Dia important en el judici del cas Mito. Una macrocausa de narcotràfic, narcotransport i blanqueig sobre la suposada trama dirigida per José Ramon Prado Bugallo, àlies Sito Miñanco, en què està processat l’advocat de Carles Puigdemont, Gonzalo Boye. Aquest matí han prosseguit els informes de les defenses de la cinquantena d’imputats, que han mantingut el relat de les tres darreres jornades: les nul·litats de la prova incriminatòria recollida en la instrucció. Però, especialment essencial, ha estat l’informe del lletrat Jesús Prieto, l’advocat de cinc dels acusats, entre els quals s’hi compta Manuel Puentes Saavedra, la declaració del qual va servir per imputar Boye, a canvi de sortir de la presó.
Prieto ha estat plàstic en la seva exposició, tant pel que ha dit com, encara més interessant, pel que no ha dit o el que ha obviat. Puentes Saavedra va assegurar a la instructora, en la seva cinquena declaració i a canvi de poder sortir de la garjola, que els diners intervinguts a l’aeroport de Barajas eren de Sito Miñanco. Uns diners que va recuperar Boye, com a advocat i per la via judicial. Un servei que ha servit de base per a la imputació de l’estrateg jurídic de l’exili. Ara, l’advocat de Puentes Saavedra ha tornat a canviar la versió amb què el seu client va obtenir la llibertat provisional. De fet, ha recuperat les anteriors i ha asseverat que el seu client no coneixia l’origen dels diners intervingut en Barajas.
Per altra banda, el lletrat ha destacat que portar diners en efectiu a Colòmbia no constitueix cap delicte, ni de blanqueig, ni de falsedat documental. Al capdavall, és la mateixa tesi que va esgrimir el Servei de Prevenció de Blanqueig de Capitals (Sepblac) i, finalment, el Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM), que va reduir la sanció a la meitat i va obligar a retornar part dels diners. Prieto ha admès que el testimoni del seu client va ser “sorollós”, però ha volgut deixar clar què és “el que va dir”.
“No hi ha delicte”
En aquest sentit, l’advocat ha esperat al final del seu informe per emfatitzar la idea. “A ell li van lliurar 800.000 euros, però no sabia res de l’origen d’aquests diners, no sabia la procedència dels diners i el que li van encarregar va ser el transport”, ha subratllat. “Pensar més enllà, doncs bé, sí que es pot pensar més enllà, però les proves que s’han evidenciat és que això no constitueix un delicte de blanqueig de capitals ni de falsedat en document”, ha exclamat. És a dir, el que existeix en una vista és el que es pot acreditar, no especular.
Un argument que li ha servit per demanar una sentència absolutòria per a Puentes Saavedra. I aquí rau un altre detall curiós, i és que la defensa ha obviat l’oferiment que el ministeri públic, de la mà del fiscal Ángel Bodoque, de considerar Puentes Saavedra com a delator i mig de tapada, demanés una rebaixa de la pena. Per tant, no ha demanat l’aplicació de l’atenuant de confessió o de col·laboració amb la justícia. En termes estrictament jurídics, per a Prieto, la declaració “sorollosa” del seu client no té cap valor jurídic. Una postura que afavoreix de ple la defensa de Boye, perquè l’acusació contra el lletrat només se sosté amb la declaració de Puentes Saavedra que el va treure de la presó malgrat que estar imputat en el cas, condemnat per un altre delicte i embolicat amb un homicidi a Colòmbia.
