Jornada esperada a la funcional sala de vistes de l’Audiència Nacional a San Fernando de Henares. Aquest matí ha estat el torn de la declaració de Gonzalo Boye, advocat del president a l’exili Carles Puigdemont, arran del seu processament per blanqueig en el cas Mito, una macrocausa sobre la presumpta organització que dirigia José Ramon Prado Bugallo, àlies Sito Miñanco. Boye s’ha assegut a l’estrada, ha advertit que només respondria a les defenses i, per tant, ha rebutjat que el fiscal, Ángel Bodoque, l’interrogués.
A partir d’aquí, Boye ha contestat al seu advocat, Eduardo García, l’única defensa que ha volgut formular-li preguntes. La seva declaració ha estat curteta i al peu, mirant de desmuntar l’única prova de càrrec del ministeri públic: la declaració d’un dels imputats, Manuel Puentes Saavedra, que va sortir de la presó després de declarar contra el lletrat de Puigdemont. Boye, fidel al seu estil i coneixedor de com funcionen els judicis a l’Audiència Nacional, ha buscat no atabalar al tribunal i anar directe als fets i contrafets de l’acusació.
Per exemple, detallant com va portar el cas o mostrant les agendes de treball sobre les suposades reunions de les quals va parlar Puentes Saavedra en la seva declaració de dijous. Boye ha declarat després de veure com tots els que portaven els diners a Barajas l’havien exculpat de l’acusació d’haver blanquejat diners que, segons la fiscalia, eren de Miñanco. La declaració ha tingut algun punt d’humor quan fins i tot el president del tribunal, Félix Alfonso Guevara, ha fet un joc de paraules –inofensiu– en relació amb un document de la causa que els ha deixat descol·locats momentàniament i ha comentat a Boye i a l’advocat: “Què, ara els he fet perdre, eh?”. I ha rigut i ha fet riure la sala.
González Rubio, el pròleg
Boye ha recordat com va arribar al cas de Manuel González Rubio, la persona a qui se li van confiscar gairebé 890.000 euros a l’aeroport de Barajas. González Rubio ha declarat abans de Boye i ha confirmat que els diners eren seus i no pas de Sito Miñanco, com apunta la fiscalia. També ha afegit al tribunal que mentre era a la presó va rebre “pressions de la policia perquè declarés determinades coses”, que declarés que els diners no eren seus i que “digués el que no era cert”. “Els diners eren meus”, ha sentenciat.
Per altra banda, ha remarcat que la policia li va oferir rebaixar la condemna i posar-lo en llibertat a canvi de declarar contra Boye. En constatar que a Puentes Saavedra el van deixar en llibertat, ha explicat que va canviar la seva declaració per ser excarcerat. “No ratifico les declaracions que vaig fer els anys 2020 i 2021 perquè jo les vaig fer per sortir de presó; jo estava molt malalt per unes ferides de bala que vaig rebre durant la detenció i per una operació de columna”, ha assegurat. “La veritat és la que estic dient ara, veient que havien deixat en llibertat Puentes Saavedra, volia sortir en llibertat”, ha assenyalat.
Una gravació interessant
L’advocat de Puigdemont no ha amagat la seva indignació davant el processament i la imputació. En aquest sentit, ha tornat a ser protagonista un document a doble columna elaborat al seu despatx i amb els seus advocats, per preparar la futura defensa, quan es va assabentar de la declaració de Puentes Saavedra. Un document que arran de l’escorcoll del seu despatx va anar a parar a mans de la policia i la fiscalia, cosa que permetia a les acusacions tenir el mapa i l’esquelet de l’estratègia de defensa de Boye. “Era un document de creació col·lectiva, en una columna el que deia Puentes Saavedra i a l’altra, les coses que servien per desmentir el que deia”, ha especificat.
Per altra banda, Boye ha detallat com li va arribar el cas, tenint present que González Rubio ja havia estat client del despatx i li havia guanyat un procés penal i un contenciós administratiu. De fet, el cas els va arribar després que dos exalumnes de Boye li van remetre al seu despatx. Així, ha aportat els documents, els sumaris, els expedients i el poder per plets que González Rubio li va atorgar. També ha narrat la relació professional amb Sito Miñanco, a qui li havia portat anteriorment totes les qüestions relacionades amb els seus drets penitenciaris i d’execució de la pena.
Ara bé, la sala ha parat bé l’orella quan Boye, a preguntes del seu lletrat, ha detallat que, el 4 de gener de 2023, es va ocupar d’una extradició a Rússia al Jutjat Central d’Instrucció número 3 de l’Audiència Nacional. Mentre s’esperava, va coincidir amb l’advocat de Puentes Saavedra, que li va explicar que la policia li havia ofert la llibertat si declarava contra Boye. L’advocat de Puigdemont ho va gravar amb el seu mòbil. Una gravació que el tribunal ha acceptat com a prova.
Dues reunions que no es van celebrar
Un dels punts més interessants de la seva declaració ha estat quan ha relatat que ni el 14 de febrer de 2018 ni el 22 de febrer es va celebrar cap reunió al despatx de Boye amb Sito Miñanco. Però especialment sucós ha estat quan ha tret les agendes del 22 de febrer a la tarda, quan s’hauria celebrat la reunió pels diners que sostindria la tesi de Puentes Saavedra. Una reunió que no es va produir perquè Boye estava en una vista de la comissió de mediació del Col·legi d’Advocats de Madrid, des de les quatre de la tarda, i a partir de les 17:30 de la mateixa tarda va estar reunit amb el músic Cèsar Strawberry, cantant de Defcon 2, que defensava en un judici a l’Audiència Nacional. “Però, així estem… cada vegada que demostro una cosa me la canvien per una altra”, ha reflexionat Boye tot recordant que la reunió del 22 de febrer va ser una revelació en la declaració de Puentes Saavedra de dijous passat.
