El president a l’exili, Carles Puigdemont, ha presentat un recurs davant el Tribunal de Comptes contra la decisió de rebutjar els avals dels excàrrecs del Govern per valor de 5,4 milions d’euros, en el procediment obert per l’acció exterior entre 2011 i 2017. En el recurs, al que ha tingut accés El Món, l’advocat de Puigdemont, Gonzalo Boye, carrega contra els arguments de la instructora del procés titllant la seva decisió “d’arbitrària, il·legal i que genera indefensió“. De fet, qualifica l’organisme i el seu procés “d’esquilmador”. Així avisa que interposarà mesures judicials contra la instructora i defensa que “els avals són vàlids i legals en la mesura que s’han emès d’acord amb el procediment establert”. En aquesta línia retreu que la delegada instructora porta “contravè, manifesta i arbitràriament -sense que es pugui al·legar el desconeixement- que disposa una norma amb rang de llei autonòmica sota la premissa de la validesa dels avals”.
“Sembla evident que en el propòsit esquilmador que ha mogut tot aquest expedient, la delegada instructora ha prescindit total i absolutament de les normes d’aplicació, de les de procediment i excedint-se en les seves capacitats ha actuat de manera obertament contrària a dret, responsabilitat que s’exigirà en una altra jurisdicció”, adverteix Puigdemont. En aquest marc, l’advocat del president exiliat critica que la instructora abans que procedir a dictar una resolució d’embargament hauria d’haver aplicat l’article 39.5 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.
Un article que comportaria un requeriment a l’Institut Català de Finances per tal de procedir a “l’anul·lació o revisió dels avals, si és que els considera il·legals”. “Així mateix, arribat el cas en què aquest organisme rebutgés el requeriment, es podria interposar el corresponent recurs contenciós administratiu“, remarca el recurs. De fet, la defensa de Puigdemont suposa que no ho ha fet perquè “hauria alentit el procediment i impedit l’activitat mediàtica generada a partir de la publicació de la resolució”. “No es tracta d’un acte aïllat sinó d’una sistemàtica seguida en el present procediment i que no es pot ni s’ha de permetre si volem seguir movent-nos dins el marc d’un estat democràtic i de dret”, alerta Boye.
En la mateixa argumentació jurídica, el lletrat recorda al Tribunal de Comptes que l’aplicació del Decret Llei amb què es fixen els avals s’aplica de manera “sesgada” i “interessada”. Així, carrega contra el fet que apliqui l’exposició de motius que atorga el marc de la intenció del decret com una manera de protegir el treballador públic en situacions que no siguin de culpa greu o dol. El recurs subratlla que el decret deixa ben clar que no s’aplicarà quan una resolució ferma determini aquest grau de culpabilitat o malvolença. En el cas d’Exteriors, és una valoració d’una instructora que queda molt lluny de ser ferma, perquè encara no s’ha tancat el procés i és recurrible als tribunals.
