La doctrina del Tribunal Constitucional afegeix més dubtes processals a un retorn del president a l’exili Carles Puigdemont. Si, tal com es va comprometre en l’anunci de la candidatura a Elna, torna en cas de tenir prou majoria per ser investit, la doctrina del Tribunal Constitucional li pot complicar la vida. Sempre que la llei d’amnistia no s’hagi aplicat en el cas de Puigdemont. De fet, és la doctrina marcada per la magistratura constitucional en la sentència sobre, precisament, la investidura fallida del 30 de gener de 2018, que va més enllà de l’embolic processal i entra de ple en el fet de la investidura.
Aquella resolució establia una interpretació que avalava les mesures cautelars de les interlocutòries que suspenien el ple d’investidura convocat per l’aleshores president de la cambra catalana, Roger Torrent. No permetia ni fer una investidura telemàtica, ni fer-la per substitució. En una interpretació força agosarada, els magistrats advertien a la Mesa del Parlament que “no es pot procedir a la investidura del candidat sense la pertinent autorització judicial, encara que comparegui personalment a la cambra, si està vigent una ordre judicial de crida i cerca i ingrés a la presó”. Una doble imposició perquè, per una banda, obliga el candidat a la presència a la cambra i, per l’altra, reclama una “autorització judicial”, sense clarificar quina. En tot cas, seria la interlocutòria de llibertat en cas que Puigdemont fos detingut o es personés davant l’autoritat judicial.
Una sentència clara
Aquesta idea va quedar forjada en la sentència 19/2019, de 12 de febrer del 2019, que resolia la impugnació de l’advocacia de l’Estat als acords de la Mesa del Parlament per tal d’investir Puigdemont, el 30 de gener del 2018. Un debat que, finalment, Torrent va decidir suspendre en rebre les resolucions del Tribunal Constitucional on cautelarment ordenava anul·lar la convocatòria. El ponent d’aquesta sentència va ser Juan Antonio Xiol Ríos, aleshores la quota progressista del Tribunal Constitucional.
La resolució va certificar que “no podrà procedir-se a la investidura del candidat sense la pertinent autorització judicial, encara que comparegui personalment a la cambra, si està vigent una ordre judicial de cerca i captura i ingrés a la presó”. Per tant, si aquestes ordres judicials de detenció no decauen, el president a l’exili i virtual candidat no podria sotmetre’s a un debat d’investidura. A més, cal tenir present que la mateixa resolució deixava clar que no es podia celebrar un debat d’investidura en absència del candidat.
L’argument del tribunal era que aquesta fórmula “no respecta una de les formalitats essencials per garantir el desenvolupament correcte d’aquest procediment –la compareixença personal i presencial del candidat davant la cambra”. En aquest marc, interpretaven que en aquest supòsit es vulneraria l’article 23 de la Constitució, l’article 67 de l’Estatut i l’article 149 del Reglament del Parlament de Catalunya. És a dir, sense l’aplicació de l’amnistia o l’aixecament de les mesures cautelars, Puigdemont no es podria presentar a candidat a ser investit president.
Sense ple d’investidura
Partint de la base que, si no s’ha aplicat l’amnistia, no hi hauria ple d’investidura –en cas que Puigdemont tingués els suports necessaris– s’obren diversos escenaris. Si es fa el mateix recorregut que el 2018, la Mesa del Parlament tramitaria la proposta de candidatura de Carles Puigdemont. Una proposta que, ben segur, seria impugnada, com ho va ser en aquell moment. Aleshores, no faria falta que ni que Puigdemont retornés, tot i que, si ho fes, podria ser detingut sense ni tan sols poder ser proposat com a candidat. Fins i tot, la remota possibilitat que se celebrés el debat d’investidura amb Puigdemont detingut, tot i que èpic, tècnicament tampoc es podria donar aquesta situació.
En tot cas, i a la vista de les enquestes, difícilment cap president de Parlament, sigui del partit que sigui, convocarà un ple d’investidura si no s’han retirat les ordres de detenció estatals. I, en el supòsit que es convoqués el ple, seria suspès a petició de qualsevol diputat en base precisament aquesta sentència del Tribunal Constitucional. És a dir, que més enllà del garbuix processal que ja suposaria Puigdemont com a candidat a president amb acta de diputat al Parlament, s’hi afegeix la doctrina constitucional que va assenyalar el camí de com vetar un debat d’investidura per la via ràpida.
