Dura bufetada de la secció setena de l’Audiència de Madrid, tant al ministeri fiscal com a l’Advocacia de l’Estat, arran d’un cas de suposat espionatge. Les dues institucions havien demanat revocar la llibertat provisional d’un dels principals comandaments del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), detingut l’any 2023 i investigat per passar, suposadament, informació dels serveis secrets espanyols sobre Rússia a la CIA nord-americana. En una contundent resolució, comunicada el 27 de maig i a la qual ha tingut accés El Món, els magistrats Ángela Acevedo, David Suárez i Manuel Jaén paren els peus tant a la fiscalia com als lletrats de la Moncloa, que volien tornar a engarjolar l’investigat després que la jutgessa d’instrucció el deixés en llibertat el passat mes de desembre.
El processat és un capità de fragata que dirigia una de les àrees més importants de la intel·ligència espanyola: l’àrea sobre Rússia. Després de la seva detenció, el desembre de 2023 va començar una llarga instrucció que encara cueja. De fet, no va ser l’únic detingut. En l’operatiu també va ser arrestat un membre de rang inferior que la Divisió de Seguretat, la unitat d’afers interns de La Casa –nom del CNI en l’argot dels seus integrants–, que els investigadors del cas consideraven que li donava un cop de mà.
Sia com sia, el capità S.P., arran dels arguments defensats pel seu advocat, Ignacio Menéndez, va quedar en llibertat provisional, sense que li calgués dipositar cap fiança, el 17 de desembre de 2024. Tot i que encara queden moltes proves per desclassificar, aclarir, analitzar i comprovar si hi ha prou indicis per presumir alguna mena de delicte. A més, la jutgessa també ha demanat al Tribunal Suprem les interlocutòries amb què permetien investigar els agents del CNI als dos sospitosos, perquè, segons la llei dels serveis d’intel·ligència, només dos magistrats de l’alta magistratura podien acordar-ho a petició de la secretària d’Estat directora del Centre, Esperanza Casteleiro. La decisió de l’Audiència és un gerro d’aigua freda a les pretensions de la fiscalia, que volia convertir aquest cas és un afer d’Estat i es va desfent. A més, reforçaria la tesi de vulneració de drets fonamentals als processats, que la seva defensa fa temps que planteja.
És un espia i es pot escapar: l’argument de la fiscalia rebutjat pel tribunal
La llibertat del capità va deixar en el seu moment amb un pam de nas l’Advocacia de l’Estat i la fiscalia que, immediatament, van veure senyals que una causa que havia triomfat als mitjans de comunicació podia quedar en no res. El fet que, sense haver practicat gaire prova, la instructora no veiés cap risc en la sortida de la presó del principal investigat descafeïnava una causa que la fiscalia havia alimentat. D’aquí que, un cop la jutgessa d’instrucció va revocar la seva petició de reingrés, van presentar recurs d’apel·lació a l’Audiència de Madrid amb un doble argument. Per una banda, deien que ja hi havia prou indicis de causa criminal i, en segon terme, i més important, al·legaven que la professió de l’encausat implicava risc de fuga.
Així, l’argument del fiscal, abonat per l’advocat de l’Estat, per sostenir que l’agent arrestat calia que continués a la presó, era el mateix ofici de l’investigat. Segons el seu criteri, el fet que es dediqués a l’espionatge facilitava la seva possibilitat d’escapolir-se sense deixar rastre. “Les habilitats de l’investigat per passar desapercebut i abandonar el país sense ser detectat per les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat, els contactes que ha desenvolupat per la seva activitat professional i activitats a l’estranger juntament amb l’activitat investigada, incrementen notablement el risc de sostracció a l’acció de la justícia”, al·legaven.
Els magistrats, però, no comparteixen el temor de la fiscalia ni dels lletrats de la Moncloa, a la vista de la documental aportada. En primer terme, recorden que l’acusat té “plenament acreditat el seu arrelament familiar”. Però són especialment directes en la principal al·legació del ministeri públic. “Les seves capacitats perquè pugui abandonar el territori nacional es poden veure limitades pel fet d’haver estat apartat de les seves funcions al Centre, on prestava serveis”, recorden els togats. Consideren, a la vista del sumari, que “no és necessari mantenir-lo a la presó”, i afegeixen que en els mesos que ja ha estat en llibertat ha complert amb tots els requisits.
