Per primera vegada, el Parlament de Catalunya ha reprovat el nomenament d’un director de TV3. I ho ha fet a propòsit d’una moció presentada per CSQP, que ha rebut el suport del PP, C’s, el PSC i també la CUP. La votació s’ha produït dues setmanes després que Vicent Sanchis prengués possessió del càrrec, nomenat pel Consell de Govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) en virtut de la llei de la CCMA impulsada per ERC, el PSC i ICV l’any 2007. De fet, la moció de reprovació va ser anunciada només una setmana després que el periodista valencià arribés a TV3, de manera que no ha tingut temps de prendre cap decisió professional o administrativa que els partits hagin pogut valorar com a mereixedora de reprovació parlamentària.
Els arguments dels partits que han votat la reprovació de Vicent Sanchis, així com la petició de dimissió de la presidenta de la CCMA en funcions, Núria Llorach, són diversos. PP i C’s han carregat contra el director de TV3 per les seves idees independentistes, mentre que CSQP ha fet bandera de la defensa dels criteris “exclusivament professionals” a l’hora de triar director de mitjans públics. El PSC i la CUP han coincidit a assenyalar que el reproven perquè no estan d’acord amb com s’ha produït el seu nomenament. Però el cert és que cap dels grups parlamentaris que han votat la reprovació de Vicent Sanchis no han fet ni una sola referència a cap decisió presa pel periodista en la seva condició de director que obligui un Parlament a posar en qüestió l’autonomia que la llei de la CCMA de l’any 2007 concedia al Consell de Govern per nomenar càrrecs als mitjans públics de la Generalitat. De fet, l’article 3 de la llei estableix que la CCMA “té plena capacitat d’obrar” sense cap dependència de l’executiu de torn, una llei que el Parlament de Catalunya va votar, impulsada per l’aleshores conseller d’ERC Joan Manuel Tresserras sota el govern tripartit amb José Montilla (PSC) i Joan Saura (ICV).
Sanchis va ser escollit en primera votació
Curiosament, el nomenament de Vicent Sanchis al capdavant de TV3 ha estat acordat per quatre vots a favor, un en contra i una abstenció al Consell de Govern de la CCMA, màxim òrgan d’aquest ens que presideix en funcions Núria Llorach. És a dir, que no es va haver de recórrer a la modificació de la llei de la CCMA del 2012 segons la qual, un candidat que no fos acceptat per majoria de dos terços podria obtenir llum verda per majoria absoluta en tercera votació. Aquest va ser el cas de Rita Marzoa el 2015, a proposta d’ERC. Entre els 6 consellers del Consell de Govern de la CCMA no hi ha cap representant ni de CSQP (abans ICV) ni de C’s. Però sí del PDeCAT (antiga CiU), del PSC, i del PP, i d’ERC.
Aquests sis consellers que han nomenat Vicent Sanchis van obtenir el 2012 el vistiplau del Parlament amb 112 dels 135 vots a favor. Van obtenir el vot favorable de tots els grups parlamentaris menys de C’s, ERC i ICV, que després de la modificació de la llei de la CCMA, que reduïa de 12 a 6 els consellers, es van quedar sense poder col·locar-hi un representant.
La llei no obliga a comunicar els nomenaments al Parlament
Per altra banda, el PSC i la CUP han al·legat que les formes en què s’ha produït el nomenament no són adients, perquè els grups del Parlament no en tenien coneixement. Però la llei de la CCMA no estableix en cap cas que s’hagi de fer aquest procediment. De fet, dels vuit nomenaments de directors que s’han produït a TV3 i Catalunya Ràdio des de l’any 2008, en cap cas no s’havia passat el nom prèviament pel Parlament, i s’han nomenat en aplicació de la llei de la CCMA, que això sí, estableix criteris clarament polítics en el nomenament dels consellers de la CCMA, sobre els quals recau la responsabilitat de nomenar directors.
De fet, crida l’atenció que en vuit nomenaments que s’han produït –Mònica Terribas, Eugeni Sallent, Jaume Peral, Fèlix Riera, Oleguer Sarsanedas, Saül Gordillo, Fèlix Riera i Ramon Mateu- mai s’hagi plantejat una reprovació parlamentària, que contradiu l’autonomia que el mateix Parlament va atorgar a la CCMA per via legal, perquè en tots vuit casos el nomenament ha estat una decisió política i no estrictament professional.
Que el Consell de Govern de la CCMA és un òrgan polititzat és una evidència. I un joc en el qual hi han entrat sempre tots els patits polítics, tret de la CUP. Dels 6 consellers actuals de la CCMA, 3 tenen carnet polític. Però abans del 2012, quan els consellers eren 12, 11 d’ells tenien carnet, i alguns dels quals fins i tot havien estat diputats i portaveus de partit. Sorprèn, per aquesta raó, que cinc exdirectius de la CCMA demanin, ara, la necessària despolitització de TV3.
