La instrucció judicial del cas de Tsunami Democràtic està provocant un terrabastall en el món polític. La decisió del titular del jutjat central d’instrucció número 6 de l’Audiència Nacional, Manuel García Castellón, de mantenir l’acusació de terrorisme a una desena de persones entre les quals hi ha el president a l’exili, Carles Puigdemont, i la secretària general d’ERC, també exiliada, Marta Rovira, ha esberlat els plans polítics. Paral·lelament, s’hi ha afegit la reobertura per part del jutjat d’instrucció 1 de Barcelona, Joaquín Aguirre, de la causa de la suposada trama russa del Procés. Dos moviments pensats descaradament per evitar l’aplicació de l’amnistia.
Per una banda, aprofitant l’exclusió dels casos de terrorisme que porta l’Audiència Nacional i, per l’altra, per poder aplicar l’exclusió per suposada traïció, que seria la derivada de la trama russa. La resposta dels possibles afectats d’aquests processos no s’ha fet esperar. Dimarts, Junts va entrebancar la llei d’amnistia perquè no garantia l’oblit penal a aquests processats. I, aquest dimecres, s’ha sabut que el secretari de la Mesa del Parlament Ruben Wagensberg havia marxat a Suïssa per esquivar una possible detenció.
Una lectura prudent i amatent de les darreres resolucions, tant de García Castellón com d’Aguirre, apunta la seriosa possibilitat de tirar endavant citacions per declarar als imputats, que podrien suposar detencions o empresonaments preventius per “assegurar persones i les responsabilitats pecuniàries” que podrien suposar els delictes instruïts. Un apunt que el jutge de l’Audiència Nacional va remarcar, insistint en l’article 299 de la Llei d’Enjudiciament Criminal, a les primeres pàgines de la interlocutòria d’aquest dilluns, 29 de gener.
Terrorisme a l’europea
Precisament, aquesta darrera interlocutòria, de 25 pàgines, es complementa amb dues d’anteriors. Per una banda, la que avala la personació en la causa com a perjudicats de dos membres del Cos Nacional de Policia, que suposadament van quedar ferits en les accions de Tsunami. El jutge subratllava que cal investigar “l’ànim de lesionar i homicida”. Una afirmació, per part del jutge, per saltar-se el posicionament del ministeri fiscal, que s’ha oposat frontalment a considerar els fets instruïts com a terrorisme.
García Castellón, en les tres darreres resolucions, ha deixat molt clar el mateix argumentari, per reblar que és una instrucció per terrorisme que internacionalment facilita més l’aplicació de les euroordres. De fet, fonts pròximes al cas si bé consideren que difícilment un jutge belga o suís s’empassarà una acusació de terrorisme contra Puigdemont o Rovira, la resta de processats, que mediàticament són més discrets, podrien ser detinguts amb més facilitat o sense les prevencions que s’han vist fins ara.
En les tres darreres resolucions, del 25, 26 i 29 de gener, García Castellón ressalta que els “investigats estarien implicats en activitats tecnològiques i de finançament de Tsunami Democràtic i planificació de les activitats subversives”. “Des de la provisionalitat d’aquest
moment inicial, i sense perjudici d’ulterior qualificació, aquest instructor ha tingut oportunitat d’establir en diferents resolucions el marc inicial d’imputació, i una qualificació inicial”, alerta. Així conclou que, ara per ara, “els fets serien susceptibles de ser qualificats de delicte de terrorisme dels articles 571 del Codi Penal a la llum de la interpretació que doni aquest delicte es deriva de les finalitats previstes en l’article 573 del mateix Codi, atès el que disposa la Directiva 2017/541 del Parlament Europeu i del Consell de 15 de març de 2017 relativa a la lluita contra el terrorisme”. Una interpretació extensiva que deixa molt clara la seva intenció d’acabar de consolidar la seva tesi per procedir a detencions plausibles dels investigats.
