Hi han esmerçat molts esforços. Ni els atestats policials llargs i densos dels efectius de la poderosa Unitat Central Especial 3 del Servei d’Informació de la Guàrdia Civil, ni les proves pericials, ni la revisió de les actuacions judicials resoltes i tancades fa quatre anys no han permès relacionar la mort per un infart d’un ciutadà francès a l’aeroport de Barcelona, el 14 d’octubre del 2019, amb les protestes del Tsunami Democràtic. Ara, Aena, l’empresa que gestiona els aeroports a l’Estat espanyol, tampoc ho posa fàcil al jutge del Tsunami, Manuel García Castellón. Ben al contrari.
Així es desprèn d’un informe presentat al Congrés de Diputats, demanat pel diputat d’EH Bildu Jon Iñarritu, sobre els serveis sanitaris obligats i instal·lats als aeroports –en especial, el del Prat– i sobre les defuncions registrades en els darrers nou anys. En l’informe, al qual ha tingut accés El Món, Aena desglossa fil per randa quins són els recursos sanitaris previstos i, en detall, el sistema previst per a les morts per infart en les infraestructures aeroportuàries.
En aquest sentit, Aena i el govern espanyol destaquen que durant el període 2015-2024, en què pels aeroports de la xarxa han transitat al voltant de 2.000 milions de passatgers, la xifra de morts ha estat de 187 persones. Morts de les quals la societat pública en desconeix els motius perquè els serveis judicials o forenses no les reporten a l’aeroport corresponent. És a dir, a més de la protecció mèdica a les instal·lacions o de l’assegurament del trasllat sanitari, Aena repassa els protocols que es van complir i recorda que és possible la mort d’una persona en un aeroport per un infart sense que hi hagi circumstàncies especials.
Una defunció clau
La defunció del ciutadà francès el 14 d’octubre del 2019, durant la protesta batejada com Tothom a l’aeroport, és una de les peces clau per al titular del jutjat central d’instrucció número 6 de l’Audiència Nacional, Manuel García Castellón, en la seva pretensió d’acusar de terrorisme la desena d’investigats en la causa contra la plataforma que esperonava les protestes postsentència del Procés. Entre aquests acusats s’hi compten el president a l’exili i candidat de Junts per Catalunya a les eleccions del 12-M, Carles Puigdemont, la secretària general d’ERC, Marta Rovira -també exiliada-, o el secretari de la Mesa del Parlament Ruben Wagensberg, així com membres de la junta d’Òmnium, empresaris o càrrecs de l’equip de Puigdemont.
La tesi del jutge i dels analistes de la Guàrdia Civil és que suposadament el ciutadà francès finat va trigar a rebre l’assistència mèdica pel tap provocat en els accessos a les terminals aeroportuàries. Per intentar demostrar-la, els Guàrdies Civils van arribar a fer diversos viatges en diferents hores del dia entre l’aeroport i l’Hospital de la Vall d’Hebron, on es va traslladar la víctima, per acreditar que es trigava menys per carretera que amb helicòpter, mitjà triat el dia de les protestes pels facultatius del SEM a causa de la mobilització. La causa de la mort, investigada en primera instància pels Mossos d’Esquadra i pels jutjats d’instrucció del Prat i de l’Hospitalet del Llobregat, va ser “natural”.
L’informe d’Aena, signat per govern espanyol
El govern respon al diputat abertzale aportant la informació que facilita Aena com a empresa governamental. L’informe evidencia que el dia 14 d’octubre es van complir tots els protocols establerts per la companyia, per l’Organització de l’Aviació Civil Internacional (OACI) i els acords establerts amb el sistema sanitari públic sufragat pel Règim General de la Seguretat Social. “El compromís d’Aena amb el passatger i el ciutadà sempre és vetllar per la seva seguretat i integritat, complint amb la normativa aplicable tant pel que fa als primers auxilis com en els trasllats d’urgència als centres mèdics”, insisteix el text. De fet, la resposta deixa clara la capacitat de resposta que hi ha a les mateixes instal·lacions per a urgències mèdiques i la col·laboració amb entitats especialitzades.
“Per facilitar la coordinació davant de la necessitat d’assistència i/o evacuació”, addueix el document, “els aeroports comuniquen aquestes situacions al Centre Coordinador d’Emergències Mèdiques (112 o 061, segons el cas) de cada província, a fi que disposin de tota la informació necessària per adequar els recursos disponibles i així garantir l’atenció per part dels serveis d’emergències”. És a dir, tal com va funcionar aquell dia, segons els atestats policials i els informes mèdics d’assistència tant pel Sistema d’Emergències Mèdiques com de l’Hospital de la Vall d’Hebron o els informes forenses.
Metges garantits
“Igualment, cal esmentar que els aeroports mantenen en tot moment una comunicació fluida amb les autoritats locals, a fi de garantir la més eficaç coordinació, així com un servei d’atenció primària d’urgència adequat i trasllat sanitari d’urgència”, contextualitza la resposta. Ara bé, també afegeix que “Aena, als aeroports on està determinat pel seu nivell d’activitat, disposa d’un servei d’assistència sanitària i d’ambulància, en consonància amb la situació de la majoria dels aeroports europeus”. En aquest context, afegeix que els aeroports, com el del Prat, “disposen d’un servei d’assistència sanitària -metge, diplomat universitari d’infermeria (DUE) i tècnic d’emergències sanitàries (TES)- i ambulància, durant tot l’horari operatiu els 365 dies de l’any”.
Les dades d’empleats del servei mèdic pertanyents a la plantilla d’AENA S.M.E., S.A., a data 31 de gener del 2024, ascendeixen a 29 metges i
45 DUEs, ubicats als aeroports AS Madrid-Barajas, Jerez, Màlaga-Costa del Sol, Palma, Sevilla, Tenerife Sud, València, Vitòria, FGL Granada-Jaén, JT Barcelona-El Prat, Alacant-Elx Miguel Hernández i Santiago-Rosalía de Castro. “El procediment per a la seva actualització permet oferir una atenció primària d’urgència i transport sanitari d’urgència durant tot l’horari operatiu dels aeroports”, conclou. A més a més, l’informe també esmenta que “l’assistència de primers auxilis queda coberta, a més, mitjançant Columnes de Rescat Cardíac (desfibril·ladors semiautomàtics externs) i personal de l’aeroport que ha rebut la formació adequada per a l’ús d’aquests desfibril·ladors, d’acord amb la legislació vigent”. “Els desfibril·ladors són considerats com la millor eina mèdica per actuar a temps davant una parada cardiorespiratòria, millorant així la supervivència dels afectats per un infart de miocardi”, ressalta l’informe.
