L’exconseller d’Educació Ernest Maragall i l’exconsellera d’Ensenyament Irene Rigau han coincidit aquest divendres a considerar que la proposta d’incorporar una casella per demanar l’escolarització en castellà a Catalunya “és purament partidista: ja no és ni política, és la guerra entre el PP i Cs”.
En una entrevista conjunta de Tv3 Rigau ha criticat que la iniciativa vol “crear víctimes” en les famílies que optin per l’escolarització en castellà perquè no hi ha centres catalans que tinguin aquesta llengua com a vehicular, encara que sí s’ensenya el castellà.
El secretari d’Estat d’Educació, Formació Professional i Universitats, Marcial Marín, va afirmar aquest dijous que el Govern espanyol està estudiant si, en aplicació de l’article 155 de la Constitució Espanyola, pot incorporar la sol·licitud d’ensenyament en castellà en el formulari de preinscripció.
“L’objectiu aquí és dividir: els que diuen que nosaltres dividim la societat estan mirant de separar la comunitat, i ho veiem quan creen territoris”, ha lamentat Rigau, en referència a la regió fictícia de Tabarnia.
Maragall, conseller en el Govern socialista de José Montilla, ha acusat el Govern del PP i Cs de falsejar la realitat de la immersió lingüística, i ha distingit l’ús del català com a vehicular que només s’ensenyi en aquesta llengua: “No és cert”.
Sobre aquest punt, Rigau (PDeCAT) ha abundat que “un 60% de centres utilitzen l’anglès per a algunes matèries, i també el castellà”, i ha demanat distingir la incorporació de llengües segons l’edat, perquè no és el mateix el Parvulari que la Secundària, ha dit.
L’exconseller, que ara és diputat al Parlament per ERC, ha titllat la iniciativa d'”episodi 374 de com guanyar vots a Espanya atacant Catalunya”, i ha esgrimit que xoca contra la legislació catalana, sobre la qual Rigau ha recordat que hi ha sentència favorable del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) avalada pel Tribunal Suprem.
Tots dos han relacionat que es plantegi aquest canvi ara amb la disputa oberta entre el PP i Cs després de les eleccions catalanes –“Estan competint per veure qui és més anticatalà”, ha afirmat Maragall–, i han recordat que la immersió lingüística no només compta amb un ampli suport social sinó que va ser aprovada en el seu moment amb el vot favorable dels populars.
Així, han augurat que, si es materialitza el canvi, “la resposta serà molt unànime”, i han evocat les protestes a les Illes Balears contra el model lingüístic que va promoure el Govern del popular José Ramón Bauzá.
LLIBRES DE TEXT
Sobre la inspecció oberta sobre el presumpte adoctrinament en els llibres de text de les escoles catalanes, han defensat que la Generalitat no autoritza quins materials es fan servir sinó que la decisió és dels centres: “Desconeixen fins i tot la normativa”, ha criticat Rigau.
No obstant això, ha reconegut que poden haver-hi “anècdotes” puntuals en alguns dels llibres, com creu que passa en altres territoris.
Maragall ha considerat que el material dels centres catalans és equiparable al de la resta d’Europa i que l'”obsessió” amb el suposat adoctrinament respon al fet que es relaciona l’escola amb l’independentisme, cosa que ha rebutjat.
