Nou escrit de la defensa de Josep Lluís Alay, cap de l’oficina de Carles Puigdemont, a la sala d’apel·lacions de l’Audiència Nacional en el marc de la causa del Tsunami Democràtic. En aquest cas es tracta d’un recurs d’apel·lació contra la interlocutòria que acordava noves diligències d’investigació entre les que es demanava informació al comandament de l’OTAN sobre les afectacions en la seguretat militar de les protestes arran de la sentència del Procés de l’octubre de 2019.
L’escrit, de 30 pàgines i al que ha tingut accés El Món, utilitza el sarcasme per retreure al jutge instructor, Manuel García Castellón, la persecució com a terrorisme a líders independentistes com el president Puigdemont, o la secretària general d’ERC, Marta Rovira, a l’exili. Així recomana, al titular del Jutjat Central d’Instrucció número 6 de l’Audiència Nacional, que deixi d’usar “Viquipèdia”.
Fins i tot, li recomana mètodes diabòlics per tenir èxit en l’assoliment de les proves: “aconseguiria un resultat més d’acord amb la realitat si el busquéssim en un tauler de ouija que al si del comandament militar de l’OTAN”. L’escrit també aporta l’arxivament de la causa d’Anonymous per acreditar que les protestes de Tsunami no van ser en cap cas, catalogades, ni pel jutge ni per la fiscalia, de terrorisme.

L’OTAN i una ouija
El recurs incideix especialment amb la petició “d’oficiar l’OTAN, a través del Comandant suprem aliat a Europa (SACEUR), per demanar les incidències registrades al Centre d’Operacions Aèries Combinades de l’OTAN a Torrejón de Ardoz (CAOCT)”. La defensa ironitza sobre una petició que creuen equivocada, sobretot per a qui va dirigida. “Creiem que s’ha treballat sobre una base força propera, com a font de coneixement, al que podria ser Viquipèdia o similar i, especialment, a l’hora de determinar a qui dirigir l’ofici que qüestionem”. “Perquè a Viquipèdia no s’explica” la funció que té el Comandant Suprem i que la defensa “després d’ingents esforços” ha buscat i no troba quina connexió pot tenir l’OTAN amb les protestes de Tsunami. L’única explicació que troba la defensa d’Alay, dirigida per Gonzalo Boye, és que les protestes de Tsunami van ser “un atac militar de forces alienes a l’OTAN i que, per tant, el SACEUR va participar en la prevenció d’aquest atac”.
En el mateix sentit, l’escrit recrimina els ingents recursos que s’estarien malbaratant en aquesta causa i les extravagants peticions del jutge. Així, fa una passa més enllà i recomana al jutge utilitzar mètodes més esotèrics. “En tot cas, davant d’un plantejament d’aquestes característiques el que realment ens hauria de preocupar és la imatge que es projectarà quan a l’epicentre de la defensa militar d’Europa i els Estats Units —enmig de conflictes bèl·lics com els que afecten Ucraïna, Síria o Palestina— es rebi una petició d’aquestes característiques que potser assoliria un resultat més d’acord amb la realitat si el busquéssim en un tauler de ouija que al si del comandament militar de l’OTAN“, argumenta.