Nou moviment jurídic entorn de la sentència del Tribunal Suprem que referma les resolucions anteriors que obliguen al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) a retornar les pintures murals a Sixena. Després que el patronat del MNAC decidís presentar un incident d’execució i l’anunci d’exconsellers de Cultura d’explorar la via penal, aquest matí Acció Cassandra, l’entitat de “defensa civil de la minoria nacional catalana”, ha anunciat una nova via per intentar evitar el retorn de les pintures que, de complir-se, els tècnics veuen un alt risc que es malmetin.
En concret, l’associació d’advocats que lideren Josep Rosell i Lluís Gibert, ha anunciat la “presentació imminent d’un recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional espanyol”. Una decisió que descriuen com “a pas previ a escalar-ho a instàncies internacionals. Tècnicament, aquesta acció judicial s’emmarca en la “defensa del dret fonamental de la ciutadania a gaudir del patrimoni artístic en condicions d’accés universal i adequades, davant la perspectiva que aquestes obres siguin traslladades a un espai privat i de difícil accés”.
L’opció que defensa Acció Cassandra és la presentació d’un recurs d’empara al Tribunal Constitucional, posant en el “centre el conflicte entre l’interès públic i el privat, i el dret fonamental d’accés universal a l’art”. En cas que el Tribunal Constitucional no admeti el recurs o no suspengui l’execució de la sentència, Acció Cassandra ja preveu la internacionalització del cas davant el Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg, per garantir la tutela efectiva dels drets col·lectius vulnerats.
Una cessió de drets, clau
Segons informa Cassandra, el procés judicial per les pintures murals romàniques de Sixena ha estat possible per la cessió de drets processals d’una monja santjoanista resident a Vitòria al Govern d’Aragó. Una cessió de drets que ha permès a aquesta administració actuar en nom de l’orde religiós privat. “Aquesta situació, que el mateix Tribunal Suprem reconeix, genera perplexitat atès que, en un litigi on intervenen administracions públiques de primer ordre, la clau processal resideix en la voluntat d’una única persona física vinculada a una entitat religiosa i, per tant, privada”, alerta Cassandra a través d’un comunicat.
D’aquesta manera, el col·lectiu d’advocats raona “que el debat s’ha desplaçat indegudament a l’àmbit civil, quan la qüestió afecta de ple l’interès públic i el dret col·lectiu d’accés a l’art”. “El trasllat de les pintures a un monestir de titularitat privada, amb accés restringit i condicions precàries d’exhibició, suposa una vulneració greu d’aquest dret, reconegut tant per la Constitució espanyola com pels tractats internacionals signats per l’Estat espanyol, inclòs l’article 27 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, adoptat a Nova York el 1966″, assenyala l’entitat.
