El terratrèmol de la investigació del Tribunal Suprem sobre el presumpte cobrament de comissions a canvi d’adjudicacions per part de dirigents del PSOE, com ara Santos Cerdán, l’exministre José Luis Ábalos i el seu assessor Koldo Garcia, té rèpliques. Uns moviments de reverberació que, de moment, es mantenen en l’àmbit estrictament polític, fins que la Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil (UCO) no acabi d’analitzar la ingent prova obtinguda i es completin les diligències d’investigació, sobretot sobre la traçabilitat dels diners que suposadament hauria cobrat, segons l’instructor Leopoldo Puente, aquesta trama organitzada.
L’informe de l’UCO, que ha servit de base material i fàctica al magistrat instructor per empresonar l’ex número tres del PSOE Santos Cerdán, apuntava converses on apareixia qui va ser ministre de Sanitat durant la pandèmia i ara per ara és president de la Generalitat, el socialista Salvador Illa. De fet, unes converses on Koldo explicava a Cerdán que Illa enraonava amb un tal “Chili” en el marc de les compres d’urgència de material sanitari per afrontar les primeres setmanes de la Covid. No es pot oblidar que el cas Cerdán deriva del cas Mascaretes, que investigava el suposat frau en les compres sanitàries. Unes transcripcions que han generat episodis de tensió al Parlament, sobretot, entre Illa i el líder del PPC a la cambra catalana, Alejandro Fernández.
Les dades aportades per l’UCO han fet ressuscitar un afer que ha generat una duríssima batalla al Senat, més enllà del marc de la comissió d’investigació que la cambra alta espanyola ha articulat sobre la trama de corrupció que deriva de la investigació sobre Koldo García. En concret, són les compres que va dur a terme la Direcció General de Cartera Comuna de Serveis del Sistema Nacional de Salut i Farmàcia, entre el 20 i el 25 de març de 2020, les que ara es troben sota sospita. Una documentació que incomoda el govern de Pedro Sánchez i que ha suposat un veritable viacrucis aconseguir que arribi als senadors que la requerien en el marc de la comissió, com ara Joan Bagué, senador de Junts per Girona. Ara, el Senat mira de vincular aquestes compres amb el suposat “Chili” amb qui hipotèticament, segons descriu la Guàrdia Civil que explicava Koldo Garcia, enraonava Illa.
Cinc dies de compres per valor de centenars de milions d’euros
Les sospites de la comissió se centren en unes compres centralitzades entre el 20 i el 25 de març de 2020. Adquisicions de mascaretes, respiradors, bates, dispositius de ventilació, kits d’unitat de diagnòstic i diferents equips de protecció individual, coneguts com a EPIs. Tot plegat, dotze adjudicacions sumen un valor de 667.618.632 euros. Compres de centenars de milions concentrades només en cinc dies i, en principi, no gestionades per Institut de Gestió Sanitària, INGESA, i comptabilitzades a la Direcció General de Cartera Comuna de Serveis del Sistema Nacional de Salut i Farmàcia.
De fet, es tractava de compres d’emergència per la Covid, i si era el cas després es contemplarien devolucions i reintegraments. Unes adquisicions que s’adscrivien al capítol de “Despeses originades al Sistema Nacional de Salut derivats de l’emergència de salut pública en relació amb la Covid-19 a Espanya”. Un capítol pressupostari creat i dotat mil milions d’euros, en virtut de l’article 1 del Reial decret llei 7/2020, de 12 de març, pel qual s’adopten mesures urgents per respondre a l’impacte econòmic de la Covid. En concret, és la partida pressupostària amb número 26.09.313A.228, de la qual n’era responsable la Direcció General i no pas INGESA. En l’informe, l’executiu espanyol remarca que la documentació dels contractes es va remetre en el seu moment al Tribunal de Comptes.
