Els exconsellers de Cultura, Lluís Puig, Laura Borràs, Ferran Mascarell, Joan Manuel Tresserras i Àngels Ponsa seran els encarregats de presentar la querella contra el trasllat de les pintures murals de Sixena, que es troben al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), cap a l’Aragó. L’acte és previst que se celebri la tarda del pròxim 24 de març a l’Ateneu Barcelonès, i comptarà amb una intervenció del president a l’exili Carles Puigdemont. La querella és dirigida per l’advocat i catedràtic de Dret Processal a la Universitat de Barcelona, Jaume Alonso-Cuevillas. La querella, de 32 pàgines i a la que ha tingut accés El Món, es dirigeix contra la jutgessa Rocío Pilar Vargas Magallón i els representants del govern d’Aragó i de l’Ajuntament de Sixena que van ordenar interposar la demanda d’execució de les obres de Sixena.
La idea de la querella prové d’un manifest signat al juliol per diversos consellers, amb què demanaven aturar el trasllat de les obres de Sixena. Pràcticament, un manifest que va néixer en paral·lel, amb la presentació per part del MNAC d’un incident d’execució per la impossibilitat material de complir amb la sentència que els condemnava a retornar les obres que la institució ha protegit i preservat des dels inicis de la Guerra dels Tres anys. El manifest advertia que “tractant-se de béns d’elevat valor històric” els danys que poguessin patir, sigui dolosament o per imprudència, estava tipificat com a delicte sobre el patrimoni històric al vigent Codi Penal.
L’article 323
La querella perfila que obligar al trasllat amb el perill de destrucció que han alertat els tècnics pot ser una conducta que s’enquadraria en el delicte previst a l’article 323 del Codi Penal. Un delicte que castiga amb la pena de presó de sis mesos a tres anys o multa de dotze a vint-i-quatre mesos el que causi danys en béns de valor històric, artístic, científic, cultural o monumental, o en jaciments arqueològics, terrestres o subaquàtics. Si els danys són de gravetat, com seria el cas, perquè són béns especialment “rellevants”, la pena es podria augmentar. També l’article 324 preveu una pena similar si el delicte es produeix per imprudència.
L’escrit presentat davant la sala Penal i Civil del Tribunal Superior d’Aragó, explica que els béns integrats en el Patrimoni Històric Artístic, objecte del trasllat, estan sotmesos a un grau de protecció especial que fa decaure altres drets com el d’executar una sentència, com la que s’executa. “La raó és simple, l’execució d’aquesta sentència civil no es pot dur a terme si aquest acte implica la consumació d’un delicte”, afirmen especificant el cas de Sixena. Una situació que contravé el principi de legalitat i que les resolucions d’execució de la jutgessa són “manifestament injusta”.
