“Es pensaven que Manuel García Castellón era el llanero solitario i resulta que era un dels Avengers“. Aquesta és una de les conclusions que comenta a El Món, un dels principals negociadors de la proposició de llei orgànica d’amnistia que ha començat a tramitar el Senat. Una frase que sintetitza la idea que l’instructor de la causa del Tsunami Democràtic no està sol en la seva escomesa contra l’independentisme i contra els seus líders a l’exili.“Ara es constata la necessitat que teníem d’articular bé com s’havia d’especificar que el terrorisme no podia ser exclòs de l’amnistia”, admeten altres negociadors. Unes reflexions que arriben després de les darreres resolucions judicials de la sala tercera penal de l’Audiència Nacional i del Tribunal Suprem, que han avalat al cent per cent la instrucció per terrorisme de Tsunami Democràtic on estan imputats el president a l’exili, Carles Puigdemont, i la secretària general d’ERC, Marta Rovira.
Pocs dies han calgut per avalar els negociadors que defensaven aclarir bé el concepte de terrorisme i allargar la negociació de la llei al Congrés. “Manuel García Castellón no estava sol, com ens volien fer creure”, relaten les mateixes fonts, “forma part d’un equip i d’una estratègia”. De fet, es referien al missatge que proferia contínuament el ministre de Justícia, Félix Bolaños, als portaveus republicans i als juntaires de la negociació, amb què els volia convèncer que García Castellón era “l’únic” que volia continuar amb la causa del Tsunami perquè no tenia “ni el suport de la Fiscalia”. D’aquí que els partits independentistes hagin fet orfebreria jurídica amb el concepte de terrorisme per intentar protegir els imputats en la causa Judes i en la del Tsunami a la vista del que, a poc a poc, va mostrant el sanedrí de la judicatura.
Temps i resolucions donen la raó als més pessimistes
El temps ha demostrat la connivència de l’instructor García Castellón amb els jutges de la sala d’apel·lacions i, per descomptat, de la sala penal del Tribunal Suprem, que dirigeix amb autoritat el magistrat Manuel Marchena. “Són com un equip i tenien una estratègia”, insisteixen fonts de les formacions independentistes. Una estratègia que incorpora la Fiscalia –en casos com el de l’operació Judes–, diferents associacions professionals dels operadors jurídics i sobretot del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). La sospita dels independentistes va venir reforçada amb l’obertura de judici oral per terrorisme a la causa Judes i les altíssimes penes de presó que demanava, precisament, la Fiscalia.
L’evolució de la causa del Tsunami ha ensenyat les dents del poder de l’alta judicatura espanyola. Per una banda, ha generat una crisi sense precedents a la fiscalia espanyola. I, per l’altra, veritables tòtems com el magistrat Félix Alfonso Guevara, de l’Audiència Nacional, i Juan Ramón Berdugo, del Tribunal Suprem, han tancat files amb García Castellón, i més quan li queden just quatre mesos per a la seva jubilació. Un exemple és com la sala penal s’ha esperat fins a aquesta setmana a resoldre els recursos del ministeri fiscal i de les defenses sobre la instrucció del Tsunami. Tant el fiscal com els advocats defensors esperaven el posicionament de la sala a la decisió d’enviar part de la causa al Suprem i les acusacions d’investigacions prospectives o de fer malabarismes processals per tal que el Jutjat Central d’Instrucció número 6 de l’Audiència Nacional mantingués la causa.
Interpretacions extensives
Les interlocutòries han estat contundents. Així, la sala penal del Tribunal Suprem ha blindat el jutge del Tsunami i ha facilitat que la sala penal de l’Audiència Nacional, que resol els recursos contra les decisions de García Castellón, salvaguardi les perquisicions del jutge. Consideren que el jutge no ha fet cap investigació de caràcter prospectiu, ans al contrari. Així l’alta judicatura espanyola dona cobertura a García Castellón emparant-se en els indicis recollits, en les especulacions dels analistes de la Unitat Central Especial 3 de la Prefectura d’Informació de la Guàrdia Civil i en una interpretació molt extensiva de l’article 311 de la Llei d’Enjudiciament Criminal.