El resultat de les investigacions, un altre avís
En la resolució d’aquest dilluns, García Castellón ampliava obertament la interlocutòria de processament del passat 6 de novembre, quan va reobrir la causa. El magistrat concloïa en aquest escrit que “del resultat de les investigacions practicades s’infereix indiciàriament que Tsumani Democràtic va ser una organització estructurada, jerarquitzada i amb vocació de permanència, dirigida per diverses persones amb diversos rols que estenien el seu àmbit d’actuació en parcel·les determinades i amb altres persones a càrrec seu”. És a dir, la definició de manual d’una organització criminal.
El jutge, a més, adduïa, que aquest grup tenia com a “finalitat essencial subvertir l’ordre constitucional, desestabilitzar econòmicament i políticament l’Estat i alterar greument l’ordre públic mitjançant la mobilització social massiva”. A més, hi suma una “anàlisi dels informes policials” que han realitzat tant els serveis d’informació de la Guàrdia Civil com dels Mossos d’Esquadra i del Cos Nacional de Policia. Uns documents que, a criteri del jutge, “revelen que Tsunami Democràtic va ser fruit d’una planificació efectuada per diferents persones per a l’execució d’accions de gran envergadura, amb vocació de permanència, capaços de mobilitzar una massa de persones de manera que comprometessin l’estabilitat econòmica, social, empresarial i institucional d’Espanya”. Una asseveració que també inclouria una de les excepcions de la llei d’amnistia que no s’ha aprovat, és a dir, delictes que actuïn contra interessos econòmics de la Unió Europea, perquè la doctrina interpreta que afectar l’estabilitat econòmica d’un Estat també afecta l’entramat europeu.
Els recursos, el fre
En aquest marc, el jutge assenyala que només espera dues respostes d’auxili internacional. Una consisteix en una comissió rogatòria a Suïssa sobre el possible finançament de Tsunami i l’altra a França, per prendre declaració als familiars del ciutadà francès que va patir un infart a la terminal 2 de l’aeroport del Prat el 14 d’octubre. És el cas amb què García Castellón basteix el relat de terrorisme efectiu amb un resultat de mort, tot i que la jutgessa d’instrucció de l’Hospitalet del Llobregat va tancar el cas com a mort natural.
Aquestes dues respostes i els recursos d’apel·lació interposats contra la seva interlocutòria del 6 de novembre davant la sala penal han frenat la continuïtat de les instruccions. De fet, el president de la sala Penal, el magistrat Félix Guevara, en una resolució del passat 19 de gener, tombava dos recursos dels processats però ja advertia al jutge, de forma velada, que anés amb cura perquè encara s’estava pendent de resoldre les apel·lacions.
Igualment, el Tribunal Suprem encara té pendent resoldre l’exposició raonada que va enviar García Castellón sobre la instrucció perquè hi imputava Puigdemont i Rovira. El Suprem, aquesta setmana, ha passat la pilota a la fiscalia que, si segueix el mateix criteri que els fiscals de l’Audiència Nacional, hauria d’informar negativament contra la petició de García Castellón d’elevar la causa a la més alta instància judicial espanyola per terrorisme. De fet, fiscalia ha presentat un escrit amb què es mostrava conforme a prorrogar la instrucció, però per una qüestió tècnica: per garantir que, si la causa passa a un jutjat de Catalunya, com vol el ministeri públic –perquè considera que la qualificació dels fets s’ha de rebaixar a desordres públics–, aquest jutjat pugui continuar la instrucció.
Conscient d’aquest panorama, García Castellón precisava que necessitava prorrogar la causa per enllestir aquestes diligències, que no s’allargaran sis mesos. Ara bé, un cop completades, podrà articular els indicis recollits per tal de procedir a les citacions dels investigats, una llista on es compten, a més de Puigdemont i Rovira, Josep Lluís Alay, Oriol Soler Castanys, Xavier Vendrell Segura, Marta Molina Álvarez, Josep Campmajó Caparrós, Jesús Rodríguez Sellés, Jaume Cabaní Massip, Oleguer Serra Boixaderas i Nicola Flavio Giulio.
