Telemadrid va emetre ahir al vespre un reportatge sobre la tauromàquia, on defensaven les corrides de toros i carregaven contra la prohibició del Parlament català de celebrar-ne: “A Catalunya, la pressió dels partits més nacionalistes, com ERC, han aconseguit que el Parlament prohibeixi les corrides de toros. Què hi ha darrera dels antitaurins? Per què odien la festa nacional? Quins interessos amaguen?”
El reportatge, realitzat pel programa ‘Ciudadano Cake’, va comptar amb aficionats dels toros, antitaurins, toreros, empresaris, ramaders, veterinaris, crítics taurins, polítics, etc. Un dels que hi va participar és el dramaturg Albert Boadella, qui va assegurar que “si a Espanya no existissin els toros hi hauria un autèntic desastre ecològic”.
Preguntat pel programa per quin motiu a Catalunya estan prohibides les corrides de toros, i si “és per una qüestió indetitària?, Es defensen els drets dels animals o les nacionalitats?”, Boadella va respondre: “Volen demostrar com de cutres i salvatges són els espanyols. Però s’equivoquen perquè el món dels toros no té aquesta imatge de cutre ni de casposa. A Fraça cada dia puja més, i a d’altres països també”.
El dramaturg opina que “en el cas de Catalunya s’ha polititzat totalment, perquè en el fons el que s’ha volgut es guanyar una batalla a Espanya, perquè els toros són un símbol molt espanyol. Però dir que això és maltracte animal i després blindar els correbous… això ja no em sembla tan divertit, i em sembla una forma desigual de tractar l’animal, una forma poc agradable fins i tot visualment”. D’altra banda, el sastre taurí Justo Algaba afirma en el reportatge que “si han tret els toros a Catalunya és per uns quants vots polítics, però no perquè la festa a Catalunya no agradi“.
El reportatge explica que “un toro de lídia viu cinc anys lliure a la dehesa, menja herba, es relaciona i té moltes hectàries per a ell. A la lídia pateix durant 15 minuts perquè ha estat criat per a això. Pot lluitar amb el torero, i si presenta condicions especials de bravesa, pot ser indultat i tornar a la dehesa com un semental. Un toro mans criat per a carn viu 11 mesos en un estable, menjant pinso per engreixar, i quan mor no pateix”. I pregunten: “Si ens donéssin a escollir, quin tipus de vida escolliríem?“
Segons Telemadrid, “el toreig és art, ens identifica com a poble i ens defineix com a societat. És un senyal d’identitat d’allò espanyol, motiu d’orgull per d’altres cultures i ambaixador en el món de la marca Espanya. Pintors, escriptors, músics, escultors, artistes de tots tipus s’han inspirat en la tauromàquia per glossar les seves millors obres. Goya, Picasso, Federico García Lorca, Alberti, Hemingway… allò espanyol no s’entendria sense els toros“.
Finalment, el reportatge del polèmic Cake Minuesa conclou: “És tradició i cultura, art amb majúscules i belles arts. Emoció, risc, negoci i milers de llocs de feina. És un rellotge marcant les cinc de la tarda i el sol que escalfa la dehesa. Passió, controvèrsia, és un poema que parla de la mort d’un torero i un torero que toca la glòria quan surt per la porta gran: els toros. La vida i la mort. Sí, també la mort dels toros cara a cara amb un valent. Els toros, des de fa segles: els toros, amb molts segles per davant”.
