Josep Costa no afluixa. Ans al contrari. Després de la decisió del jutge d’aplicar la llei d’amnistia al mosso d’esquadra de la Brigada Mòbil (Brimo) que el va picar en la concentració per la cimera franco-espanyola a Barcelona, l’exvicepresident del Parlament ha decidit continuar la batalla. Costa ha presentat un recurs d’apel·lació davant l’Audiència de Barcelona, de 16 pàgines i al qual ha tingut accés El Món, perquè considera que la “resolució és contrària a dret i vulnera els drets fonamentals” de la víctima de la conducta del mosso.
En aquest sentit, un primer argument esgrimit per Costa és que el procés d’investigació sobre el “perímetre de la tipicitat dels fets” no està acabat. Així, recorda que hi ha pendent un recurs d’apel·lació sobre si els fets tenen “afectació a la integritat moral o dels drets cívics del denunciant”. Un element clau per entendre si el cas entra dins els fets amnistiables o no. En concret, Costa va denunciar els fets com una conducta possiblement tipificada en els delictes de l’article 173 al 177 i 542 del Codi Penal, és a dir, tracte denigrant i impediment del lliure exercici dels drets fonamentals com el de llibertat d’expressió i reunió.
Per altra banda, Costa desgrana i denuncia la maniobra del mosso per protegir la seva conducta: un atestat per resistència i desobediència. Un atestat per tal d’obrir diligències contra l’exvicepresident del Parlament, de les quals Costa se’n va assabentar quan el mosso les va presentar en la seva defensa. És a dir, que per dates i contingut constitueixen unes “diligències que es varen instruir per justificar l’actuació de l’agent”. Per cert, que es van acabar arxivant amb la petició, fins i tot, del ministeri fiscal.
Manca de resolució motivada
A més a més, Costa denuncia la manca de motivació de la resolució que amnistia l’agent. De fet, la qualifica de “deficient” en la mesura que “ignora sense justificació que l’agent investigat no estava complint ordres o mandats judicials d’impedir cap activitat prohibida i que l’agressió gratuïta a un manifestant pacífic és un acte delictiu i no amnistiable d’acord amb la Llei i la jurisprudència del TEDH”. Així mateix, Costa insisteix que la llei d’amnistia volia retirar la responsabilitat penal dels agents policials que tenien ordres d’impedir o reprimir actes concrets. “No ha volgut amnistiar qualsevol acte delictiu comès per un agent policial durant el període de referència”, concreta. De fet, emfatitza que són fets no amnistiables perquè interpreta els fets denunciats com a delictes contra la integritat moral.
D’aquesta manera, remarca que “la pretensió que agredir un ciutadà pacífic que exercia drets fonamentals, singularment els drets d’expressió i manifestació, pugui ser inclòs en els actes susceptibles de ser amnistiats respon a una interpretació absurda o injustificadament extensiva de la literalitat de la llei”. “Cap agent policial té, ni pot tenir, en democràcia, el mandat d’impedir o reprimir l’exercici pacífic de drets fonamentals”, conclou Costa. “En conseqüència, l’agent investigat no obeïa cap mandat i, per tant, no es pot acollir a l’amnistia”, rebla. A més, addueix que les infraccions comeses per autoritats públiques contra l’article 3 del Conveni de Drets Humans -“ningú no pot ser sotmès a tortura ni a penes o tractaments inhumans o degradants”-, com interpreta que ha passat Costa, no són amnistiables. Tanmateix, reclama el dret a obtenir una reparació i garanties de no repetició, que entén que es vulneren amb l’arxivament del cas.