Precisament, aquest darrer aspecte ha estat un puntal imprescindible per a la instrucció. Un article que ha permès a la sala penal laminar l’acció de les defenses amb l’argument que no es poden limitar les proves que ordena el jutge i només es poden recórrer contra les resolucions en les quals el jutge denega proves que demanen les parts. D’aquesta manera, les defenses entenen que és una “manera de blanquejar una investigació prospectiva perquè no permet posar cap mena de límit al jutge” a petició dels afectats. La triangulació de la sala penal de l’Audiència Nacional amb la sala penal del Tribunal Suprem –amb Marchena al capdavant– i el jutge instructor ha estat la primera trinxera per protegir una investigació que tenia per objectiu esquivar l’amnistia.
Fiscalia, la segona línia
Dins el poder jurisdiccional, entès com la totalitat d’operadors jurídics, cal afegir a aquesta primera línia formada per magistrats una segona, que ofereix una veritable xarxa de seguretat contra l’independentisme que es pot acollir a l’amnistia. Es tracta de la Fiscalia, tot i que ha grinyolat perquè, a diferència de la judicatura, no estava tan ben coordinada. Ha estat el posicionament del ministeri públic en la causa del Tsunami el que ha obert una esquerda. En canvi, en la causa Judes la Fiscalia no s’ha bellugat ni un mil·límetre respecte del guió i continua apuntant a delictes de terrorisme contra els CDR de l’operació del 23 de setembre del 2019. Però el Tsunami ha evidenciat la llarga guerra interna dins el ministeri públic.
El fiscal Miguel Ángel Carballo, de l’Audiència Nacional, es va negar des del minut zero a considerar les protestes postsentència del Procés com a terrorisme i va mantenir la posició de desordres públics. A la vista d’una Fiscalia renuent, el jutge va colar en la causa va dues acusacions particulars per mantenir els càrrecs d’imputació. Però, l’eclosió va arribar quan García Castellón va remetre una exposició raonada al Suprem, amb l’argument que hi havia dos aforats, Puigdemont i el secretari de la Mesa del Parlament Ruben Wagensberg.
Va ser aleshores quan la fiscalia del Suprem, amb Javier Zaragoza i Fidel Cadena al capdavant, van provocar el cisma i amb un desafiament inèdit contra la figura del Fiscal General de l’Estat, Álvaro García Ortiz, i la tinent fiscal del Suprem, Maria Ángeles Sánchez Conde. Filtracions d’esborranys, denúncies públiques i maniobres del cor de l’elit del ministeri fiscal per evidenciar que la majoria dels seus components estaven a favor de considerar terrorisme els fets del Tsunami. El resultat de la guerra ha estat evident: el fiscal Miguel Ángel Carballo torna a Ciudad Real després d’anys i panys a l’Audiència Nacional com un dels màxims especialistes en terrorisme de l’Estat.
CGPJ i associacions, la tercera línia
Però els jutges i els fiscals de toga no estaven tampoc sols en l’escomesa. Les associacions de jutges i fiscals conservadores han actuat com un sol home i s’hi han afegit associacions d’advocats de l’Estat, de lletrats de la Seguretat Social, dels inspectors d’Hisenda i de Treball o de funcionaris municipals. Tots ells es van presentar en societat dijous passat en un acte a Barcelona per clamar contra l’amnistia. Entre aquestes veus destaca, malgrat la divisió, la del Consell General del Poder Judicial, que aprofita qualsevol ocasió per contraatacar l’amnistia i oferir suport a García Castellón. Un fet ben curiós és que el vocal designat en representació de Catalunya José María Macías s’ha erigit en el portaveu antiamnistia del Consell i ja esbossa l’estratègia de la cúpula judicial per mantenir viva la causa del Tsunami com a terrorisme.
