Carles Puigdemont va arribar a Barcelona dimarts. Així ho ha revelat aquest divendres en una entrevista a RAC1 el secretari general de Junts, Jordi Turull, que ha explicat que va sopar el mateix dimarts amb l’expresident fins ara a l’exili a la capital catalana i que va estar al seu costat durant tots aquests dies i fins aquest dijous al vespre, quan es van acomiadar en un punt de la Catalunya Nord que no ha volgut precisar.
Turull ha revelat que Puigdemont tenia pensat accedir al parc de la Ciutadella i assistir a la sessió plenària que va acabar amb Salvador Illa investit com a nou president de la Generalitat, però que va haver de canviar de plans en veure que hi havia un gran operatiu policial que no permetia que fos “detingut en unes condicions”. “Ell volia entrar al Parlament i exercir els seus drets polítics. A partir d’aquí, ell assumia totes les conseqüències, però aquest escenari no es va donar“, ha remarcat. El cap de files de Junts ha assenyalat que l’expresident català volia evitar “la foto amb els Mossos d’Esquadra” que hagués suposat l’arrest en l’escenari plantejat per la policia catalana, un operatiu que ha assegurat que no tenia “cap mena de lògica”.
Amb la maleta al cotxe
Sobre l’arribada a la capital catalana, Turull ha apuntat en aquesta entrevista que Puigdemont va arribar en algun moment del dimarts, va sopar a la ciutat i durant aquests dos dies abans de l’acte d’aquest dijous va dormir i va estar a Barcelona. “Hi havia molts silencis que explicaven moltes coses“, ha reconegut el dirigent juntaire, en referència a les primeres hores de l’expresident català tant primer creuant terres gironines com després a la capital catalana. Pel que fa als moments posteriors a la seva reaparició pública a l’escenari del passeig de Lluís Companys, Turull ha relatat que van sortir ràpidament per la sortida del carrer de Wellington i que ambdós van entrar al cotxe blanc que els portaria després fora del centre de la ciutat. En aquest vehicle, Puigdemont només portava una maleta amb roba perquè “no sabia on dormiria” l’endemà.
