Dur escrit de la defensa de Josep Alay, cap de l’oficina del president a l’exili Carles Puigdemont, dirigit a la sala d’apel·lacions de l’Audiència Nacional per la instrucció del cas Tsunami Democràtic. Un text de 79 pàgines, al qual ha tingut accés El Món, amb què demana deixar sense efecte l’exposició raonada que el titular del Jutjat Central d’Instrucció número 6 de l’Audiència Nacional, Manuel García Castellón, ha remès al Tribunal Suprem, on qualifica les protestes post sentència d’actes de terrorisme. La decisió del jutge és perquè entre els investigats s’hi troben el mateix Puigdemont i la secretària general d’ERC, Marta Rovira, també a l’exili, que estan investigats en la causa del Procés pel mateix Tribunal Suprem.
L’advocat d’Alay, Gonzalo Boye, no només nega l’existència dels delictes, i dels fets imputats, així com la competència del jutge instructor, sinó que va més enllà. Alay posa negre sobre blanc un seriós avís al magistrat per la ingent quantitat de recursos públics utilitzats en una causa que no té solta ni volta, en la qual fins i tot el ministeri fiscal s’ha posat les mans al cap. De fet, Alay i la resta de defenses han presentat recursos i escrits, així com incidents de recusació, per la decisió del jutge instructor. De fet, l’escrit demana una sèrie de documentació per deduir un testimoni de particulars sobre aquesta despesa.
“Despesa pública indeguda”
L’escrit detalla el relat del jutge, articulat a través dels informes de darrera hora del servei d’Informació de la Guàrdia Civil. Una investigació que Alay titlla de “despesa pública indeguda” i “utilització indeguda dels instruments juridicopenals que l’Estat ha posat a disposició de jutges i tribunals”. Un desori de recursos i poders que, a criteri de la defensa d’Alay, “queden evidenciats com a indegudament utilitzats quan es fa una anàlisi com la que fa el recurs d’apel·lació”. “Desconeixem”, ressalta el recurs, “per què es continuen gastant recursos públics en un procediment en què els fets no són constitutius de cap actuació terrorista i, a més, la majoria, si no tots, o han estat enjudiciats o estan en vies de ser-ho”, en referència a la quantitat de judicis sobre les protestes que s’han registrat a la justícia ordinària.
La defensa sosté que els “fets no són constitutius de cap delicte; els fets, si fos algun o alguns, no serien de la competència de l’Audiència Nacional i, en cap cas, ho serien del Tribunal Suprem”. És a dir, Alay argüeix que s’ha vulnerat el dret a un jutge predeterminat per llei i que la decisió del jutge es pren tot i saber que hi ha altres investigacions per jutjats que sí que són competents. “Tot això amb una despesa pública impossible de justificar per anar avançant en una investigació prospectiva que ens ha portat fins al moment actual i el dictat, entre d’altres, de la resolució que envia el cas al Suprem”.
