La crisi oberta a la fiscalia arran de l’aplicació de la llei d’amnistia no és nova ni de bon tros. El fet que els quatre fiscals de sala del Tribunal Suprem que es van encarregar del judici del Procés –Javier Zaragoza, Fidel Cadena, Consuelo Madrigal i Javier Moreno– hagin desenterrat la destral de guerra contra el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, remet a un altre moment que ja es va viure al voltant del judici del Procés. Un episodi fosc el març de 2018, durant la instrucció de la causa especial contra els líders civils i institucionals del Primer d’Octubre, del qual va acabar pagant els plats trencats l’exconseller d’Interior Joaquim Forn, que va haver de continuar a la presó, amb la connivència de Vox -la fiscalia a l’ombra- i el sector més dur del Tribunal Suprem.
Va ser una decisió de la sala d’apel·lacions del Tribunal Suprem, que va decidir no fer cas del fiscal Fidel Cadena que “per imperatiu legal” del seu superior, aleshores el fiscal general de l’Estat, Julián Sánchez Melgar, va demanar la llibertat provisional amb una fiança de 100.000 euros per a l’exconseller. Els magistrats ho van denegar aprofitant l’anterior interlocutòria de presó i, per descomptat, el posicionament de l’acusació popular de Vox, que va demanar presó incondicional. És a dir, tot i que el fiscal de sala va fer cas per ‘obligació’ al fiscal general –Fidel Cadena ja es va mostrar díscol en aquell moment–, el Suprem va fer el sord i va mantenir engarjolat Forn, amb la base de Vox i les raons de Pablo Llarena.
Raons humanitàries que el Suprem va ignorar
Segons la interlocutòria i la vista que es va celebrar el 20 de març del 2018, Llarena va ordenar mantenir Forn a la presó el 2 de febrer. Es va interposar un recurs, que va ser desestimat pel mateix jutge instructor. La decisió va ser recorreguda en apel·lació. Entre altres motius, la defensa de Forn, exercida per l’advocat Xavier Melero, al·legava la detecció de tuberculina en una analítica de l’exconseller –el germen que produeix la tuberculosi– i la renúncia a l’escó del Parlament obtingut en les eleccions del 21 de desembre del 2017.
La sala d’apel·lacions, integrada pels magistrats Miguel Colmenero, Francisco Monterde i Alberto Jorge, va donar trasllat del recurs a les parts. En un primer moment, la Fiscalia, per escrit, van demanar mantenir la presó de l’exconseller d’Interior, igual que Vox. Però el dia de la vista del recurs, el fiscal va canviar d’opinió i va modificar la petició inicial. Així, Cadena, davant dels magistrats i de les defenses va sol·licitar la llibertat provisional de Forn amb fiança de 100.000 euros. Cadena va argüir l’aparició de la tuberculina, la decisió de Forn de renunciar a l’escó i que les seves manifestacions no advertien cap risc de reiteració delictiva.
Però, això sí, Cadena va justificar el seu canvi de criteri encolomant la responsabilitat al fiscal general de l’Estat, aleshores Sánchez Melgar. De fet, va assegurar, segons els participants en la vista consultats per El Món, que complia “instruccions directes” de Sánchez Melgar. En aquest sentit, va aclarir que l’ordre emanava de l’aplicació de l’article 25 de l’Estatut Orgànic del Ministeri Fiscal, que faculta el fiscal general de l’Estat per donar ordres directes als subordinats sobre assumptes específics.
Els magistrats, a totes
En la interlocutòria, els magistrats no només van declinar la petició de Forn i del fiscal, sinó que van remetre un seriós avís a la fiscalia general de l’Estat. Així, la sala va criticar que Cadena no aportés “cap argument” per sostenir que no existia risc de reiteració delictiva i va assegurar que l’existència de la tuberculina “no constava a la sala” i que tampoc les defenses no l’havien “documentat ni al·legat”. En tot cas, els magistrats van arribar a afirmar que si era “veritat” que estava malalt es podia “tractar a la presó”. Sia com sia, la sala no va fer cas de la fiscalia i sí de Vox que va reclamar mantenir Forn a la presó. En ser un recurs d’apel·lació, però, els magistrats van aprofitar l’escletxa que els permetia desestimar el recurs malgrat el canvi de la Fiscalia. Una possibilitat que només es va poder aplicar perquè Vox, l’altra part a la banda de l’acusació, va demanar la presó.
