Ja es veia a venir. Amb vuit anys d’instrucció i sense cap acusació formal, anava de mal borràs. Però ara la situació destapada els darrers mesos la pot enviar en orris. És la causa Forex que, a més de l’amenaça d’arxiu definitiu per la prescripció dels terminis d’instrucció, s’ha descobert que hi ha hagut fins a quatre jutjats instruint el mateix cas, dos dels quals de l’Audiència Nacional, un tribunal especialitzat que ha admès la seva saturació per la gran quantitat de causes complexes que instrueix.
Ara, les defenses de les desenes d’investigats convenen a descriure el cas com un “paradigma de disfunció processal clamorosa”. Una opinió que comparteix plenament el ministeri fiscal, que ja ha demanat tancar la causa precisament per l’exhauriment del termini d’instrucció de 12 mesos que imposa l’article 324 de la Llei d’Enjudiciament Criminal, si no es prorroga de manera formal i motivada. La causa està aturada en un atzucac processal i les defenses fan punta al llapis, fins al punt que han començat a calcular la despesa de recursos públics que s’han malbaratat en una instrucció que consideren “morta” des del 30 de juliol de 2021.
Una gimcana processal
Per entendre la magnitud del cas cal remuntar-se a l’inici de la investigació. Comença com investigació d’una macroestafa internacional a través de plataformes fraudulentes d’inversió en línia. Es bateja com a operació Forex. La tesi dels investigadors, a recer de les primeres denúncies presentades, és que es tracta d’un entramat dirigit per una organització criminal amb tentacles “operatius” a Bulgària, Ucraïna, Albània, Geòrgia i Xipre, amb ramificacions a Andorra, Suècia, Alemanya i Finlàndia.
Una xarxa que operava, segons les perquisicions a les quals ha tingut accés El Món, a través de call centers i falsos brokers que treballarien amb un total de 577 dominis web. El modus operandi era, seguint el relat dels diferents atestats, oferir a les possibles víctimes inversions a canvi d’altíssimes rendibilitats que eren fictícies.
Comptat i debatut, segons els números que s’han calculat, la macroestafa sumaria una quantitat total de 10 milions d’euros. A més, els investigadors computen milers de perjudicats, 700 dels quals són residents a Catalunya i la resta de l’estat espanyol. Fins i tot, destaquen que aquesta organització tindria una xarxa comercial visible batejada com a EverFX, que va ser un dels principals patrocinadors oficials de l’equip de primera divisió de futbol Sevilla CF.
Tres jutjats alhora
L’inici de la investigació judicial se situa formalment el gener de l’any 2018, al Jutjat de Primera Instància i Instrucció número 2 de la Seu d’Urgell. Aquest jutjat rep una denúncia d’una veïna que presumptament ha estat estafada per aquesta organització. A aquesta causa comencen a acumular-se altres denúncies de contingut similar i que apuntarien a falsos brokers del suposat entramat. D’aquesta manera s’afegeixen denúncies d’Osca, Jaca, Baltanya i Vielha. Denúncies que tindrien evidents connexions les unes amb les altres.
Ara bé, paral·lelament, el Jutjat Central d’Instrucció número 3 de l’Audiència Nacional, en mans de la magistrada María Tardón, investigava fets similars, però relatius a altres empreses i societats del mateix entramat que els investigadors bategen com a Milton Group, seguint el nom periodístic que va rebre el cas quan es van practicar les primeres detencions i escorcolls. Una operació que, per altra banda, va tenir prou cobertura mediàtica.
Però el Jutjat Central 3 no era l’únic que investigava aquest cas. Un altre jutjat, en aquest cas el d’Instrucció 31 de Madrid, estava investigant els mateixos fets amb les mateixes societats implicades. En adonar-se, a través dels investigadors, de la coincidència, es va plantejar una qüestió de competència davant el Tribunal Suprem que, finalment, va unificar les dues investigacions al Jutjat Central d’Instrucció número 3 de l’Audiència Nacional. Per un moment, hi havia tres jutjats investigant la mateixa trama a través de diverses denúncies.
I s’hi afegeix un altre jutjat
Per si no hi havia prou embolic, el Jutjat de la Seu d’Urgell anava fent via, seguint la instrucció del cas amb l’enviament de comissions rogatòries a altres estats i amb l’Europol i la Interpol. L’octubre de 2023, com que la causa anava creixent, el jutjat de la Seu va remetre el sumari a l’Audiència Nacional. Li va tocar al Jutjat Central d’Instrucció 1, comandat pel magistrat Francisco de Jorge. Però, dos mesos després, al desembre, De Jorge va rebutjar la causa al·legant que el presumpte frau no arribava als 7 milions d’euros, i d’acord amb la jurisprudència és la quantitat que s’exigeix perquè se’n faci càrrec l’Audiència Nacional.
A la vista de la resposta, aleshores la jutgessa d’instrucció de la Seu va demanar ajuda al cosí de Zumosol i va enviar una exposició raonada al Tribunal Suprem, argumentant que la causa la superava, que comptava amb uns 700 perjudicats a tot l’estat i que segons els seus números la possible estafa sumava uns 10 milions d’euros. La jutgessa gairebé demanava clemència al Suprem perquè dirigia un “equip internacional d’investigació amb Espanya, Alemanya, Suècia, Letònia, Ucraïna, Albània i Geòrgia” i només comptava amb “dues funcionàries interines” per fer tota la feina. En el mateix escrit, la jutgessa remarcava que els agents del Cos Nacional de Policia encarregats del cas l’havien informada que hi havia una causa per les mateixes causes i els mateixos processats al Jutjat Central d’Instrucció número 3 de l’Audiència Nacional. Un fet que encara li donava més la raó.
