La possibilitat que en un judici apareguin sorpreses és proporcional a la importància del cas. Com més important és el cas, les sorpreses són més importants i cridaneres. La prova del nou és el cas Mito, un sumari que acumula cinc judicis amb la vista posada en una suposada organització de narcotràfic que dirigia José Ramón Prado Bugallo, àlies Sito Miñanco, i que, de retruc, ha embolicat Gonzalo Boye, advocat del president a l’exili, Carles Puigdemont, en la peça que jutja un possible blanqueig.
La jornada d’aquest dilluns era especialment sensible perquè han començat a desfilar per l’estrada els testimonis de les defenses. Un repertori de col·laboradors, familiars, coneguts i saludats que han qüestionat fets que el ministeri públic donava per provats. Fins i tot s’han viscut moments onírics, com quan un expert en subhastes ha fet memòria d’un sopar perquè el va pagar ell. A la sala de vistes encara ressonen els riures. Però, sense cap mena de dubte, l’estrella de la jornada ha estat Jesús Prieto, un advocat que ha certificat una prova clau en el descàrrec de Boye. Prieto, amb desimboltura i sense cap problema, ha reconegut la seva veu en un àudio que contenia una conversa amb Boye, en una de les sales d’espera de l’Audiència Nacional, durant la vista d’una extradició.
En l’àudio, Prieto admet que el seu client, Manuel Puentes Saavedra, va sortir de presó el juliol del 2019 a canvi d’incriminar Boye en la declaració que va obrir la veda contra el lletrat de l’exili per part de la fiscalia i la UDEF. Ha estat un dels moments estel·lars de la vista, seguit per les diverses declaracions d’advocats que van participar en el cas que Boye va portar per intentar recuperar uns diners confiscats a l’aeroport de Barajas. La fiscalia no ha tingut gaire bon dia, fins al punt que el fiscal Ángel Bodoque ha estripat un dels marges encara respectats en les normes de joc de la judicatura quan ha intentat, amb un interrogatori gratuïtament agressiu, embolicar la parella de Boye, la lletrada Isabel Elbal, en la trama. Però per jugar brut, també s’ha de saber jugar i tenir un àrbitre que et faci costat. Cap d’aquests dos elements s’ha deixat veure a la sala de vistes.
“És la meva veu”: prova certificada a favor de Boye
El testimoni de Prieto ha estat determinant. De fet, ja s’albirava que seria important quan la defensa de Boye, dirigida per un perspicaç Eduardo García, va aconseguir convèncer el tribunal que presideix Félix Alfonso Guevara que incorporés com a prova l’àudio del qual es dedueix com la fiscalia ha articulat l’acusació contra Boye. Però tot depenia del testimoni de Prieto en la vista, del fet que avalés o certifiqués la validesa de l’àudio. I ha anat rodat. Amb un interrogatori de pissarrí, marca García, ha fet una jugada curteta i al peu. Ha marcat un gol per a la defensa que ha deixat tocada l’ofensiva del ministeri públic.
En la conversa, del 8 de gener de 2023, Prieto explica que agents del Cos Nacional de Policia van visitar diverses vegades a Manuel Puentes Saavedra, del qual era l’advocat, a la presó de Segòvia. Després que Puentes Saavedra canviés la seva declaració sobre l’origen dels diners confiscats a l’aeroport per tal d’incriminar Boye en una operació de blanqueig, va sortir en llibertat. En la conversa, Prieto admetia que la policia li va oferir “fer un tracte”: si incriminava Boye, el seu client sortia de la presó gràcies a l’informe favorable de la Fiscalia. “És la meva veu”, ha admès Prieto. De fet, també ha reconegut uns missatges de WhatsApp entre tots dos que reblen el clau d’aquesta versió.
‘El Viejo’ i les lletres de canvi
Després del xoc, ha continuat el festival de testimonis, que amb naturalitat, no s’han deixat enredar per les preguntes del ministeri fiscal. D’entrada, els lletrats del despatx de Boye que van participar en el procés administratiu i posteriorment contenciós de recuperació dels 889.620 euros de Barajas. La versió de tots ha estat mimètica i, a voltes, amb alguna indirecta a la fiscalia per recordar-los que són advocats, que en cap cas és sinònim de ser delinqüent, sinó que la seva feina és defensar els interessos dels seus clients.
Entre aquests clients, Manuel González Rubio, àlies el Viejo, –un sobrenom que ja s’ha confirmat–, que tothom ha definit com a “solvent”, un detall interessant perquè se l’acusa de fer de mula de Sito Miñanco i, com apunten fonts de l’Audiència Nacional, les “mules no van amb Mercedes ni tenen empreses de serveis que facturen milers d’euros”. González Rubio, que encara ha de declarar en la vista, manté que els diners eren seus i que va aportar els documents al despatx de Boye per intentar recuperar-los.
De fet, el consell dels advocats va ser força senzill: acreditar l’origen dels diners i, si era possible, el destí. Així es va fer. L’estratègia de recuperació no va fallar, van recuperar part dels diners i, a més, el Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) va reduir la multa en un 50%. La quota que el despatx havia de cobrar era un 15%, que, per cert, encara està pendent. Les lletres de canvi i els contractes els va portar González Rubio, els advocats només van fer els recursos.
A quina taula estaven els documents confiscats al bufet de Boye?
Un altre dels detalls interessant de la vista d’aquest dilluns ha estat aclarir qui va elaborar els documents d’estratègia de defensa que la policia va confiscar al bufet de Boye. Dos dels treballadors, encarregats d’elaborar els documents als quals va accedir la UDEF i la fiscalia que va acusar Boye, han narrat com es van preparar. Uns documents clau que precisament replicaven amb dades a la declaració de Puentes Saavedra que implicava Boye en el cas. Però una pregunta ha sobrevolat la sala: podien els policies confiscar documents que eren als despatxos d’altres advocats del bufet i als seus ordinadors? Les defenses n’han pres nota.
