El titular del Jutjat Central d’Instrucció número cinc de l’Audiència Nacional, Santiago Pedraz, no és el més ràpid de l’oest, però quan dispara ho fa amb la munició més pesada. Així ho acredita la seva darrera interlocutòria sobre l’atemptat un dels fundadors de Vox, exvicepresident del Parlament Europeu i ànima de la ultradreta espanyola, Alejo Vidal-Quadras. Una resolució, a la que ha tingut accés El Món, amb la qual processa vuit persones per delictes de pertinença a organització criminal i temptativa d’assassinat terrorista contra Vidal-Quadras que indiciàriament van articular un escamot per disparar-li a tocar de casa seva, deixant-lo ferit de gravetat. Els fets es van registrar a quarts de dues del migdia del 9 de novembre de 2023.
La tesi del jutge és que els investigats van rebre l’encàrrec de “persones desconegudes” per atemptar contra la vida de Vidal-Quadras com a “venjança per la seva activitat política a favor de la resistència iraniana”. A més, el magistrat indicia que l’atemptat també servia per “avisar el govern d’Espanya i a la Unió Europea que no havia d’acollir refugiats ni moviments de la resistència que el règim iranià titlla de terroristes”. El mateix jutge, però, no gosa nomenar qui va ser el que va ordenar als processats complir amb la “missió de posar fi a la vida de Vidal-Quadras”.
Vuit noms
Els processats són Chahinez Kadid, Karbi Ayari, Greg Oliver Higuera Marcano, Nafis Nin, Allouch Ahmed, Adrián Blanco, i Sami Bekal Bounouare. A criteri del jutge, tots constitueixen un grup organitzat dedicat a la comissió de delictes contra la vida i integrat de les persones. És a dir, sicaris. De fet, Bekal, va ser la persona que hauria rebut l’encàrrec de l’atemptat i va organitzar l’escamot i el pla d’atac. Ara bé, Bekal es troba en parador desconegut, però fonts del cas indiquen que estaria residint a l’Iran.
Un cop van rebre la “missió”, seguint el relat del jutge, tots es van distribuir diferents tasques i es van organitzar per proveir-se de vehicles, telèfons, diners, mitjans d’enregistrament i vigilància, armes, allotjament i un pla de fugida per a qui dispararia. La resolució indica que qui va prémer el gatell va ser Mehrez Ayari. Passava un minut de dos quarts de dues del migdia del 9 de novembre de 2023 quan els projectils disparats van fer diana al pòmul dret de la cara de Vidal-Vidal-Quadras. De fet, el magistrat opina que va poder salvar la vida gràcies a l’avís immediat dels ciutadans que van ser testimonis dels fets, l’actuació dels serveis d’emergència i les dotacions policials que es van desplaçar al lloc dels fets.
Vidal-Quadras, objectiu per donar suport a l’oposició al règim iranià
Atès el raonament del jutge, la causa de l’atemptat rau en la seva activitat política, sobretot, en l’àmbit europeu, per la seva “oposició al règim iranià”. Fins i tot, el magistrat recorda que durant la seva etapa al Parlament Europeu, al llarg de 15 anys, va donar suport a l’oposició al règim iranià i al seu grup principal, l’Organització dels Mujahidins del Poble de l’Iran (MEK), advocant per la seva exclusió de les llistes d’organitzacions terroristes.
Un activisme que li va fer guanyar el sobrenom de “l’home del MEK a Brussel·les” i que el va convertir en un objectiu declarat del règim iranià. L’any 2022 va ser inclòs pel Ministeri d’Exteriors de l’Iran en una llista oficial de sancionats per donar suport al terrorisme. Pedraz, a més, addueix que la república islàmica de l’Iran “s’ha vist involucrada en operacions encobertes per perseguir, intimidar i fins i tot assassinar opositors, dissident i veus crítiques fora de les seves fronteres”. Per això, relaciona diferents procediments per casos similars a diversos països europeus com els Països Baixos, Dinamarca, França o el Regne Unit.
Per afegir més arguments, Pedraz que va existir una advertència al govern espanyol el 14 de novembre de 2023, uns dies després de l’atemptat, des de l’agència de notícies “Fars”, afiliada als “Guardians de la revolució” iranians, advertint oficialment “a tots els països que acullen grups relacionats amb MEK patirien greus conseqüències”. “Espanya hauria de saber que acollir la MEK o jugar al seu territori tindrà greus conseqüències”, advertia la nota de l’agència de premsa iraniana.
