L’entrada a la presó de l’exnúmero tres del PSOE i negociador socialista amb Junts, Bildu i PNB, Santos Cerdán, ha donat al cas Koldo una dimensió incontrolable. L’instructor del cas, el magistrat del Tribunal Suprem, Leopoldo Puente, va bastir una interlocutòria de presó basada en l’informe de la Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil (UCO) i en el suposat risc de destrucció de proves. De fet, una sèrie d’indicis van servir per justificar una mesura excepcional per a un polític no independentista, com ara la presó provisional, i més tenint present que els altres suposats en la trama, com José Luis Ábalos i el mateix Koldo García continuen en llibertat.
D’aquí que la defensa de Cerdán, dirigida per l’advocat Benet Salellas, aprofitant el seu escrit de recurs d’apel·lació contra la presó provisional, hagi esbudellat els indicis que ha utilitzat el jutge. De fet, el recurs, al qual ha tingut accés El Món, és una anàlisi forense de les dades que l’UCO fa constar al seu atestat, contraposades als fets segons la versió de Cerdán i als documents que va aportar. Al capdavall, Salellas en el seu escrit retreia al magistrat que hagi donat per bon de manera “acrítica” l’atestat de l’UCO i hagi invertit la càrrega de la prova. És a dir, que hagi convertit els indicis en una “prova diabòlica” i que deixi en mans del processat haver de desmuntar-la.
Servinabar… corrupta?
El recurs d’apel·lació segueix el model de defensa de Salellas en els seus escrits, arguments curtets i al peu en base els fets. D’aquí que analitzi un per un cadascun dels indicis. En primer terme, posa sobre la taula el principal indici acusatori, l’empresa Servinabar. Seguint la narració de la Guàrdia Civil, el jutge també presumeix activitat delictiva d’aquesta empresa en l’obtenció d’adjudicacions. En concret, i atès l’atestat, en dues adjudicacions. L’obra de la Mina Muga a Sangüesa i l’UTE Pavelló de Navarra Arena. També afegeixen una obra al túnel de Belate, que els mateixos investigadors van excloure de la instrucció.
Seguint aquest fil, la defensa de Cerdán recorda que no consta que “s’hagi arribat a donar cap autorització o adjudicació per part de l’administració, tot el que consta són gestions empresarials realitzades l’any 2015”. Pel que fa a l’obra del Navarra Arena, consta a l’atestat que l’adjudicació va ser l’any 2017, quan Cerdán no ostentava cap càrrec a l’administració pública i el PSOE es trobava a l’oposició, tant a Navarra com al govern espanyol. “Una situació en què difícilment podia influir o intervenir en aquests processos”, assenyala la defensa.
Acciona- Servinabar, on són les adjudicacions?
Un altre dels punts que la defensa refusa de la interlocutòria de presó és que el jutge al·lega que Servinabar va resultar adjudicatària de certes obres públiques, a través d’una UTE amb Acciona Construcciones. Salellas subratlla que l’atestat deixa clar que les contractacions investigades relacionades amb Acciona com a adjudicatària són en solitari o bé en una UTE amb les empreses Ferrovial, Tecade SA o Aquaterra Servicios, cap amb Servinavar. “És per aquest motiu que no s’arriba a comprendre com el relat indiciari es construeix a partir de la pretesa relació directa de Santos Cerdán amb Servinabar, si aquesta empresa tampoc no apareix relacionada amb les adjudicacions investigades”, sentencia la defensa de l’exnúmero tres del PSOE. És a dir, posa en dubte que Servinabar formés part d’una trama de corrupcions perquè no hi ha cap adjudicació que ho apunti.
Però la relació amb Servinabar no acaba aquí, segons els investigadors i el jutge. De fet, tots dos assenyalen que Cerdán “disposava, almenys fins al 2018 d’una certa capacitat d’administració” de l’empresa Servinabar. Però aquí la defensa també ataca. D’entrada, recorda que ni al Registre Mercantil ni tampoc en cap de les declaracions administratives o fiscals de la societat esmentada apareix cap rastre de l’exnúmero tres del PSOE. En aquest sentit, remarca que aquesta “capacitat” vindria per una captura de pantalla d’una transferència realitzada per Servinabar a la Fundació Fiadelso que s’havia fet per part del Antxón Alonso, amic de Santos Cerdán, i que ell mateix afirma que rep el mail confirmant la transferència.
L’atestat de l’UCO afirma que hi ha uns missatges de WhatsApp de Santos Cerdán que curiosament no apareixen ni transcrits, ni fotografiats, malgrat la munió de missatges i mails que conté l’informe policial. Cap d’aquests dos indicis pot fer interpretar que fos Santos Cerdán que va ordenar la transferència. “Difícilment es pot concloure els seus poders d’administració d’acord amb la participació d’un xat”, argüeix Salellas. En el mateix sentit, critica que es doni valor a una còpia d’un document privat trobat en un maletí en un traster d’Antxon Alonso, sobre la venda de participacions de Servinabar a Cerdán. Un document que es va signar quan Cerdán no tenia cap poder institucional i quan patia per si un dia havia de tornar a l’activitat privada, després dels desastres electorals del PSOE.
Candidats, obres i on són els diners?
La defensa creu que, tot i posar el focus en Servinabar, en realitat no s’investiguen obres d’aquesta empresa. Així mateix, tot se centra en l’anomenada trama navarresa, però finalment aquesta qüestió tampoc no forma part de la instrucció. En aquest marc, Salellas es queixa que ara l’instructor ha reclamat expedients només per comprovar si els topònims referits en els àudios de la causa es podrien correspondre amb unes adjudicacions concretes.
Això vol dir, que la defensa entreveu una mena d’investigació prospectiva per trobar algun indici delictiu concret. “No hi ha cap dubte que estem davant d’una causa general contra Santos Cerdán i que l’objectiu és investigar per veure si finalment apareix un indici sòlid que el relacioni amb alguna activitat delictiva”, escriu en la seva apel·lació Salellas. En la mateixa línia, critica que el jutge consideri un indici delictiu que Cerdán proposi noms per a càrrecs de govern o que es feliciti d’aconseguir obres per a una carretera d’alta mortalitat a Navarra, treballs que milloraven la seguretat viària.
En tot cas, i seguint el fil de l’atestat i de la interlocutòria, la defensa també combat la idea que Cerdán “tenia un paper de reclamació de quantitats de diners a les constructores indegudament afavorides”. “No consta cap comunicació entre Cerdán i les constructores ni tampoc l’existència de pagaments, reclamacions, cobraments o cap transmissió d’actius entre Cerdán i aquestes empreses adjudicatàries”, recorda. En aquest sentit, addueix que “no es pot oblidar en aquest punt que Servinabar, no és adjudicatària de cap de les obres investigades”. També retreu que el facin responsable de “repartir-se el botí” quan no hi ha cap constància de “pagaments, reclamacions, cobraments o cap transmissió d’actius entre Cerdán, Koldo García i Ábalos”. “Aquesta qüestió es construeix totalment a partir de la hipòtesi acusatòria, però sense cap substrat probatori”, conclou la defensa.
