Primera resposta oficial, tot i que no vinculant, dels organismes judicials europeus sobre la llei d’amnistia. Aquest matí, l’advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), Daniel Spielman, ha presentat les seves conclusions sobre les qüestions prejudicials presentades a través del Tribunal de Comptes i de l’Audiència Nacional. Spielman ha avalat en termes generals l’amnistia i la seva aplicació als encausats en la causa de l’operació Judes i els processats pel Tribunal de Comptes per la despesa del referèndum del Primer d’Octubre. De fet, destaca que és una llei aprovada en un “context real de reconciliació política i social”. “No és una autoamnistia”, sentencia l’advocat general.
En concret, raona que l’amnistia per les despeses que fiscalitza el Tribunal de Comptes poden ser incompatibles amb el dret a la tutela judicial efectiva. En el cas dels CDR argumenta que el redactat de la llei respecta el dret de la UE i que el text no és contrari als principis de la Unió. Spielmann interpreta que la llei respecta els interessos financers de la UE perquè no hi ha “un vincle directe” entre la despesa imputada pel Tribunal de Comptes al Procés i els fons europeus. En concret, entén que no hi ha relació directa entre “les despeses del procés i la reducció, actual o potencial, dels ingressos posats a disposició del pressupost de la Unió”. Pel que fa als CDR, l’advocat general considera que els termes de la llei, molt curosos amb el concepte de terrorisme i amb la normativa internacional .
Ara bé, sí que considera que els terminis de la llei per resoldre l’aplicació de la llei i els límits de compareixença a algunes parts no són prou per garantir la tutela judicial efectiva. Val a dir que el Tribunal Constitucional ja va aclarir aquests punts en la sentència del recurs contra la llei i el govern espanyol en l’audiència ja va advertir que era un termini indicatiu. En aquesta línia, no veu clar que un termini màxim de dos mesos per esbrinar si les despeses afecten interessos de la Unió Europea són prou marge abans d’arxivar obligatòriament el procediment. També mostra recels a què només puguin recórrer l’arxivament de les actuacions la Fiscalia o les administracions públiques, però no acusacions populars. Aquest punt sí que conclou que es vulneraria la legislació comunitària.
Un pas reglamentari, no pas vinculant
Les conclusions de l’Advocat General és un pas previ reglamentari, i que assenyala el camí cap al Tribunal. Una opinió influent, però no sempre vinculant, tot i que l’estadística apunta que normalment els magistrats fan cas dels seus raonaments, en causes força importants, han dictat sentències oposades a la seva opinió. En el cas del Procés va passar amb les qüestions prejudicials presentades pel magistrat instructor del Primer d’Octubre al Tribunal Suprem, Pablo Llarena, que si bé va donar la raó a la judicatura espanyola, el tribunal va dictaminar en sentit contrari.
Dues qüestions
De fet, el TJUE ha de resoldre fins a quatre qüestions prejudicials, la del Tribunal de Comptes, la de l’Audiència Nacional, la del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i d’un Jutjat de Vilanova i la Geltrú. Però demà n’avança dues. En concret, les presentades a instància de Societat Civil Catalana pel Tribunal de Comptes. És a dir, la causa administrativa per responsabilitat comptable del Primer d’Octubre, amb més d’una trentena d’encausats entre els que s’hi compten el president a l’exili Carles Puigdemont, l’exvicepresident Oriol Junqueras, els consellers Raül Romeva, Dolors Bassa, Jordi Turull, Clara Ponsatí, Toni Comín i Lluís Puig.
Per altra banda, també ha d’explicar les seves raons respecte l‘operació Judes, pendent de vista oral a l’Audiència Nacional. Un llarg sumari contra una dotzena de CDR, on les acusacions demanen penes de fins 11 anys de presó per delictes de terrorisme. La fiscalia antiterrorista de l’Audiència Nacional va demanar l’aplicació de l’amnistia. En concret, l’Audiència Nacional presentava la qüestió a instància de l’Associació de Víctimes d’Organitzacions Terroristes (ACVOT) i demanava saber si exonerar de responsabilitat penal delictes de terrorisme era o no contrari a la legislació europea antiterrorista.
Valida l’amnistia als CDR
Especialment interessant és un dels punts que va costar més de puntualitzar en la llei d’amnistia. Com afrontar els delictes relacionats amb el terrorisme. L’advocat general contextualitza la llei en un marc de pacificació i es fixa en els detalls de la literalitat de la llei per avalar el seu contingut i la seva eficàcia en el cas de l’Operació Judes. “Aquesta llei no priva la Directiva antiterrorista de la seva plena eficàcia, ja que merament comporta una desactivació parcial i temporal dels seus efectes, en extingir la responsabilitat penal per certs fets determinats, limitats en el temps i per la seva naturalesa, sense afectar l’aplicabilitat general de la Directiva a les altres situacions”, emfatitza en les seves conclusions.
A més, es mostra convençut que la llei compleix els “estàndards jurisprudencials establerts pel Tribunal Europeu de Drets Humans. “Per una banda, sembla haver-se aprovat en un context real de reconciliació política i social i no constitueix una autoamnistia; d’altra banda, no inclou violacions greus de drets humans, entre les quals hi ha, primerament, les violacions dels drets a la vida i a la integritat física”, argüeix. En aquest sentit, subratlla que la llei d’amnistia estableix una “exclusió explícita dels actes que hagin causat de forma intencionada aquestes violacions, sense incloure formalment el conjunt dels delictes contemplats a la Directiva”. Per tant, conclou que “aquest plantejament no sembla incompatible, en principi, amb els objectius de la Directiva Antiterrorista”.
I la responsabilitat comptable
Pel que fa les preguntes del Tribunal de Comptes, Spielmann és prou nítid. En síntesi, valora que la protecció dels interessos financers de la Unió no s’oposa a l’extinció de la responsabilitat prevista per l’amnistia pels “actes determinants de responsabilitat comptable que afectin els interessos financers de la Unió, ja que no hi ha un vincle directe entre aquests actes i la reducció, actual o potencial, dels ingressos posats a disposició del pressupost de la Unió”. Un concepte inequívoc que l’amnistia es pot aplicar als processats pel Tribunal de Comptes.
De tota manera, l’advocat general estira les orelles als legisladors en considerar que els terminis establerts per aplicar-la -dos mesos- i les limitacions sobre qui pot impugnar-ho, poden vulnerar el principi de tutela judicial efectiva. En primer lloc, considera que dos mesos pot ser un “termini massa curt” que podria trencar “l’exigència d’independència judicial”. Ara bé, per altra banda, admet que el mateix govern espanyol va descriure el termini com “orientatiu”, un qualificatiu que recorda cap de les parts va “refutar” a la vista oral. També retreu que la llei no permeti presentar a les acusacions particulars o populars objeccions a l’aplicació de la llei perquè es vulneraria el “debat contradictori” d’un procediment judicial just.
