Aquest dilluns s’ha pogut tancar la llarga instrucció del cas Bombers. De fet, s’ha dut a terme la ratificació de la pericial econòmica i financera del cas que, en principi, es relacionava amb un delicte de malversació. Era la darrera diligència que restava per decidir si el sumari s’envia o no a judici. Les defenses han sortit prou satisfetes de la declaració del perit, que ha hagut d’admetre que no tenia tota la informació i que, a més, no ha detectat cap sobrecost en les contractacions pagades. Per tant, s’ha descafeïnat una de les proves en què l’acusació tenia moltes esperances dipositades. Tot i això, sí que ha reconegut el descontrol comptable de la paperassa i una burocràcia excessiva en els tràmits que passaven “per les mans de molta gent de l’administració catalana”.
Amb aquesta prova practicada, aquesta setmana la titular del jutjat d’Instrucció número 14 de Barcelona, Júlia Tortosa, donarà trasllat a les parts per tal que informin sobre les conclusions de la investigació i si hi veuen prou indicis per anar a judici. Cal tenir present que, segurament, Tortosa no serà qui acabi decidint, perquè en una setmana podria canviar de destí. A més, el mes de juliol la Generalitat va aportar un document on aclarien uns pagaments de 83.000 euros a l’empresa Iturri, l’altra investigada. Uns pagaments que els Mossos d’Esquadra consideraven irregulars o que no trobaven documents que avalessin aquests pagaments. Un punt que ha desinflat, i molt, els indicis incriminatoris.
Quatre tipus de documents
La pericial d’aquest matí ha servit per escatir el garbuix comptable entre Iturri, i altres proveïdors, i la Direcció General de Protecció i Extinció d’Incendis (DGPEIS) del Departament d’Interior. En concret, el pèrit ha basat la seva anàlisi en les factures i els “excels”, és a dir, uns documents que acompanyen les factures amb els serveis que s’han prestat. Ara bé, ha admès que no ha fet constar cap albarà ni cap ordre de pagament. De fet, i a preguntes de les defenses, ha confessat que entenia que els “excels” eren els albarans i que no havia vist cap ordre de pagament perquè entenia que “la Generalitat ho pagava tot”.
A la vista que li han detallat que cada factura tenia un albarà i que els “excels”, només és un full de les tasques que recollien les factures, i que cada factura ha de tenir un ordre de pagament, ha pogut entendre del perquè hi havia factures duplicades. És a dir, factures emeses dues vegades, però que només tenen una ordre de pagament i, per tant, quedaven aclarits els imports i les feines. En aquest sentit, sí que ha emfatitzat el “descontrol” que existia en els tràmits de contractació del manteniment. Per altra banda, ha ressaltat a les defenses que cada pagament passava per diverses mans de l’administració i d’Interior, i per tant que es podia haver controlat millor.