Una resposta que s’ha fet esperar
La documentació de les compres es va fer arribar a la comissió d’investigació del Senat, però no el detall de les empreses que havien guanyat l’adjudicació, ni les condicions, ni les dates. Però el volum compres per valor de centenars de milions en només cinc dies va fer aixecar les orelles als senadors. Així, el 12 de març d’enguany, el senador Joan Bagué va demanar un “informe” al govern espanyol sobre aquestes despeses de manera que es classifiquessin les empreses adjudicatàries, els terminis, els conceptes subministrats i els imports concrets. A principis de maig, la resposta no havia arribat, quan la mitjana de temps d’espera és de tres setmanes.
Davant el silenci de l’executiu, Bagué va tornar a formular la petició d’informació el passat 7 de maig. Va reclamar verbalment la petició i, en constatar que l’executiu tornava a fer el sord, va utilitzar un procediment extraordinari de reclamació. El senador per la demarcació de Girona va demanar empara a la Mesa, advertint que, si en el termini reglamentari el govern espanyol no responia, la petició d’informe es transformaria en pregunta parlamentària i, en cas de no resposta, podria paralitzar l’activitat de la cambra alta. Més d’un mes després, el 24 de juny, la Moncloa remetia un document de quatre folis, al qual ha tingut accés El Món, amb les compres realitzades en el termini del 20 al 25 de març, que incorporava un llistat de les onze empreses que es van adjudicar 12 contractes de subministrament per un import total de 667.618.632 d’euros. Les empreses són Hongkong Travis Asia Limited; Hangzhou Ruining Trading; Hyperyn Group; China Meheco Co Ltd; Quevedos Strategy Company; FCS Select Products; HANS Biomed; PROHINSA; Medical Simulator; Breas Medical i Oxigen Salud.
Una empresa que fa olor de socarrim
Amb aquestes dades a la mà, els senadors han començat a treballar i a lligar possibles connexions. Precisament, una de les vuit societats més beneficiades per aquestes adjudicacions exprés en només cinc dies és Hangzhou Ruining Trading, i una altra, HongKong Travis Asia Limited. Aquestes dues empreses van captar, en només cinc dies, 304.368.177 euros del Ministeri de Sanitat, en mans de Salvador Illa. Les compres van ser per a aparells de ventilació mecànica invasiva, mascaretes FFP2 de protecció respiratòria i granotes d’EPI d’un sol ús. Hangzhou Ruining Trading va obtenir dos contractes per import total de 74.728.261 i HongKong Travis Asia, quatre contractes per valor de 229.639.916 euros.
Les dues empreses van ser investigades pel Jutjat d’Instrucció número 26 de Madrid, en el marc del que després seria el cas Mascaretes, que va anar a parar a mans de la fiscalia europea. A més, les dues societats van ser fundades per Xiaojuan Li, que també n’era el representant legal. Un comerciant que va ser investigat per lliurar material defectuós o fora de termini. La tesi amb què treballen al Senat és que Xiaojuan Li tindria l’acrònim i el sobrenom de Xi Li. Un nom que fonèticament correspon amb el de “Chili” que apareix a les converses intervingudes per l’UCO en l’informe sobre Santos Cerdán.
En concret, és una transcripció d’una gravació en la qual Koldo García, que hipotèticament assessorava l’exministre José Luis Ábalos, també processat en la mateixa causa, especifica que Illa enraonava “molt amb Chili”.
El PSC alerta que contraatacarà el PP si continua engreixant la tesi que esquitxa Illa
Aquest nom, del qual Illa en va renegar al Parlament durant la sessió de control d’aquesta setmana, seria un possible error de transcripció dels agents de l’UCO, que escriuen “Chili” quan probablement parlen de Xi Li. De fet, la sospita que tenen els senadors és que seria l’acrònim de Xiaojuan Li, una tesi que apunten també fonts coneixedores del cas i que el PP vol explotar políticament. De fet, la posició dels populars al Senat els permet pressionar i ara demanaran el detall de la composició del detall de les societats adjudicatàries. El PSC avisa que pot contraatacar tant políticament com als jutjats davant la pressió del PP amb aquesta tesi.
