Mai hi havia hagut tanta paritat a les institucions catalanes com enguany. Els resultats del 14-F han permès no només superar la barrera psicològica del 50% de vots independentistes, sinó que han contribuït a configurar el Parlament amb més dones de la història. Els darrers comicis també van estar marcats per la xifra històrica de dones que van liderar les llistes. De fet, quatre dels nou grans partits estan encapçalats per dones: Laura Borràs (Junts), Dolors Sabater (CUP), Jèssica Albiach (En Comú Podem) i Àngels Chacón (PDeCAT). Destaca, però, que tot i que el nombre de dones que exerciran de diputades aquesta legislatura és històric, no s’ha aconseguit encara arribar a la completa paritat en el repartiment d’escons. El nou Parlament el constitueixen un total de 64 dones i 71 homes. Això vol dir que només un 47% dels escons estan ocupats per diputades, quan segons dades demogràfiques les dones representen el 52% de la població catalana. A més, només dues dones presidiran els grups parlamentaris, tot i que sí que seran majoria com a portaveus, càrrecs menors que els ocupats pels seus companys.
En parlem amb cinc de les diputades més joves de la cambra, que no s’impressionen per un increment del percentatge de dones que pot cridar l’atenció de les generacions anteriors. Elles demanen anar més enllà.
“Encara no hi ha res a celebrar”
Les diputades més joves de la cambra consideren que l’augment de dones al Parlament és una bona notícia, però afegeixen que “encara no hi ha res a celebrar”. Basharat Changue (36 anys), la diputada més jove de la CUP en aquesta legislatura, considera que tot i les millores en la representació femenina, “això no està directament relacionat amb el desenvolupament de polítiques feministes”. Changue argumenta que s’ha de partir del fet que “no totes les dones són feministes” i recepta paciència perquè aquest és “un camí de llarga durada”. En el mateix sentit, Judith Toronjo (30 anys), la benjamina del grup de Junts, demana a la resta de formacions que en la pròxima legislatura treballin conjuntament per garantir la igualtat “real” sense ignorar que “la majoria de les dones segueixen invisibilitzades” a la societat. “El feminisme no és present, sinó futur”, afegeix. Toronjo també posa en valor que per primera vegada la Mesa tingui no només una presidenta dona, sinó dues vicepresidentes. “És un bon començament per al repte que enfrontem: liderar i visibilitzar la necessitat d’igualtat real des de les màximes institucions del país”, explica. I és que un dels objectius que persegueix el grup liderat per Laura Borràs és donar a les joves “referents de dones fortes a les institucions que els permetin emmirallar-s’hi”.
Ana Balsera (29 anys), la dona més jove entre les files d’ERC i de tota la cambra, recorda que “ser el 47% del Parlament no vol dir necessàriament tenir la cambra més feminista de la història”. De fet, Balsera adverteix que arribar a aquesta xifra “no és una gran fita”, perquè “només suposa un increment del 4% respecte de la darrera legislatura”. La republicana defensa que com a mínim s’ha de reivindicar la paritat total a la cambra per seguir avançant en la igualtat de gènere.
En el mateix sentit, des del PSC la representant socialista més jove del Parlament, Elena Díaz (35 anys), reclama no deixar el feminisme de banda un cop comenci la legislatura, perquè encara que l’increment de la presència de dones a la cambra és bona notícia, “encara estem molt per sota de la paritat”. La socialista assegura que el feminisme és un dels eixos principals del partit que aspiren a traslladar també a l’hemicicle. “Cal incidir-hi més, sobretot ara que veiem com la pandèmia afecta molt més les dones”, afegeix.
Jéssica González (31 anys), d’En Comú Podem, coincideix que cal acabar amb la feminització de la pobresa, accentuada especialment per la pandèmia. González demana trencar amb les diferències que pateixen les dones en l’àmbit social que s’acaben traduint en desigualtats econòmiques. Aquesta diputada dels comuns demana anar més enllà de la xifra de dones a la cambra i analitzar si els lideratges feminitzats “es materialitzen i canvien la manera de fer política”. Arribar a la paritat, assegura, és un mínim.
