La causa del Tsunami Democràtic no para de donar sorpreses. Ara, per una argúcia processal del jutjat central d’instrucció número 6 de l’Audiència Nacional, en mans de Manuel García Castellón, que ha destapat un nou escrit de Josep Lluís Alay, cap de l’oficina del president a l’exili, Carles Puigdemont, imputat en aquest cas obert per suposat terrorisme. En concret, es tracta de la resolució amb què el jutge va enviar el cas al Tribunal Suprem. Una decisió contra la qual Alay va presentar un recurs el passat 28 de novembre, que el jutjat va decidir posar en un calaix dos dies després, al·legant que s’havia interposat fora de termini. Una qüestió tècnica que amagaria un truc per evitar la tramitació dels recursos d’Alay.
Contra la decisió del jutjat de no donar tràmit al recurs, Alay ha interposat un nou recurs de reposició. Un escrit en què al·lega no només que el termini no ha caducat, sinó que assenyala l’argúcia que s’hauria utilitzat per aturar la seva ofensiva i la corresponent vulneració de drets fonamentals. Així, el secretari del jutjat d’instrucció argüeix que no es pot tramitar perquè l’escrit del jutge Manuel García Castellón que remetia el sumari al Tribunal Suprem era una “diligència d’ordenació” –que té menys temps de termini– i no una interlocutòria, que en té més. Una interpretació que ha fet posar les mans al cap a la defensa d’Alay, perquè fins i tot és contrària a la doctrina més recent del mateix Suprem. De fet, raonen que el jutjat ha emprat aquesta argúcia per evitar que el recurs arribi a la sala d’apel·lacions abans que el Tribunal Suprem es pronunciï.
“És una interlocutòria, no una diligència”, afirma la defensa
L’escrit d’Alay, que signat l’advocat Gonzalo Boye, argumenta que el recurs estava dins el termini previst perquè era contra una interlocutòria i no contra una diligència d’ordenació. Una interlocutòria és una resolució judicial mínimament motivada. La diligència d’ordenació és un simple tràmit administratiu de l’oficina judicial. La defensa d’Alay entén, com ho fa la doctrina i la jurisprudència, que enviar la causa al Suprem afecta els drets fonamentals, perquè afecta el dret d’un jutge predeterminat per llei, i no és una simple ordenació del procediment.
“Evidentment, una resolució per la qual aquest jutjat s’inhibeix a favor del Tribunal Suprem mai no pot ser una providència, ja que excedeix la mera ordenació material del procés”, afirma l’escrit. “En definitiva, és una interlocutòria, i contra aquestes resolucions és possible interposar recurs d’apel·lació”, argumenta la defensa per mantenir viu el recurs. Així mateix, afegeix que fer passar garsa per perdiu -una interlocutòria per una simple diligència d’ordenació- constitueix una “evident vulneració del dret fonamental a la tutela judicial efectiva en un procés amb les degudes garanties i del dret a un recurs efectiu”.
Per tant, amb el nou escrit Boye reclama que es revoqui la decisió de no tramitar el recurs d’apel·lació. La defensa d’Alay sospita que l’oficina judicial, dirigida pel lletrat de l’administració de justícia –la figura abans coneguda com a secretari judicial–, sap perfectament que enviar la causa al Suprem es fa a través d’una interlocutòria i seria conscient de la maniobra per entrebancar que la sala d’apel·lacions es pronunciï sobre la decisió de García Castellón.
