Finalment, després que el passat 30 de maig el Congrés de Diputats aprovés la Llei d’Amnistia, el text ja té vida legal. El Butlletí Oficial de l’Estat l’ha publicat avui, després de la sanció de la llei per part del monarca espanyol. La publicació al BOE era el darrer pas formal per tal que la llei de l’oblit penal per als independentistes entrés en vigor i els afectats puguin reclamar la seva aplicació immediata a l’òrgan judicial on es tramiti la seva causa.
A més, com recorda la Fiscalia, qualsevol llei que es publica al BOE ja gaudeix de la presumpció de legalitat, constitucionalitat i legitimitat. D’aquí que haurà de ser d’aplicació, o almenys valoració, per part del tribunal que correspongui un cop sigui instada. La publicació no ha agafat ningú amb el pas canviat, tant les defenses dels virtuals amnistiats -advocats del judici del Procés com Alerta Solidària- no només han fet càlculs sinó que han preparat escrits per tal de poder presentar els escrits per reclamar l’aplicació de la llei pels seus representats. De fet, són escrits model que més o menys han coordinat les defenses implicades en els centenars de procediments que calculen que es pot aplicar.
El ministeri fiscal també fa la feina
Per la seva banda, el ministeri fiscal també ha fet els deures i ha elaborat un llistat de causes penals i del contenciós administratiu per poder ser part en els processos d’amnistia. Un treball d’orfebreria arreu de diversos tribunals i jutjats de Catalunya. Fonts del ministeri públic asseguren que esperaran, de moment, que les defenses es belluguin per poder anar cas a cas. Ara bé, com a garants de la legalitat que té encomanada aquesta institució, si en el termini de dos mesos que la llei preveu per aplicar l’amnistia en un cas que la fiscalia hagi previst, l’instarà el mateix ministeri públic.
A més, la Fiscalia General de l’Estat ha celebrat reunions amb els fiscals delegats a Catalunya, la fiscalia de l’Audiència Nacional, davant el Tribunal Constitucional i de la fiscalia del Suprem per “coordinar” la unitat d’acció i criteri i més en una llei que la fiscalia no farà cap instrucció d’aplicació, a diferència de la instrucció que va elaborar per aplicar l’amnistia de 1977. Així mateix, bona part de la fiscalia general de l’Estat entén que les mesures cautelars aplicades als processats en causes relacionades amb el Procés, com ordres de detenció o embargaments quedarien aixecades encara que algun jutge o tribunal presenti una qüestió prejudicial davant el Tribunal de Justícia de Catalunya tal com algunes associacions de la judicatura han esperonat.
La política entra en joc
Més enllà de la polèmica judicial que suposi la seva aplicació, la derivada política és clau. En aquest cas, amb la situació política espanyola i catalana. Per una banda, el possible retorn del president a l’exili i candidat de Junts per Catalunya, Carles Puigdemont. L’entrada en vigor de la llei podria implicar que decaiguin les ordres de detenció a Espanya i poder personar-se a un hipotètic debat d’investidura seguint el fil de la voluntat que va expressar després del resultat de les eleccions del 12 de maig.
De fet, és el mateix cas que els consellers Lluís Puig o Toni Comín. També la resta d’exiliats, ara més amb relació a la causa del Tsunami Democràtic oberta per terrorisme, també esperen la llei per calcular la seva estratègia de tornada sense risc a ser jutjats. Ara com ara, hi ha tres jutjats que han suspès vistes arran de la imminència de la llei i d’altres, com el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en el cas de Josep Maria Jové, Lluís Salvadó i Natàlia Garriga que s’han afanyat a posar dates al judici tot i l’anunci de l’amnistia.