Llistes cremallera per garantir paritat
Les formacions s’han esforçat a elaborar llistes cremallera per tal de garantir paritat en els seus grups, però no totes se n’han sortit. Ciutadans i Vox, de fet, són els dos partits amb menys presència de dones entre les seves files. Entre els de Carrizosa només se’n compten dues, Anna Grau i Marina Bravo, i en el cas de la ultradreta, dels onze diputats que conformen el grup només tres són dones. En canvi, als grups parlamentaris PSC, ERC i la CUP hi ha més dones que homes, i a Junts s’ha aconseguit paritat. Els comuns s’han quedat a prop d’aconseguir una llista paritària, amb tres dones i cinc homes. “Des del congrés fundacional de Junts vam apostar per les llistes cremallera per garantir la màxima representació de dones possible”, explica Toronjo, que comparteix el mateix punt de vista sobre aquestes llistes amb els socis de govern republicans.
Els socialistes, per la seva banda, defensen aquest tipus de llistes per garantir que el nombre de dones a la vida política continuï augmentant. “Esperem que en el futur la resta de partits també ho apliquin”, conclou Díaz. Basharat Changue recull el guant i assegura que malgrat que els cupaires no han elaborat les llistes específicament per tenir una major representació de dones, sí que perseguien l’objectiu d’augmentar la presència femenina a l’hemicicle.
El discurs de Borràs aixeca polseguera
Comuns i cupaires comparteixen la crítica sobre el component feminista del discurs de Laura Borràs en ser investida presidenta del Parlament. Per a Jéssica González, dels Comuns, Borràs va fer una lectura “molt parcialitzada”, pròxima al feminisme clàssic, que “no posa en valor la diversitat dins del moviment”. “No només és important la presència de la dona en llocs de poder, sinó que aquestes dones tinguin una perspectiva feminista i transformin la realitat”, adverteix la diputada dels comuns en un retret velat. González retreu a la recentment escollida presidenta del Parlament que parlés de les dones “en abstracte”, el que per la diputada vol dir “parlar només de les dones heteronormatives, de classe mitjana i blanques”. “La confrontació que planteja evidentment no és política feminista, de fet se n’allunya bastant”, sentencia la diputada.
Basharat Changue també és crítica amb el discurs de Borràs: “El seu discurs reflecteix que la seva visió només està lligada a la igualtat de gènere i no a la justícia social més global”. Changue diu que aquest tipus de feminisme “no veu més enllà de la igualtat de gènere”, i per tant, “no és conscient de les afectacions que tenen les diferents lluites desenvolupades des dels cossos de les dones”. La cupaire es distancia del feminisme de Borràs perquè considera que no representa totes les dones, i lamenta que el seu discurs és conseqüència “del tipus d’espai polític que ella representa”.
En canvi, la socialista Elena Díaz valora positivament que la presidenta faci discursos feministes, però adverteix que esperen molt més. “Esperem que no es quedi només en la part d’igualtat de gènere sinó que durant la legislatura s’abordin la resta de qüestions feministes”, conclou la socialista.
Cordó sanitari per frenar l’extremadreta
A principis del mes de març, totes les formacions excepte PP i Ciutadans van acordar establir un marc per frenar els discursos d’odi de l’extrema dreta al Parlament. L’objectiu és materialitzar un “cordó antifeixista” que freni els discursos d’odi a la cambra baixa. En aquest sentit, la diputada dels comuns Jéssica González assegura que ara que l’extrema dreta ha irromput amb força a l’hemicicle caldrà “fermesa política” per protegir els drets de les dones i seguir conquerint-ne més. A banda, la diputada demana una reflexió autocrítica a tots els partits sobre què ha passat perquè un “partit d’odi” hagi entrat amb aquesta força al Parlament. En el mateix sentit, la republicana Ana Balsera recorda que frenar Vox a l’hemicicle no és una tasca únicament de les feministes, perquè l’extrema dreta “interpel·la també els antifeixistes, els republicans i els demòcrates” i reclama un front comú fort des de tots els àmbits.
Els socialistes es comprometen a tirar endavant les seves propostes únicament amb partits amb qui comparteixen ideari: “No comptarem amb ells per cap tema”. Conscient que Vox bloquejarà qualsevol llei “progressista, d’esquerres i feminista”, confien que la resta de partits polítics donin suport a aquestes polítiques. Els cupaires asseguren que l’entrada de Vox al Parlament “obliga a estar més alerta i ser contundents”, i des de Junts reclamen “invisibilitzar les actituds que no poden tenir cabuda per garantir que el debat sigui ple”.
1 
