Hi ha coses que s’imposen abans a la realitat que en l’efecte previst a les lleis. L’exemple és el que està passant amb el cas de l’exconseller d’Interior Miquel Buch i el sergent dels Mossos d’Esquadra Lluís Escolà, que podrien constatar –no sense fregar-se els ulls– que la seva condemna es desfà abans de l’aplicació de la llei d’amnistia, que encara ni s’ha tramitat. Així es desprèn de les declaracions del tòtem socialista de les negociacions amb Junts per Catalunya i ERC, el ministre de la Presidència espanyol, Fèlix Bolaños. Aquest dimarts al matí, Bolaños ha apuntat que la Moncloa s’obre a posar escorta al president a l’exili, Carles Puigdemont.
La declaració ha sorgit com a resposta a la carta remesa al conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, per part de Josep Lluís Alay, cap de l’oficina del president exiliat. En l’escrit, Alay reclama protecció policial oficial per al president a Brussel·les. Curiosament, aquesta petició, com ja va explicar aquest diari, va ser denegada pel ministeri de l’Interior per escrit temps enrere. De fet, aquesta decisió de l’Estat espanyol va servir de base per als Mossos d’Esquadra, ministeri fiscal, denunciants anònims i el partit polític de Ciutadans per instar una denúncia que ha acabat amb una duríssima condemna per prevaricació i malversació tant per a Buch com per a Escolà el passat 15 de setembre, acusats i jutjats per, suposadament, haver muntat un servei d’escorta encobert a Puigdemont.
S’esperen a aprovar la llei o s’invalida el judici?
Fonts judicials consultades per El Món recorden que, l’agost del 2018, la secretària d’Estat Ana María Botella, d’acord amb un informe de l’advocacia de l’Estat, va denegar la protecció al president. La decisió havia de ser del ministeri, i no de la conselleria, perquè Puigdemont viu fora de l’estat i els Mossos no hi poden actuar sense permís de Madrid. L’argument per a la denegació va ser que la situació processal de “rebel·lia” de Puigdemont determinava la inviabilitat jurídica de la concessió de protecció que estableix l’article 42.2 de la Llei Orgànica dels Cossos i Forces de Seguretat de l’Estat. A més, afegien que era autoritat pública.
“Si ara és viable jurídicament, i no ha canviat la seva situació processal, fins que s’aprovi la llei d’amnistia, faran un informe contrari a l’anterior?”, es pregunten fonts funcionarials d’Interior que han de tramitar la petició al ministeri de l’Interior seguint el mateix protocol que l’any 2019. En aquest marc, també es pregunten si la predisposició a posar un escorta per part de la Moncloa desmunta el judici al conseller Buch i al sergent Escolà. Un judici amb tots dos processats i condemnats a duríssimes penes de presó i inhabilitació per suposadament fer un contracte de càrrec de confiança del conseller a Escolà per dissimular que feia tasques de protecció no armada al president a l’exili.
