La sala penal del Tribunal Suprem ja ha admès a tràmit la querella presentada per l’exvicepresident del Parlament i líder de l’independentisme free-lance Josep Costa. Una querella presentada en català i que, atesa la nova llei de la defensa que va entrar en vigor el passat 4 de desembre, serà traduïda pels serveis de la vicepresidència del mateix Tribunal Suprem. De fet, la nova llei permet presentar escrits sense traducció de part, a condició que els processos s’hagin iniciat a Catalunya.
En aquest cas, es tracta de la querella per un delicte contra els drets cívics de l’article 542 del Codi Penal, per un delicte de detenció il·legal, prevaricació i contra la inviolabilitat parlamentària contra Maria Eugènia Alegret, la magistrada instructora de la seva causa per desobediència com a membre de la Mesa del Parlament que presidia, Roger Torrent. Un cas del qual finalment els acusats van ser absolts. La querella s’ha interposat perquè Costa considera que la magistrada va impedir l’exercici dels seus drets cívics reconeguts per la Constitució i altres lleis.
La querella s’ha admès a tràmit per la sala que presideix el magistrat Andrés Martínez Arrieta, i s’ha nomenat Javier Hernández García com a instructor. La providència d’acord de tràmit ressalta que la querella s’ha presentat en català. I la mateixa decisió del Suprem remarca que en haver presentat la querella en català es remeti un “atent ofici” a la vicepresidència per tal que es faci la traducció d’inici.
Una “detenció supèrflua”
Costa argumenta en la querella que la seva detenció va ser “completament inútil i supèrflua, no va aportar cap benefici a la instrucció de la causa ni va contribuir a salvaguardar la finalitat del procés o els drets de les parts”, i la interpreta com una represàlia de la magistrada per haver posat de manifest irregularitats en la instrucció. De fet, sosté que no va acudir a declarar perquè “la citació cursada era il·legal”, atès que el tribunal no tenia competència per investigar-lo, ja que en aquell moment gaudia d’inviolabilitat parlamentària.
Considera que no podia tenir com a objecte la seva compareixença obligatòria, i assegura que per això va sol·licitar una suspensió que li va ser denegada, però assegura que el 15 de setembre -data en què estava citat- es va personar el seu lletrat, Gonzalo Boye. Costa emfatitza que és “fals” que fos citat personalment –es va fer al seu procurador– i que no comparegués, perquè ho va fer a través de la seva representació processal, i recorda que la no disposició a declarar voluntàriament constitueix un dret fonamental.
