Tret de sortida a la batalla a les altes esferes judicials espanyoles per la llei d’amnistia. El Tribunal Constitucional (TC) ha admès a tràmit el recurs d’inconstitucionalitat del PP contra la norma aprovada pel Congrés. En la mateixa sessió, el ple del TC ha rebutjat la recusació de l’Advocacia de l’Estat contra el magistrat conservador José María Macías perquè consideren “prematur” intentar apartar el jutge abans d’haver resolt l’admissió a tràmit del recurs.
És el primer recurs d’inconstitucionalitat que valora el TC, que fins ara només havia admès a tràmit la qüestió d’inconstitucionalitat plantejada pel Tribunal Suprem en el cas de les condemnes contra Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva i Dolors Bassa per l’1-O. El tribunal encara té pendents almenys 16 recursos més, la majoria de les comunitats governades pel PP. Madrid, Galícia, Andalusia, País Valencià, Extremadura, La Rioja, Illes Balears i Illes Canàries han presentat un sol recurs, mentre que Aragó, Múrcia i Cantàbria ha presentat un doble recurs: un des del Govern i l’altre des del Parlament. Castella-la Manxa, presidida pel socialista Emiliano García-Page, també s’ha sumat al reguitzell d’impugnacions.
Fonts judicials consultades per Europa Press han explicat que el ple del TC ha rebutjat per unanimitat —i amb molta celeritat— la recusació contra Macías perquè considera que no s’han respectat els terminis, però no tanca la porta a entrar en el fons de la qüestió si es presenta una altra recusació. Això vol dir que l’alt tribunal encara pot apartar Macías, un dels magistrats més crítics contra la llei d’amnistia i que ha signat manifestos de rebuig impulsats des del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), on era vocal.
El TC rebutja totes les recusacions
Abans de tombar la recusació de José María Macías, el ple del TC ja havia rebutjat els altres dos incidents de recusació que tenia sobre la taula: el del president del tribunal, Cándido Conde-Pumpido, i el de la magistrada catalana Laura Díez. El PP va inundar el Constitucional amb recusacions promogudes pels grups al Congrés i al Senat i per diverses comunitats autònomes, però el tribunal les va descartar totes.
En el cas de Conde-Pumpido, el PP volia aprofitar que el magistrat es va abstenir de tots els recursos vinculats al Procés per unes declaracions contra l’1-O en una conferència del 2017, mentre que a Díez li retreuen el seu passat en el govern de Pedro Sánchez, primer com a directora de gabinet del secretari d’Estat de Relacions amb les Corts i després com a directora general d’Afers Constitucionals i Coordinació Jurídica del Ministeri de Presidència.
El quart jutge assenyalat, l’exministre de Justícia Juan Carlos Campo, ja s’havia abstingut per voluntat pròpia perquè quan estava al govern espanyol va signar diversos informes relacionats amb els indults dels presos polítics en els quals assegurava que l’amnistia era inconstitucional.
