Aquest dimarts s’ha obert la porta del darrer tram en la llarga cursa per validar la llei d’amnistia constitucionalment i, de retruc, de conformitat amb el dret europeu. Tot enmig d’una crisi política i institucional de primer ordre a l’Estat espanyol, amb el fiscal general, Álvaro Garcia Ortiz, a un pas de seure al banc dels acusats per una suposada revelació de secrets i el govern de Pedro Sánchez sotmès a un setge mediàtic, polític i mediàtic a través de diferents causes judicials com ara el cas de la seva dona, Begoña Gómez, o el de l’exnúmero tres del PSOE, José Luis Ábalos, a qui aquest dimarts la Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil (UCO) escorcollava el despatx que té a València.
En aquest context, en el plenari del Tribunal Constitucional, la magistrada vicepresidenta, Inmaculada Montalbán, ha lliurat als seus companys de toga, oficialment, l’esborrany de la sentència sobre la llei de l’amnistia. Una resolució de la qual és ponent i que resol el recurs d’inconstitucionalitat interposat pel PP. De fet, serà la primera decisió de l’alta magistratura sobre la llei clau de la legislatura espanyola, i orientarà la resta de resolucions pendents, com ara els recursos d’emparament o les qüestions d’inconstitucionalitat. Una resolució que fonts del tribunal assenyalen que serà un aval a la llei, llevat d’algun detall menor que no afecta ni el gruix ni l’objectiu del text.
El debat dins el TC no començarà fins al 24 de juny i s’allargarà previsiblement fins al 27 del mateix mes. És a dir, poc més de quinze dies abans que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) celebri les dues primeres vistes sobre les qüestions prejudicials sobre la llei presentades per l’Audiència Nacional, en el marc de l’operació Judes, i, per altra banda, sobre la presentada pel Tribunal de Comptes. La vista serà el 16 de juliol. Precisament, avui s’han conegut les “observacions presentades per la Comissió Europea“ en la qüestió prejudicial signada pel tribunal administratiu, que demana responsabilitats comptables a diferents càrrecs públics processats pel Primer d’Octubre. Unes observacions que, si bé no veuen que es destinessin fons europeus a l’1-O, –detall clau en el delicte de malversació–, sí que apunta que la llei és una “autoamnistia”.
Cap deliberació de moment al TC
Així, aquest matí el plenari del TC ha servit només per lliurar formalment l’esborrany de la sentència. Un lliurament que suposa una explicació de la seva proposta als magistrats. De fet, a la pràctica ja coneixien el contingut perquè va ser filtrat a la premsa. Una situació que facilita molt el debat entre progressistes i conservadors i que permetrà aclarir els serrells que volen imposar els dos sectors. En tot cas, aquest dimecres no s’ha produït cap deliberació.
En aquest sentit, el debat més important, tot i que de resultat conegut, és el rebuig dels magistrats a la petició del PP que buscava que el president del tribunal, Cándido Conde-Pumpido, s’abstingués de les deliberacions sobre la primera sentència de l’amnistia. En aquesta línia, ahir el mateix Conde-Pumpido va allargar el debat de la llei un dia més, així el plenari previst per al 24,25 i 26 de juny també podria arribar al 27 de juny, divendres.
Pressió per la Comissió Europea
El resultat del debat i la deliberació està dat i beneit. La ponència, de 191 pàgines, valida l’amnistia argumentant que “el legislador pot fer tot allò que la Constitució no prohibeixi explícitament o implícitament”. Un raonament que rebutja és que la prohibició expressa dels indults generals que conté la Constitució es pugui estendre, per analogia, a l’amnistia. El text només recrimina que no sigui prou explícit que aquells que es manifestaven contra el Procés s’hi poden acollir, que al Tribunal de Comptes s’ha de donar veu a totes les parts i que el límit temporal ha de ser més concret. Res que impedeixi validar la llei. Al capdavall, la resolució preveu com s’ha d’interpretar constitucionalment la llei per tal que no se n’anul·li cap article ni precepte.
La casualitat, però, ha volgut que l’inici formal del procés de deliberació de la sentència hagi coincidit amb la difusió de les observacions presentades per la Comissió Europea a la qüestió prejudicial presentada pel Tribunal de Comptes. Les observacions tenen arguments per una banda i l’altra. En un cas, asseguren que el Procés no va comprometre fons europeus. Una asseveració que elimina el risc de la malversació que defensa el Tribunal Suprem. Però, per altra banda, consideren que la llei és una “autoamnistia” i podria ser contrària a l’estat de dret.
Les reaccions no s’han fet esperar. Per una banda, el govern espanyol defensa que la Comissió Europea ha conclòs que durant el procés independentista a Catalunya no es va fer ús de fons europeus i considera, per tant, que l’executiu comunitari “valida” l’aplicació de la norma, tot i que posa en qüestió que “serveixi a l’interès general”. Al PP, per la seva banda, li ha faltat temps per embolicar aquestes observacions amb el TC. Així, el portaveu del Grup Popular al Congrés, Miguel Tellado, s’ha vantat que la Comissió Europea “subscriu arguments” del PP contra la llei d’amnistia, que ha titllat de “llei corrupta”. Dit això, ha demanat al Tribunal Constitucional que “prengui nota” d’aquesta posició i “actuï en conseqüència”. El tram final de la validació només ha començat.
