Teva meva amb dedicatòria el que han protagonitzat aquest matí els equips jurídics de la Comissió Europea i els del Regne d’Espanya arran de la llei d’amnistia. Brussel·les i Espanya s’han encarat en la vista oral de les qüestions prejudicials contra la llei de l’oblit penal per l’independentisme davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) presentades per Societat Civil Catalana (SCC) a través del Tribunal de Comptes. Si, per una banda, tant la Comissió Europea (CE) com el govern espanyol han defensat que les despeses vinculades a l’1-O no afecten els interessos financers de la UE, la discrepància no s’ha fet esperar.
Els advocats de la Unió interpreten que la llei d’amnistia posa en dubte la seguretat jurídica i apunta que la llei pot “discriminar”. Carlos Urraca, dels serveis jurídics de la CE, ha qüestionat que la llei respecti els principis de seguretat jurídica i d’igualtat. Tot i admetre que és competència dels tribunals espanyols analitzar-ho, la CE ha dit que “no sembla que la llei d’amnistia respongui a un objectiu d’interès general” perquè “forma part d’un acord d’investidura”. És a dir, un acord polític com el que branden les forces polítiques de dreta extrema i extrema dreta espanyola. De fet, ha convertit el seu informe en un resum ampliat de l’argumentari del PP contra l’amnistia.
Comissió de Venècia, també
Urraca ha recriminat al govern espanyol que no seguís les recomanacions de la Comissió de Venècia. Unes recomanacions que segons aquest advocat, demanaven una lei “més clara i precisa” i un “diàleg significatiu” amb temps per aconseguir una majoria més àmplia per aprovar-la. “Hi ha dubtes sobre el requisit que les disposicions de la llei d’amnistia siguin clares i precises”, ha remarcat Urraca durant la vista.
A la vista de l’ofensiva d’Urraca, advocat espanyol, l’advocacia de l’Estat davant la UE no s’ha arronsat i ha desplegat els arguments i les raons expressades en el seu escrit. Així, la lletrada Andrea Gavela, ha advertit al TJUE que aquest és un debat “constitucional” que s’ha d’abordar a Espanya. . “En cap cas la llei pot ser qualificada d’autoamnistia”, ha recriminat. En aquest sentit, ha recordat la sentència del Tribunal Constitucional que ara fa dues setmanes va avalar la llei i el criteri de tracte diferencial de la norma, atès que procura “superar el conflicte polític”. De totes maneres, Gavela ha defensat que la llei d’amnistia respecta els principis de seguretat jurídica i igualtat davant la llei.
