La suposada trama russa del Procés no només no se la va empassar el magistrat Manuel García Castellón -poc amic de l’independentisme- sinó que ara li recorda a l’instructor de la causa Volhov que no s’hi escarrassi, no perdi el temps, perquè ja va arxivar una investigació l’1 de juliol de 2020. Així ho comunica el titular del Jutjat Central d’Instrucció número 6 de l’Audiència Nacional en resposta a la petició que va fer el Jutjat d’Instrucció 1 de Barcelona, en mans del jutge Joaquín Aguirre, publicada per aquest diari, amb què demanava auxili per investigar una pretesa ingerència russa en el procés sobiranista.
La resposta de l’Audiència Nacional arriba pocs dies després que el jutge Aguirre dictés una interlocutòria que convertia a onze catalans en agents del Kremlin, entre aquest els presidents Artur Mas i Carles Puigdemont, l’advocat Gonzalo Boye o el periodista i escriptor Carles Porta. El jutge García Castellón ha contestat amb la interlocutòria d’arxivament de la investigació que va iniciar arran d’un informe de la Comissaria General d’Informació del Cos Nacional de Policia, elaborat amb retalls de diari i les declaracions d’un misteriós testimoni protegit. La resolució, de l’1 de juliol de 2020, responia també a la petició del fiscal antiterrorista, Miguel Ángel Carballo, que tampoc s’ha empassat mai la trama russa.
La bufetada al jutge Aguirre amb aquesta resposta ha estat acollida amb satisfacció per les defenses. En primer terme, perquè és una instància superior que marca el territori al jutge barceloní i, en segon lloc, perquè García Castellón, molt poc amic de l’independentisme com s’ha vist en causes com la Judes o Tsunami Democràtic, no dona cap mena de credibilitat a aquesta hipotètica trama russa. Fins i tot, en la resolució de l’1 de juliol, a la que ha tingut accés El Món, qualifica la investigació de “causa general prospectiva”.
Les diligències 86/2019
La interlocutòria d’arxivament de juliol de 2020 és especialment clara i contundent amb la investigació de la trama russa. Fins i tot, el jutge renya a la policia per presentar un llistat d’independentistes -sense antecedents penals- que, pel magistrat, no fan res il·legal i, a més, ho fan tot a la “llum pública”. És més, el jutge recorda que no és delicte assistir a reunions proindependència en qualsevol lloc del món. En aquest sentit, retreu a la policia que doni com un delicte la presència “d’actors russos a Catalunya” perquè només “informacions periodístiques” apunten que serien membres dels serveis secrets russos.
Per altra banda, García Castellón valora el testimoni protegit amb nom en clau TP2/19 que va denunciar les actuacions russes. El jutge va considerar que el testimoni no va aportar cap “suport” documental ni fàctic “sòlid i indiciari” que donés versemblança a la seva declaració. “Res aporta la via policial que ens permeti mantenir oberta la investigació, llevat que es vulgui una causa general a la recerca d’algun indici que ens ajudi a confirmar la tesi de partida”. És a dir, el que el mateix Garcia Castellón qualifica “d’investigació prohibida”. El cop de porta de l’Audiència Nacional ha sonat amb força al jutjat 1 de Barcelona.
