Ara bé, les jornades que venen tindran testimonis encara més diversos, com un productor de cinema, una inversió en un restaurant de la Cerdanya, un negoci fallit de cafès, una joint venture per entrar en el negoci de la publicitat i un projecte d’emissió per streaming d’una televisió mexicana, entre d’altres, o la importació i la implantació d’una factoria per la fabricació de tortites. Com el cas Villena sobre un projecte per portar universitats americanes a Andorra, que va acabar executant el govern municipal de Barcelona quan era en mans de Pasqual Maragall. Un còctel que evidencia la radiografia de la variada activitat mercantil i laboral que va dur a terme Jordi Pujol Ferrusola durant gairebé 40 anys.
Una transferència que no existeix i un testimoni que ja no hi és
Entre els testimonis de l’inici del judici demanats per les acusacions es trobava Joan Baró, que va morir l’any 2024. Un cas extraordinari que mostra cert desgavell en la instrucció. Baró va ser cridat a testificar durant la instrucció judicial del cas per part de l’aleshores titular del Jutjat Central d’Instrucció 5 de l’Audiència Nacional, José de De la Mata, el 27 d’abril de 2016. El jutge volia aclarir dues transferències que havia rebut l’any 1992 ,de 30 milions i 35 milions de pessetes, respectivament, per part de Jordi Pujol Ferrusola. Un primer ingrés el desembre de 1992 i un altre el maig de 1993.
En la seva declaració, a la qual El Món ha tingut accés, Baró va declarar que no havia tingut mai cap negoci ni cap projecte conjunt amb Pujol Ferrusola i que no el coneixia de res, i va recordar al jutge que la UDEF li va fer explicar tota la “seva història des de 1982”. Baró, en el moment de les transferències, era resident a Andorra perquè era “soci i empleat” d’un “negoci majorista de marques com Seiko, Pulsar o Fuji”. Baró va admetre al jutge que tenia un compte a la Banca Reig –que després seria Andban i que va tancar l’any 2005–, i va afegir que va deixar la residència andorrana per viure en una pedania a tocar de la Seu d’Urgell.
Compensacions i punt
Ara bé, era un compte del qual també n’era titular la seva dona i que, bàsicament, hi tenia diners però no per aquestes quantitats. En aquest sentit, va detallar que el gestor bancari era qui, un cop al mes, li donava el saldo i li explicava els canvis que s’havien generat per la compra i venda d’accions d’empreses de l’Ibex, com ara de Telefònica o Abengoa. “Ell em deia el que havia fet al llarg del mes i m’explicava el saldo” va detallar al jutge. “Mai demanava un extracte bancari, en aquella època no ho feia, era molt personal”, va insistir al jutge, que el collava perquè no es creia que fos una “compensació interna del banc”. Un sistema d’ingressos d’efectiu que portaven a terme els gestors bancaris andorrans per repartir efectiu entre els seus clients i que no responien a cap transacció, només a apunts comptables. El cas Baró referma aquest raonament de la defensa perquè aquesta setmana hi haurà una munió de testimonis que van rebre aquestes transferències.
De fet, era un compte personal. El jutge el va pressionar molt, advertint-lo que si mentia el podia posar a la presó, fins al punt que va acordar amb el magistrat anar a Andorra a buscar els extractes bancaris. Un detall ben curiós és que a preguntes de l’aleshores fiscal del cas, Belén Suárez, va delatar que dos periodistes d’un mitjà espanyol es van posar en contacte amb ell just l’endemà de declarar davant la UDEF, tot i que estava en secret de sumari. La fiscal va fer el sord ,tot i la indignació del mateix testimoni en veure que al ministeri públic tan li feia que dos periodistes ja haguessin tingut accés a la seva declaració hores després de declarar davant la UDEF. La informació va sortir publicada a El Confidencial.
El Barça entra en joc
El jutge De la Mata intentava refermar la teoria de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal del Cos Nacional de Policia (CNP), la UDEF. La policia va posar negre sobre blanc en els seus atestats que els diners cobrats eren comissions que havia rebut a canvi del contracte amb el Barça per la uniformitat del club, perquè Baró era un dels socis de Kappa Espanya, una operació després que el club deixés de banda Meyba, la marca històrica del club. És a dir, la policia acusava fins i tot Jordi Pujol Ferrusola d’haver mediat per cobrar per vestir el Barça arran d’aquestes transferències en una de les millors èpoques del club, al del dream team. Però la teoria policial, ja de per si prou rebuscada, no va encaixar ni a cops de martell. Ans al contrari.
D’entrada, Baró, que va prestar el seu consentiment al jutge per demanar els extractes a ANDBANK, es va encarregar d’anar-los a buscar personalment davant el fet que el jutjat anava arrossegant els peus. La sorpresa va ser que les transferències del banc es va constatar que no existien en l’extracte bancari. Baró no havia mentit al jutge. A més, va deixar una còpia d’aquest extracte a un amic íntim d’Andorra per si de cas, passaven coses rares a l’Audiència Nacional.
Per altra banda, la tesi de Kappa es va desfer com un sucre. Si bé és cert que Baró va ser soci amb un dels propietaris de Lamasports i van constituir Kappa Sports. SL per poder comercialitzar la marca a Espanya, aquesta empresa no es va constituir fins el 18 d’octubre de 1993, gairebé dos anys després de les transferències que no s’han acreditat. Baró no podrà explicar aquesta història perquè la setmana passada el jutjat va rebre la notícia de la seva mort l’agost de l’any 2024. El cas Baró, tot i que encara quedarà com a prova documental aprofitada per les defenses, demostraria com la tesi de les compensacions explicaria les transferències interbancàries andorranes entre titulars de comptes que ni es coneixien.
