Darrer dia del judici per malversació contra l’exconseller d’Interior, Miquel Buch, i l’escorta del president a l’exili Carles Puigdemont, el sergent dels Mossos d’Esquadra, Lluís Escolà. Un judici on s’hi juguen 6 anys de presó per l’exconseller i 4 pel mosso d’Esquadra perquè el ministeri públic interpreta que va contractar com a càrrec de confiança el sergent per tal que fes un servei de protecció. La jornada s’ha encetat aquest matí amb la declaració del conseller a preguntes del ministeri fiscal, Pedro Ariche, per concretar com va ser la demanda per part de l’expresident d’un servei de protecció, tal com preveu la llei de la Presidència de la Generalitat, quan s’activa l’oficina de l’expresident.
El fiscal ha insistit en la singularitat que el president es trobava fora de Catalunya. Buch ha detallat que el ministeri de l’Interior no ho va acceptar, i que va replicar al ministeri més explicacions. De fet, Buch ha qualificat de “d’un tràmit més” per complir les quatre prerrogatives que completen la creació d’una oficina d’expresident de la Generalitat. “De moment, en té només tres, la quarta -un servei de protecció no-“, ha assenyalat. Buch ha defensat que no va contractar com a càrrec de confiança Escolà com a tapadora per fer d’escorta encobert de Puigdemont a l’exili.
“El nom de Lluís Escolà”
L’exconseller ha precisat que abans de contractar Escolà va rebre quatre negatives de quatre noms diferents perquè la situació política després del referèndum del Primer d’Octubre i de l’aplicació del 155. Finalment, li van proposar Escolà que Buch coneixia de vista perquè durant deu anys d’alcalde l’havia vist en diversos actes com a policia. “El conec com conec qui és el president del Barça, mai no havia anat a fer un cafè amb ell”, ha concretat. Buch ha admès que quan li van proposar el nom s’ho va mirar perquè era un policia que tenia un problema d’esquena i, difícilment podria tornar al servei actiu, per això no hi havia risc que fos assenyalat per significar-se políticament. Buch ha negat que incidís en l’expedient disciplinari que tenia obert per haver portat el president Puigdemont a l’exili. “Als polítics no se’ns permet accedir a aquests expedients”, ha arguït per afegir que sí que va demanar que l’avisessin quan es tanqués l’expedient.
El fiscal ha collat Buch preguntant si sabia que Escolà havia estat amb Puigdemont a l’exili. L’exconseller no ho ha pogut garantir perquè sempre que va anar a Waterloo “hi havia molta gent”. Buch ha explicat que sempre l’acompanyava el seu cap de gabinet, la seva cap de premsa i, segons els actes, la cap de protocol, mai els assessors. Així ha narrat que, a banda dels informes que hi ha a la causa, que Buch ha qualificat de “notes”. “A mi no m’agrada llegir”, ha confessat. I, per això, si havia de fer un discurs picava de diversos informes i notes. “A Escolà demanava opinions, context o el tu com ho veus”, ha justificat.
Sobre els viatges que feia Escolà a Brussel·les, perquè “cadascú a la seva vida privada fa el que vol”. També ha tirat pilotes fora sobre si havia vist els tuits que feia Escolà quan era amb el president. Buch ha arribat a dir que no mirava el Twitter, però que en tot cas, el seu “entorn pot opinar el que vulgui“. Així, l’exconseller ha recordat a preguntes del fiscal que tot i que demanava disponibilitat absoluta al seu equip “no era un negrer”. Una explicació per donar a entendre que mentre li agafés el telèfon no demanava la seva presència física. Buch ha acabat la seva declaració lamentant que Escolà plegués per pròpia voluntat. “No es pot fer res quan un diu que no vol treballar amb tu”, ha raonat.
“La seva feina va ser útil”
Buch ha emfatitzat, ja a preguntes de la seva defensa dirigida per Judit Gené, que durant els set mesos i mig que Escolà va treballar al departament la seva feina va ser “útil”. Així mateix, el conseller ha asseverat que no es va ampliar la plantilla perquè si ho hagués demanat li haurien dit que “s’hi posés fulles”. Per tant, es va aprofitar una de les places d’assessors que tenia el departament d’Interior. Per altra banda, Buch ha subratllat que va trigar a substituir Escolà perquè buscava un altre mosso i no va ser possible perquè ningú es volia embolicar, d’aquí que agafés finalment, un detectiu privat.
