L’aval del Tribunal Constitucional, tot i que dividit, a la llei d’amnistia no és una porta immediata a l’aplicació de l’oblit penal per als líders institucionals del Primer d’Octubre que o bé pateixen inhabilitació o bé es troben a l’exili. Encara queda camí per recórrer, tot i que la sentència aprovada pel bloc progressista del TC sigui, segons les fonts jurídiques pròximes al cas, “orfebreria jurídica”. Cal tenir present que cap dels casos dels processats pel judici del Procés tornarà, en principi, al Tribunal Suprem. Ara serà el Tribunal Constitucional qui haurà de decidir sobre els recursos d’empara que presenti cada afectat per la inaplicació de l’amnistia, i tot apunta que no es resoldran fins a finals d’any.
En aquest sentit, cal tenir en compte que Oriol Junqueras, Raül Romeva, Dolors Bassa i Jordi Turull continuen inhabilitats perquè la sala penal del Tribunal Suprem considera que la malversació per la qual van ser condemnats no és amnistiable. De la mateixa manera que ahir la sala d’apel·lacions del mateix Suprem deixava ja la via oberta a Carles Puigdemont i Toni Comín per anar al Tribunal Constitucional, després de desestimar els incidents de nul·litat contra les resolucions del jutge instructor de la causa del Procés, Pablo Llarena, que es nega a aplicar-los l’amnistia. Lluís Puig també ha presentat recurs d’empara.
La malversació, una clau del TC
Els recursos d’empara poden ser una via per aplicar de manera més immediata l’amnistia. Això sí, sempre que el TC no opti per defensar que la interpretació de la llei correspon als tribunals ordinaris i per tant permeti que el Suprem mantingui la posició sobre la malversació. Però els termes de la sentència ja deixen entreveure que cal interpretar els delictes que contempla l’amnistia en favor del processat. Sobretot, en el delicte de malversació, perquè la sentència deixa clar que, atesa la llei d’amnistia i tenint present que s’ha aprovat per neutralitzar un “paradigma de crisi política”, és més important la intenció que no pas els tipus de delicte que enumera com a objecte la llei.
És en aquest punt on hi ha la mare dels ous, perquè en cap cas s’ha acreditat la intenció de malversar fons públics per a enriquiment personal. Un detall important que apareix en la sentència sense que el recurs del PP el mencionés. En aquest sentit, permet especular a les defenses dels inhabilitats i dels exiliats que el TC voldrà entrar en el fons de la interpretació del delicte, com va passar en el cas dels EROs d’Andalusia, que va comportar absolucions de gran part dels condemnats per vulneració de drets fonamentals. De moment, però, la fiscalia davant el Tribunal Constitucional s’ha negat a aixecar de manera cautelar la inhabilitació dels condemnats per malversació, tot justificant que no hi ha eleccions a la vista que puguin acreditar un perjudici directe als seus drets polítics.
I a més el TJUE
De fet, la sentència del TC servirà per buidar l’excel elaborat pels serveis administratius de tribunal, que comptava amb setze recursos d’inconstitucionalitat i sis qüestions de constitucionalitat presentades. Una llista de recursos amb els quals, amb aquesta primera sentència, el tribunal podrà fer molta via i afanyar-se a pronunciar-se sobre si cal emparament amb relació la manca d’aplicació de l’amnistia. En tot cas, l’aplicació sí que serà més ràpida però no serà immediata. A més, cal tenir present que el pròxim 15 de juliol se celebrarà la vista de les quatre prejudicials que ja ha admès a tràmit el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE).
En concret, serà la plantejada pel Tribunal de Comptes, instada per Societat Civil Catalana; una d’elevada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), esperonada per Vox en el cas del Primer d’Octubre on es troben processats en Josep Maria Jové, Lluís Salvadó i Natàlia Garriga; una tercera formulada per l’Audiència Nacional, en el marc del sumari Judes, per part de l’Associació Catalana de Víctimes d’Organitzacions Terroristes (ACVOT), tot i que els guàrdies civils del cas han quedat amnistiats; i una quarta plantejada pel Jutjat Penal 3 de Vilanova i la Geltrú, en el cas d’una desobediència per negar-se a treure’s el llaç groc mentre formava part d’una mesa electoral.
Però la sentència aprovada aquest dijous deixa molt marge a les defenses dels processats i a l’Advocacia de l’Estat per defensar l’aplicació de l’amnistia als afectats per aquests processos. El text redactat per la vicepresidenta del Tribunal, Inmaculada Montalbán, ja s’ha preocupat d’emfatitzar el respecte de l’amnistia no només per la Constitució sinó també pel dret europeu. A més, moltes de les argumentacions s’han posat negre sobre blanc utilitzant articles concrets del Conveni Europeu de Drets Humans relacionats directament amb els articles de la Constitució. Un argumentari prou potent que pot ajudar molt a les defenses i a l’advocacia que en aquests processos defensa l’aplicació de la llei.
Barrar el pas al TJUE?
Per altra banda, cal recordar que el Tribunal Suprem sempre havia deixat entendre que en cas que el TC avalés la llei d’amnistia encara tindria la possibilitat de presentar una qüestió prejudicial davant el TJUE per entrebancar l’aplicació de la llei de l’oblit penal si els condemnats o processats tornaven a demanar-ho. Tot i que de moment no s’ha confirmat cap pas davant el Suprem per, amb la sentència a la mà, reconvenir el rebuig a rebre l’amnistia, en el cas que passés la sala penal no podria acudir al TJUE. Així ho apunta la sentència dictada aquest dijous.
En aquest sentit, els magistrats del TC recorden que si “un jutge ordinari dubta, de manera concurrent, tant de la condició d’aplicabilitat d’una llei -en relació amb la manca de conformitat amb el dret europeu- com de la seva condició de validesa en relació amb la manca de conformitat amb la Constitució, per exigència de l’article 163 de la Constitució, ha de resoldre primer la qüestió relativa a l’aplicabilitat de la norma a través, si s’escau, del plantejament d’una qüestió prejudicial davant del TJUE.”. És a dir, que si el Suprem tenia dubtes hauria d’haver presentat una qüestió prejudicial abans de resoldre i no després. La resolució del TC, a més, aporta una ingent quantitat de jurisprudència sobre aquest punt que desarmen qualsevol possibilitat.
En tot cas, ara com ara, l’escenari és esperar els recursos d’empara dels líders independentistes per tal que el TC es pronunciï sobre les inhabilitacions o l’aplicació directa de l’amnistia als que estan encara en fase d’instrucció. A més, la sentència aprovada aquest dijous també entra en una qüestió que era prou delicada com l’aixecament de les ordres de detenció si s’aplica l’amnistia. El TC afronta el debat i considera que és lògic, constitucional i d’acord amb el dret europeu que, si s’amnistia el procés que ha generat una ordre de detenció, aquesta també quedi anul·lada. Un argument que fa pensar que si la defensa de Puigdemont, Comín o Puig, en presentar el recurs d’empara demanen l’aixecament de les ordres de detenció com a mesura cautelar, el tribunal ho estimarà. Una situació que permetria el retorn pacífic de l’exili. Les inhabilitacions i les ordres de detenció continuen, però ara la pilota torna al terrat del Constitucional.
