Les clavegueres, encara que siguin d’Estat, sempre estan connectades. Fins i tot, aquelles que porten a desaigües ben diferents o que passen per tercers països. Ho demostra el fet que la investigació de la trama andorrana de l’operació Catalunya s’ha entrebancat als jutjats de Madrid amb el PP traient tota l’artilleria contra una jutgessa que els va perseguir pel cas Bárcenas. Les comissions rogatòries enviades per la justícia andorrana s’han anat complint totes, però, curiosament, s’han aturat les que corresponen a l’expresident del govern espanyol Mariano Rajoy i als seus ministres d’Hisenda i d’Interior Cristóbal Montoro i Jorge Fernández Díaz.
Són tres comissions rogatòries –peticions d’auxili judicial internacional– aturades tot i que la titular del jutjat d’instrucció número 32 de Madrid, Rosa María Freire, hi havia donat tràmit. Freire és una magistrada d’instrucció veterana que va comprovar que la petició de la jutge andorrana complia amb els requisits formals i va donar curs a les comissions rogatòries. Però una acció de la defensa de Rajoy, que va obrir un procediment contenciós, va entortolligar el procés que ha imputat Rajoy per la seva relació amb les activitats contra el sobiranisme català a Andorra. Ara la fiscalia s’hi ha abonat i vol obligar Freire a revisar la seva decisió inicial, amb què la petició d’Andorra anava endavant.
La magistrada que va investigar un cas molt espinós per al PP
Curiosament, Freire és una de les bèsties negres del PP. Va ser la jutgessa que va investigar el cas del sorprenent esborrat dels discos durs dels ordinadors de Luis Bárcenas, l’extresorer del PP. La instructora va anar a fons en aquest cas, seguint la pista de l’estructura orgànica del partit en la recerca dels responsables de l’estranya destrucció de la memòria de l’extresorer. Cal recordar que Bárcenas va ser espiat per la policia patriòtica instigada per Fernández Díaz, en la rocambolesca Operació Kitchen, de la qual aviat se celebrarà el judici.
Una jutgessa recusada dues vegades pel PP
L’any 2016 la jutgessa va processar el PP per un delicte de danys informàtics i va aclarir “expressament” que no els imputava per encobriment perquè el partit era una persona jurídica. De fet, la fiscalia, en aquell moment ja va oferir una dura resistència contra la magistrada per protegir el PP. Aquell cas va obrir un front dins el mateix Consell General del Poder Judicial (CGPJ), amb acusacions i denúncies contra la jutgessa. De fet, els populars la van recusar fins a dues vegades en considerar que tenia “animadversió” contra el PP i per haver estat proposada pel PSOE com a vocal del CGPJ per substituir l’exmagistrat de l’Audiència Nacional Javier Bermúdez, que va jutjar el cas de l’11-M.
La batalla del PP contra la jutgessa es va allargar fins al 2019. Va ser aleshores quan la Comissió Permanent del CGPJ va desestimar, per sis vots a dos, el recurs interposat per Freire contra el nomenament del jutge Alejandro Abascal com a reforç del jutjat central d’instrucció 6 de l’Audiència Nacional, Manuel García Castellón, actual jutge del Tsunami i del cas Villarejo i que s’escarrassa per evitar la investigació de l’operació Catalunya. Freire s’havia presentat a la plaça amb els deures fets, però el sector conservador de la judicatura va bloquejar la seva elecció per a aquesta plaça el febrer del 2019.
Freire torna al centre de l’escenari amb la petició de la justícia andorrana
Ara la jutgessa torna a estar al punt de mira, amb un dels líders més destacats del PP encara ara, Mariano Rajoy, enmig de l’escenari. En rebre les comissions rogatòries d’Andorra, a la jutgessa Freire no li va tremolar el pols i les va tramitar. Rajoy i Montoro van interposar un recurs de reforma i després de queixa, que va ser desestimat per l’Audiència de Madrid. Però no es van quedar amb els braços plegats i van anar per la porta del darrere, a través del jutjat contenciós-administratiu, que va paralitzar el procés de la comissió rogatòria amb petició de mesures cautelars i cautelaríssimes, al·legant una suposada vulneració de drets fonamentals.
Rajoy i Montoro acusaven el ministeri de Justícia de tramitar les comissions rogatòries d’acord amb el jutjat d’instrucció 32, mentre que a d’altres implicats se’ls aplicava la immunitat diplomàtica perquè eren personal adscrit a l’ambaixada d’Espanya a Andorra. La fiscalia va presentar un escrit de 23 pàgines, segons va confirmar fa dues setmanes, amb què demana rebutjar la tramitació de les comissions rogatòries de Rajoy i Montoro per vulneració de drets fonamentals. En tot cas, ara queda pendent la sentència del contenciós administratiu de Madrid i posteriorment, haurà de ser de nou la jutgessa Freire la que decideixi sobre si continua endavant amb el procés contra Rajoy.
Els fantasmes del cas Bárcenas s’ha despertat dins el PP, que ja prepara una nova ofensiva contra la instructora, amb possibles recusacions, si manté la seva posició de col·laborar amb la justícia andorrana. Freire va ser condecorada pel ministre de l’Interior, Fernando Grande Marlaska, amb la Creu al mèrit policial amb distintiu blanc.
