Sense cap mena de dubte. La Sala Penal ha desestimat, finalment, els recursos dels investigats Josep Lluís Alay i Marta Molina contra la decisió del titular del jutjat central d’instrucció número 6 de l’Audiència Nacional, Manuel García Castellón, de remetre la causa del Tsunami Democràtic a la sala penal del Tribunal Suprem. Una causa que el magistrat va remetre per delicte de terrorisme i en què el Suprem va acceptar investigar l’expresident a l’exili, Carles Puigdemont, i el republicà Ruben Wagensberg, secretari de la Mesa del Parlament, pel seu aforament.
En les dues interlocutòries, una de tretze pàgines i l’altre de deu, els tres magistrats de la sala expliquen que la decisió del Tribunal Suprem amb què assumeix la causa deixa sense efecte els recursos. L’argument és que manté la causa per la resta d’imputats al jutjat central d’instrucció número 6. Les resolucions no entren a valorar ni debatre els arguments formals interposats per la defensa del cap de l’Oficina del president a l’exili ni els de la cap de gabinet de l’actual consellera d’Educació, Anna Simó. Així considera que no és funció de la sala valorar si el jutge va complir amb els terminis de la instrucció, perquè García Castellón no va prorrogar quan tocava la instrucció així com l’acusació que la investigació del Tsunami Democràtic és prospectiva.
El Suprem mana
La interlocutòria insisteix que no s’ha vulnerat el dret a tenir un jutge predeterminat per llei. La defensa al·legava que en cap cas es podia considerar terrorismes les actuacions investigades, i que en tot cas, haurien de ser investigades pel Jutjat d’Instrucció que correspongui al Jutjat del Prat. Una investigació que s’hauria de limitar als desordres públics i que ni tan sols el jutjat d’instància va dur a terme. L’argument de la sala és que el Tribunal Suprem, en la seva interlocutòria amb què accepta obrir causa penal contra Puigdemont i Wagensberg, ja afegeix els arguments i els indicis pels quals creu que s’han d’investigar per terrorisme les protestes postsentència del Procés.
