L’actual presidenta del Parlament, Laura Borràs, i el qui en va ser president del 2003 al 2010, Ernest Benach, han sortit en defensa de la gestió de la cambra catalana, després de l’explosió d’una polèmica al voltant dels sous pagats a funcionaris que ja no treballen a la institució, segons va publicar diumenge el diari Ara. La polèmica s’ha generat pel fet que 21 funcionaris de la cambra s’han pogut acollir a un privilegi que els permet en arribar als 60 anys deixar de treballar mentre continuen cobrant. Segons les informacions, dos exsecretaris generals estarien beneficiant-se de la mesura, cobrant més de 10.000 euros al mes, i d’altres funcionaris –de rang inferior, com uixers o telefonistes—, estarien perceben fins a 4.000 euros mensuals.
En declaracions a Els matins de TV3, Borràs ha negat tenir responsabilitats en aquest assumpte i ha explicat que l’any passat es va corregir aquella decisió del 2008. Borràs havia introduït canvis ja el juliol passat, en el marc d’una ofensiva de la nova presidenta per “treure rovell de les estructures i les inèrcies que s’havien instal·lat a a la casa”, segons van apuntar en aquell moment fonts de la cambra a EL MÓN. La cambra paga 1,7 milions d’euros anuals a funcionaris que ja no hi treballen des del 2008, quan es va instaurar la figura.
La polèmica figura de la “llicència per edat”, que permet cobrar sense treballar a partir dels 60 anys, ha estat reformada, però es manté. , Segons Borràs, s’ha hagut de negociar amb el personal del Parlament, que ara se’n podrien beneficiar. La presidenta ha assegurat que s’ha generat “tensió” sobre la qüestió, i que la reforma de la Mesa, decidia per unanimitat, no es podrà aplicar amb efectes retroactius.
Benach creu que s’estan “barrejant coses”
L’expresident del Parlament Ernest Benach ha dit que “llegir” aquesta mesura “en context del 2022” fa que la interpretació no acabi de “ser exacte” perquè “les coses han canviat moltíssim”. Benach ha remarcat que els membres de la Mesa del Parlament que van aprovar la mesura el 2008 per unanimitat —en negociació amb el comitè d’empresa de la cambra catalana perquè la decisió es recollís en el conveni— actualment no la prendrien, “em sembla de sentit comú”, ha dit en una entrevista a Els Matins de TV3.
Benach ha demanat analitzar les mesures “en el context adequat” i tenir present que “en aquell moment el que tocava era intentar començar a renovar l’administració del Parlament”. L’expresident ha posat èmfasi també és que en aquella legislatura es va avançar en qüestió de transparència: “Per primera vegada es van fer públics els sous dels parlamentaris i també per sempre més s’acaben els plens secrets per decidir els pressupostos del Parlament: allà comença la transparència”.
L’expresident republicà també ha volgut remarcar que la decisió es va prendre per “unanimitat” i que va ser “una decisió col·legiada de tota la Mesa amb tots els grups parlamentaris” que no va aixecar “cap inconvenient de ningú”. Benach ha explicat que les negociacions amb el comitè d’empresa les mantenien un vicepresident i la secretaria general de la cambra, “que feien el rol per part de l’empresa”. Benach ha defensat el Parlament, “una administració molt petita, però molt competent”, fet que ha considerat com a motiu pel qual es va prendre aquella decisió, per això ha lamentat que es vulgui “traslladar un fet del 2008 al 2022 quan les situacions són molt diferents”.
Benach també ha remarcat que “la prejubilació és un fet que existeix en l’administració pública“, tot i que amb realitats diverses, “però no és estrany que es pugui plantejar aquest escenari”. A més a més, l’expresident ha reiterat que el 2008 el sou dels funcionaris “no era el sou que ara es diu, era inferior”. Per l’expresident, en aquest afer s’estan “barrejant coses i posant coses al lloc que no toca”. Així mateix, Benach ha defensat tots els seus predecessors per això assegura que el que li estranya més de tot és “que la periodista hagi tingut problemes per accedir a la informació”.
Amb un punt de crítica, Benach creu que “òbviament des del 2008 i fins aquí” la mesura “s’hauria d’haver adaptat”. En tot cas, l’expresident ha dit que “els funcionaris no cobraven més que el president de la Generalitat” i ha apuntat que “una cosa és el cost del funcionari i una altra és el sou del funcionari, aquí hi pot haver alguna confusió”. L’exresponsable de la cambra també creu que la resta de presidents haurien intentat fer revisions de la mesura: “No posaria la mà al foc de què els meus antecessors no ho haguessin revisat, però a vegades les circumstàncies són les que són i a cada oment et trobes el que et trobes”.
En aquest sentit, Benach ha recordat que Núria de Gispert es va trobar amb una legislatura complicada marcada per les retallades, Carme Forcadell enmig d’un “trasbals permanent” i Roger Torrent “exactament igual”. “A mi només em sentirà parlar bé dels meus antecessors, van fer el que tocava i s’havia de fer”. “El que no es pot fer és ubicar una situació concreta del 2008, amb circumstàncies radicalment diferents al 2022 perquè no té res a veure: a partir d’aquí tot s’emmarca en d’altres històries que se m’escapen, que jo no sé perquè estic ara en el sector privat”.
Torrent no valora les informacions
Per la seva banda, l’expresident Roger Torrent, actual conseller d’Empresa, ha preferit no comentar les informacions. Preguntat en un acte a Terrassa, Torrent ha dit que no havia pogut llegir els detalls de la informació. “Pel que fa a salaris, en l’anterior etapa del Parlament vam promoure que no s’apliqués l’increment previst en el sou dels diputats i que a més es fes una donació davant la situació de covid”.
