Suïssa no està per romanços. Així es desprèn de la resposta de les autoritats de la Confederació Helvètica a la petició de localitzar els investigats per terrorisme a la causa del Tsunami Democràtic impulsada per l’instructor de la causa, el magistrat Manuel García Castellón. En quatre pàgines, l’àrea de direcció d’Assistència Judicial Mútua Internacional de l’Oficina Federal de Justícia de Suïssa no només tomba la petició, sinó que, a més, retreu al jutge les seves formes i, per altra banda, li descriu que és el que es pot considerar terrorisme en el context de les democràcies liberals.
El document, signat a Berna el passat 22 de maig i al qual ha tingut accés El Món, replica a les crítiques que els feia en la seva petició el titular del jutjat central d’instrucció número 6 de l’Audiència Nacional, queixes per les dues negatives anteriors a col·laborar per part de les autoritats suïsses en aquest cas. Així mateix, la resposta inclou una interessant referència a la llei d’amnistia i recorda al magistrat espanyol que la negativa s’ha fet sobre la base d’un treball “minuciós” i havent consultat experts en dret internacional i en tractats internacionals. Comptat i debatut, Suïssa adverteix Espanya que de lliçons de democràcia, les justes.
“Dissipar malentesos”
Només començar, Suïssa avisa el jutge que la resposta no serà agradable. “Els escrits espanyols han estat examinats pels juristes de la nostra oficina amb extrema atenció, especialment perquè som conscients que aquest assumpte és de gran importància a Espanya”, remarca en la contesta a l’auxili internacional sol·licitat per García Castellón. D’aquesta manera, detalla que han treballat amb “juristes especialitzats en l’àmbit dels tractats internacionals, així com en dret penal internacional”. Un grup de treball que ha “analitzat els arguments plantejats per l’autoritat requeridora espanyola en relació amb el compliment per part de Suïssa de determinats convenis internacionals”.
“Ens sembla útil, en primer lloc”, subratlla la resposta, “dissipar alguns malentesos precisant les maneres de procedir de la nostra oficina en matèria d’assistència judicial mútua en matèria penal, que s’apliquen uniformement a tots els estats, des de fa molts anys, d’acord amb el gran principi de la previsibilitat del dret, digne de qualsevol estat democràtic”. En aquest sentit, l’administració suïssa explica que, en rebre la petició del Ministeri de Justícia espanyol, abans de remetre-la als fiscals suïssos van demanar més informació al ministeri que dirigeix Félix Bolaños. És a dir, el primer tràmit es fa d’administració a administració i no pas d’una autoritat judicial a l’altra. De fet, com recorda la resposta, com es fa en pràcticament tots els estats democràtics. Una explicació que respon a la crítica de Manuel García Castellón pel fet que les autoritats suïsses es dirigiren al ministre de Justícia i no a ell.
“Us informem que de cap manera és la nostra pràctica reunir-nos amb els representants de l’Estat estranger requeridor, ni amb l’autoritat central estrangera com a regla general, i menys encara amb el magistrat estranger requeridor, després de la recepció d’una comissió rogatòria”, especifica la resposta. “En efecte”, continua, “els exàmens preliminars que duem a terme en aquesta fase, sempre amb minuciositat, es duen a terme en un nivell estrictament jurídic, sobre la base de sol·licituds escrites d’assistència jurídica mútua i els seus possibles complements d’informació, i per tant no requereixen cap suport posterior particular, d’una manera o altra”.
L’amnistia, sí clar
Per altra banda, Suïssa no s’amaga que ha investigat sobre la llei d’amnistia que s’estava tramitant a l’Estat espanyol i la seva afectació a la comissió rogatòria. “També és normal que ens hàgim informat prèviament sobre el procés d’amnistia a Espanya, com ho hauríem fet en circumstàncies semblants amb altres estats estrangers”, assevera el document. “Aquest element legislatiu no s’ha d’ometre, ja que pot impactar en el procediment penal espanyol que subjau a la comissió rogatòria”, sentencia el text. De fet, aporta la legislació, la jurisprudència i la doctrina suïssa que avalen la petició d’informació addicional d’aquestes característiques.
“Val el Codi Penal suís, no les valoracions del Suprem”
El document també raona sobre el que considera el “fons” de la petició. En aquesta línia, les autoritats suïsses deixen ben clar que no veuen terrorisme per enlloc malgrat les “detallades” comissions rogatòries o les interpretacions del Tribunal Suprem espanyol. Suïssa recorda que, abans de mirar els tractats internacionals, el que ha de fer com a Estat és mirar el seu Codi Penal, per comprovar si hi ha doble tipicitat, és a dir, si hi ha el mateix delicte a Espanya que a Suïssa. Seguint aquest fil, cita la disposició del Codi Penal suís dedicada a les “organitzacions criminals i terroristes”, és a dir, l’article 260ter. Un article del qual destaca que està “degudament adaptat pel legislador suís per incloure el contingut dels convenis internacionals, entre els quals figura el darrer de 16 de maig de 2005”, al·legats per García Castellón.
La conclusió dels juristes de l’estat suís és que els actes descrits a la sol·licitud espanyola d’assistència mútua i el complement no són constitutius de terrorisme segons la legislació suïssa. Fins i tot, assevera que, malgrat la detallada narració dels fets escrita pel jutge espanyol, encara que els fets impliquin “l’ús d’un cert grau de violència indubtablement moralment reprovable, fins i tot si els fets són constitutius de delictes contra la propietat o contra la integritat corporal”, no es poden “qualificar de delicte terrorista o de suport a una organització terrorista”.
En aquest marc, Suïssa precisa que terrorisme implica “la comissió d’actes de violència criminal com homicidi, assassinat, robatori amb violència, extorsió, detenció il·legal, segrest o fins i tot incendi o ús d’explosius”. I rebla el clau tocant un punt del moll de l’os de l’estructura judicial espanyola, el terrorisme d’ETA. “La jurisprudència dels tribunals suïssos ha considerat en el passat que les Brigades Roges italianes, l’ETA basca i la xarxa Al-Qaida són, per exemple, organitzacions criminals/terroristes, però que no ho són les organitzacions que, entre d’altres, no utilitzen mitjans o actes de violència criminal en el sentit desenvolupat anteriorment, sinó que lluiten al seu país pel poder polític”. “En definitiva”, prossegueix, “aquestes valoracions o resolucions dictades pel Tribunal Suprem espanyol, sobre les quals no ens correspon naturalment emetre cap judici de valor, no modifiquen la qualificació que el dret suís dona als actes descrits en les comissions rogatòries”.
La petició de García Castellón, de “caràcter polític preponderant”
La conclusió de les autoritats suïsses és “la manca de qualificació de terrorisme” dels fets “en el sentit del dret suís”. A més, considera que la petició d’ajuda judicial espanyola té un “caràcter polític preponderant” que fa inviable d’acord amb el dret suís la petició d’extradir Marta Rovira o qualsevol altre dels processats. De fet, considera que les manifestacions dels processats aportades pel jutge espanyol eren “manifestacions contra l’Estat espanyol i estaven estretament relacionats amb reivindicacions independentistes”. “En conseqüència, aquestes manifestacions van tenir un caràcter polític preponderant segons la concepció suïssa”, resumeix per denegar complir la petició d’auxili.
