La jornada d’aquests dilluns del judici del cas Mito ha estat un combinat molt, molt singular. El judici a la suposada organització de narcotràfic de José Ramon Prado Bugallo, àlies Sito Miñanco, i que, de retruc embolica Gonzalo Boye, l’advocat del president Carles Puigdemont, per un virtual blanqueig ha tingut de tot. Tot plegat fins al punt que el president del tribunal, la sala tercera de l’Audiència Nacional, l’ínclit Félix Alfonso Guevara, ha hagut d’advertir a totes les parts que “no prenguin per ximples els magistrats” i recordar a acusacions i defenses que el que diguin els oficis li és igual perquè, en cas contrari ,no se celebraria el judici.
A propòsit d’això, dissabte va morir un dels acusats, Manuel Duran Barreiro i, per tant, li ha quedat extingida la seva responsabilitat penal. És la segona mort d’un processat. Un processat important perquè suposadament, un immoble de Baiona de la seva propietat i que compartia amb el seu fill Alberto, també acusat, servia per centralitzar les comunicacions amb el vaixell Thoran que portava la cocaïna que la fiscalia imputa a Prado Bugallo. A més, els policies que avui han testificat han anat amb molta cura i delicadesa, limitant-se a dir, que només eren agents operatius i que aportaven dades per tal que els caps de cada grup -a qui han traspassat les responsabilitats dels atestats-.
Però l’estrella del matí, ha estat l’agent 113.521 de la unitat Grup de Resposta Especial pel Crim Organitzat (GRECO) de la Costa del Sol, que ha declarat des del Sahel, on es troba destinat. El policia més que patir una amnèsia ha lluït una memòria selectiva i amb excuses simples sobre els buits de les respostes a fiscalia i defenses. Un altre dels policies ha estat amonestat per Guevara per “llegir” un informe policial a l’hora de respondre i dos més per utilitzar el verb “imagino” per respondre a preguntes concretes sobre fets. I també hi ha hagut xarop de bastó per alguna defensa que no ha entès els avisos irònics del magistrat que finalment, aixecant els braços, ha exclamat: “Al final, trauran de polleguera el més pacient!”. Una autodefinició que ha aixecat alguna rialla a la sala. Tot plegat en un ambient d’espera a què testifiquin els instructors i la instructora de la UDEF, una de les claus de volta del judici i de l’acusació.
Una segona mort entre els processats
La mort de dissabte, comunicada aquest matí al tribunal, és la segona entre la llarga llista de processats. La primera va ser la de Ramiro Sotelo Costa, que va morir el passat mes de juny. Sotelo Costa era un dels principals investigats per la policia en tant que figurava com apoderat de les drassanes a Facho, on segons els investigadors es construïen les narcollanxes de velocitat supersònica que s’havien d’utilitzar per descarregar el vaixell a altamar.
Dissabte, però va morir el propietari de la finca a Baiona que era crucial per l’arquitectura dels investigadors de GRECO Galícia. La sospita dels agents és que des d’aquest immoble es controlaven les comunicacions logístiques. Un plantejament una mica feble a la vista que el sumari recull una entrada i escorcoll on es confisquen 610 euros que estaven a la cartera del fill del finat, un mòdem de comunicació de la marca Dell i sis telèfons mòbils, un d’aquest un Iphone del mateix model que tenen altres investigats.
Com que aquest conjunt d’indicis no era prou, a la sessió del cinc de desembre, un dels policies va fer aparèixer una antena decamètrica que servia, teòricament per fer les connexions. Els advocats de la defensa van saltar com una molla perquè aquesta antena no apareix en cap de les actuacions, en cap atestat, en cap vigilància, en cap registre. I mira que el sumari n’és ple. L’empipada dels advocats davant l’aparició sobtada d’una nova prova va tensar la corda amb el president del Tribunal i va provocar una escena hilarant d’esbroncada. L’aparició de l’antena passa a millor vida, perquè el ministeri fiscal es queda sense poder preguntar i el tribunal sense aclarir el paper exacte de qui la policia presumia com un dels caps de les comunicacions.
Des del Sahel
El primer policia a declarar tenia problemes de memòria. S’ha connectat per videoconferència, un sistema que ha posat en guàrdia al magistrat president. A les preguntes tant del ministeri fiscal com de les defenses les respostes tenien un caire d’Infanta Cristina de Borbí. “On em manaven, anava!”, “Jo no estava a l’oficina”, “jo era el més nou”, “no recordo gaire més”, “diria que no” o “no vaig veure gairebé res”, han estat els resums quan li preguntaven dels seus seguiments.
Això sí, quan ha convingut, i sense que ningú li demanés opinió, ha deixat anar que l’organització que dirigia Miñanco “omplia de droga les nostres escoles i instituts” i lluitar-hi en contra era una qüestió de “seguretat nacional”. Guevara es mirava el sostre i mentre es tapava la cara. Més tard esclataria rondinant i advertint a tothom: “Els comentaris, a un costat!”. La interpretació dels veterans advocats de les defenses és que aquest policia està destinat al Shael com a agent del CNI i per això, tenia rovellada la memòria. “L’ha delatat la insistència en definir-se com un agent de camp i distingir-se dels ‘analistes'”, aclarien tres advocats que amb moltes hores de vol en aquestes causes. Per altra banda, i amb això ha coincidit amb altres testimonis d’avui, li ha vingut a la memòria que alguns dels seguiments que havia fet havia vist com es passaven una bossa. Cap dels policies ha pogut dir que hi havia, fins que el jutge, ha renyat als testimonis: “No som tan ximples com per condemnar dient que han vist donar-se ‘mercaderia'”.
També ha tingut problemes el policia, quan una de les gravacions signades per ell, es van transcriure només una hora després de ser gravades. Un fet no només insòlit sinó que impossible, perquè es gravaven amb “sonoritzacions” -micros- als vehicles dels sospitosos. Només ha pogut dir que devia ser un error tècnic, una resposta que les defenses han emfatitzat. Per a molts dels veterans advocats, i per alguns policies que assisteixen al judici i fan el cafè al vestíbul, el sumari Mito s’ha refiat massa de la tecnologia sense tenir present que, pel que es veu, a Galícia es coneix tothom. Potser es conexien massa.
