Els experts en sèries de televisió distingeixen dues fases històriques. En primer terme, les primeres telenovel·les que tenien una trama clàssica de fons i cada capítol un inici i un final, amb una limitació dels personatges que acompanyaven el protagonista. Els formats dels darrers vint anys han transformat aquesta idea a través d’un guió obert, amb molts personatges que entortolliguen diverses històries individuals al llarg de diverses temporades i que es retroben en diferents escenaris. L’Espanya politicojudicial contemporània ha superat el format de la històrica Curro Jiménez i ha entrat de ple a Joc de Trons.
Veneçuela n’és exemple. L’ofensiva de l’administració de Donald Trump contra el país del Carib implica Espanya per la històrica i tortuosa relació entre els dos estats, i és aquí on es barregen els personatges i els fets. N’és un cas el de la llarga estada, a voltes clandestina, de l’excap dels espies veneçolans a Espanya, el general Hugo Carvajal, àlies Pollo Carvajal, esperança blanca de la dreta espanyola. El Pollo, ara empresonat als EUA, està pendent d’una vista oral que la dreta extrema i extrema dreta espanyola esperen pregant al cel per mirar d’implicar l’expresident espanyol José Luis Rodríguez Zapatero en afers veneçolans punibles.
Però un altre dels casos és l’afer Delcy o Delcygate. Hi va haver una llarga polèmica per la visita a l’aeroport de Madrid-Barajas de l’aleshores vicepresidenta veneçolana i ara presidenta intermediària de Donald Trump, Delcy Eloína Rodríguez, quan la Unió Europea havia emès una ordre de prohibir el pas per territori europeu a qualsevol dirigent del règim de Nicolás Maduro. Una reunió de vint minuts, amb diverses versions, amb l’aleshores ministre de Transports, José Luis Ábalos, que va acabar a la taula del Tribunal Suprem. El cas el va arxivar la sala penal amb una diligent interlocutòria del magistrat Manuel Marchena. Ara, la intervenció nord-americana al país caribeny i el cas Koldo tornen posar el focus sobre el Delcygate, amb el descobriment per part de la Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil (UCO) de les relacions entre Delcy, l’empresari Víctor de Aldama i el tàndem format per Ábalos i Koldo García.
Un avió Falcon i una reunió
Segons recull la causa especial 20084/2020 del Tribunal Suprem, el cas es remunta al 20 de gener quan un Falcon LX de l’aviació veneçolana aterrava a Barajas procedent, després de nou hores de vol, de l’aeroport de Maiquetía, a Caracas. L’avió portava una passatgera clau en l’estructura institucional de la república bolivariana, la seva vicepresidenta. De la prova recollida en el sumari, que va esperonar una querella de Vox i del Partit Laócrata, es desprèn que Delcy va entrar en l’espai aeri espanyol a les 23.27 hores del 19 de gener i va aterrar a la pista 33R de Barajas.
A continuació, quan passaven cinc minuts de dos quarts d’una de la nit, un vehicle s’hi va acostar. Era el llavors ministre Ábalos, que va admetre la trobada. De fet, va canviar diverses vegades de versió sobre com s’havia celebrat la reunió, unes explicacions que va donar arran de la pressió mediàtica que apuntava que Delcy Rodríguez portava maletes plenes de farcells de diners que provenien de fons irregulars de Petrolis de Veneçuela SA(PVSA), l’empresa estatal de petrolis. Rodríguez va romandre diverses hores a la sala VIP de la terminal executiva de Barajas.
Una especulació que reforçaria la tesi dels partits d’extrema dreta, segons la qual el PSOE es finançava irregularment a través de diners que provenien del tràfic de petroli de Veneçuela a través d’un entramat de blanqueig internacional. De fet, aquest cas l’investigava el Jutjat d’Instrucció número 41 de Madrid. Com recull el Suprem, en la seva interlocutòria d’arxiu de 26 de novembre de 2020, aquest afer va generar un “impacte polític” de primer ordre i un soroll mediàtic eixordador. Finalment, Marchena va convèncer els seus companys de toga de tancar la carpeta del cas, al·legant que no s’havia comès cap delicte per l’entrada a Espanya i posterior entrevista de l’aleshores ministre Ábalos, malgrat la prohibició “política” de Brussel·les. Entenia que ni hi havia prevaricació ni un delicte d’omissió del deure de perseguir delictes i que no li corresponia al poder judicial controlar una decisió política d’entrevistar-se amb un dirigent internacional malgrat que la Unió Europea ho prohibís políticament.
Renaixement amb el cas Koldo
La batussa mediàtica per aquest cas va durar dies. Ara, amb l’entronització de Delcy Rodríguez com a presidenta de Veneçuela, el panorama polític s’ha desconcertat. Bàsicament, perquè ha estat el nom triat per Trump per dirigir el país i, per altra banda, apareix en els sucosos informes de l’UCO sobre les activitats de De Aldama, el delator que ha portat a la presó l’exministre Ábalos i l’exnúmero tres del PSOE i signant amb Carles Puigdemont de l’acord de Brussel·les, Santos Cerdán. De fet, l’UCO relaciona De Aldama, a través del cas Hidrocarburs, amb Delcy Rodríguez pels afers de la compra de Globalia i el rescat d’un deute amb Air Europa de dos-cents milions d’euros.
D’aquesta manera, De Aldama mantenia, seguint el relat de l’UCO ara en mans del Jutjat Central d’Instrucció número dos de l’Audiència Nacional, converses a través de l’aplicació Threema, on l’empresari actuava com a interlocutor d’Ábalos, en el sentit que era el negociador entre Espanya i Veneçuela per Air Europa i Globalia. A més, la Guàrdia Civil sospita que el 2019 Delcy Rodríguez i De Aldama tenien entre mans una operació de compra d’or clandestina, per valor de gairebé 69 milions de dòlars, que es traficaria a través de Moscou i Zàmbia. Una investigació que s’ha desdoblat en el cas Mascaretes, a punt de ser jutjat, i en el cas Cerdán de presumptes cobraments de comissions a canvi d’adjudicacions públiques. De fet, els agents de l’UCO, que qualifiquen de “relació de complicitat” la que tenien Delcy i De Aldama, qui hauria organitzat la trobada a Barajas.