Finalment, el setembre de 2024, el Suprem es va apiadar de la jutgessa d’instrucció, li va tocar el crostó a De Jorge per haver-se tret les puces de sobre i li va encolomar la investigació, sense tenir present que el Jutjat Central d’Instrucció 3 en tenia una d’oberta per les mateixes causes i amb els mateixos processats.
La sorpresa dels terminis vençuts
Fins al setembre de 2024, fins a quatre tribunals d’instrucció havien remenat la causa. Ara bé, un detall importantíssim havia passat per alt en aquest garbuix judicial, i és l’exhauriment del termini d’instrucció de 12 mesos que estableix l’article 324 de la Llei d’Enjudiciament Criminal – un article que ara comença a ser matisat pel Tribunal Suprem. Aquest article, la reforma del qual és conegut com a llei Cuevillas –perquè la va impulsar el catedràtic de dret processal Jaume Alonso-Cuevillas quan era diputat de Junts a Madrid–, no només limitava les instruccions a 12 mesos i pròrrogues ben motivades per a sis mesos, sinó que afegia una disposició transitòria molt clara per a les instruccions judicials que ja estaven en marxa. En concret, per a les causes que estaven en tramitació el dia de l’entrada en vigor de la llei Cuevillas: aquella data, el 30 de juliol de 2020, seria el dia inicial per al còmput del termini màxim d’instrucció.
Aquesta disposició i l’article 324 comporten l’altra gran anomalia del cas. La causa matriu del sumari és la denúncia al Jutjat de la Seu d’Urgell, de l’any 2018, que acaba al Jutjat Central d’Instrucció 1 de l’Audiència Nacional. Així, el dia d’inici de la caducitat de la instrucció és el 30 de juliol de 2020, per tant, el 30 de juliol de 2021 s’exhauria el termini d’instrucció. Només es podia prorrogar si s’acordava abans del venciment amb una resolució que en detallés les causes de la demora i amb la concreció de les diligències que s’havien de practicar. La fiscalia no va sol·licitar la pròrroga fins al 31 d’agost de 2021 i el Jutjat no la va acordar fins al 10 de setembre de 2021. El calendari és evident: la causa es va prorrogar quan ja feia 40 dies que estava caducada.
La conseqüència és clara: les diligències judicials practicades a partir del 30 de juliol de 2021 no tenen cobertura temporal vàlida. Fins i tot la fiscal del cas, Manuela Fernández, ho veu igual que les defenses i també ha presentat un escrit reclamant l’aturada de la instrucció a partir del 30 de juliol de 2021. Però el Jutjat Central d’Instrucció 1 manté oberta la causa. Per altra banda, també continua oberta al Jutjat Central d’Instrucció número 3, amb pràcticament els mateixos investigats. Una dada que encara incrementa més el desgavell judicial i investigador.
Una errada clara i caríssima
L’errada que suposa l’expiració del termini d’instrucció es va produir al Jutjat de la Seu d’Urgell. Ni la fiscalia ni les defenses personades entenen que en un procediment en el qual ha arribat a intervenir el Tribunal Suprem s’acceptés i s’assumís una causa quan ja era clamorós que estava caducada. A més, afegeixen que els mateixos investigadors alertaven de la dispersió en diversos jutjats de la mateixa instrucció, i especialment, quan va quedar reduïda a dos Jutjats d’Instrucció de l’Audiència Nacional, uns tribunals especialitzats que han demanat ajuda al ministeri de Justícia i al Consell General del Poder Judicial per reforçar les seves plantilles pel desbordament de feina que pateixen.
Les defenses han coordinat una sèrie d’escrits on demanen aturar definitivament aquesta causa per una vulneració constant de drets. No només per l’expiració del termini d’instrucció de fa gairebé cinc anys, sinó per la vulneració del dret a un jutge predeterminat per llei, a la vista de la duplicitat de la causa que genera “resolucions contradictòries i comporta un dispendi de recursos enorme”. Ara com ara, les defenses denuncien que és una “causa tècnicament morta” que duplica esforços i recursos: dos equips de funcionaris, dues línies de comunicació amb Europol i Eurojust, dues sèries de comissions rogatòries que encara embarbussen més els jutjats estrangers i dos equips d’investigació.
A més, els processats estan tots afectats per mesures cautelars, com ara el bloqueig dels seus comptes i béns, embargaments preventius i en algun cas presó provisional, prohibició de sortida del país o amb ordres de recerca i detenció internacionals així com procediments d’extradició, la majoria de les quals acordades després del 30 de juliol de 2021. Ara, les defenses han presentat un estudi de costos del procediment que rau en via morta, computant tots els moviments de la instrucció des del 30 de juliol de 2021 fins ara. Una data que, paradoxalment, va ser l’inici d’una intensificació de l’activitat. El desori ha fet posar les mans al cap tant a les defenses com a la fiscalia, que insisteixen a aturar i arxivar la causa i cloure-la amb els indicis recollits ara farà cinc anys.
