Una nova nit de protestes al carrer Ferraz de Madrid, a tocar de la seu ‘federal’ del PSOE. El nou centre de pelegrinatge de la dreta visigòtica cada vespre després que el PSOE hagi admès que negocia amb Junts per Catalunya i ERC una llei d’amnistia pels represaliats a causa del Procés i la seva lawfare. Aquesta nit, però, no han arribat a 2.000 persones. Val a dir, que el Reial Madrid tenia partit de Champions a les 9 i que era vigília de festiu a Madrid, perquè aquest dijous és l’Almudena i comença un pont de quatre dies. Ara bé, com imbuïts de la genètica de don Pelayo, s’han expressat desacomplexadament i sense embuts amb una lletania de frases i dedicatòries que situaven la cruïlla de Marqués de Urquijo amb Ferraz en un temple de l’Espanya del 39.
Crits contra la democràcia, Felip de Borbó, Pedro Sánchez, Alberto Núñez Feijóo o Arnaldo Otegi han configurat la banda sonora original. Ara bé, qui s’ha endut els hits de la nit, qui ha estat l’ànima de la festa i qui despertava les passions més entusiastes era Carles Puigdemont. Les manifestacions podran tenir més o menys intensitat, més o menys càrregues o més o menys parafernàlia feixista, però la d’aquesta nit ha tingut un protagonista i especial, i ha estat Puigdemont. El seu nom esperonava a clamar José Antonio Primo de Rivera i, fins i tot, entonar el Cara el Sol amb el braç aixecat.
L’Espanya del 39, seguint la seva doctrina, té una nova pèrfida albión, que ara per ara viu a Brussel·les i té a les seves mans les claus de la Moncloa, que possiblement aquest dilluns desllorigarà. La nit ha acabat amb 26 identificacions i una esbroncada a un matrimoni patriòtic que fotografiava el desplegament policial de les identificacions. Res d‘aldarulls ni càrregues. Es pot afirmar una punxada després que els partits oficialistes, com el PP, han vist que aquesta història els feia més mal que bé.
Només identificats i res d’aldarulls
Els manifestants han començat a arribar cap a les set del vespre i s’han trobat amb un blindatge policial extraordinari. Les Unitats d’Intervenció Policial del Cos Nacional de Policia, les unitats antiavalots, havien pres nota del dia abans i no volien que els tornessin a aixecar la camisa. Així que res a veure amb les imatges de càrregues d’ahir a la nit, llevat la motivació i l’ímpetu dels concentrats davant les tanques policials. Tant ha estat així que la policia n’ha tingut prou en fer un desallotjament a peu i sense treure ni una porra als manifestants que corejaven eslògans de clar missatge polític i cantant El Cara el Sol que s’han quedat fins passades les onze de la nit. Només algun “¡tira o te mando a tomar por culo!” ha estat l’única arma utilitzada per la policia per empènyer manifestants que feien el ronsa amb una bandera espanyol en format de capa, mocador de coll o faldilla.
La concentració, doncs, ha estat sota control durant les quatre hores de durada tot i les llaunes de cervesa de mig litre que els assistents buidaven entre consigna i consigna. Els mitjans concentrats rere la línia policial i els manifestants, rere les tanques, expressant lliurement els seus pensaments rere una pancarta gairebé poètica: “No som CDR”. Un eslògan que l’exsecretari de la Mesa del Parlament i exdiputat de la CUP, Pau Juvillà, ha agraït “l’aclariment”. La coreografia de la manifestació també descarnava que no tota la dreta que hi havia concentrada era del mateix tipus. De fet, un senyor de clenxa de tiralínies i sabates amb sivella convenia a distingir la dreta de Ferraz entre la heavy, la hardcore i la gore. Ell no era de cap, ni tan sols un “simple ultra”. De fet, era dels que xiulaven i intentaven fer fora els manifestants que feien signes nazis o feixistes o hissaven la bandera franquista espanyola o, fins i tot, dels que assenyalava a la policia si algú es posava la caputxa per fer de les seves de manera clandestina.
Tots a la presó, i el rei, maçó
Els concentrats han desplegat un dens repertori de càntics, eslògans i lemes dirigits contra Puigdemont, però també han rebut la corona espanyola i el PP. Puigdemont, però, ha estat el rei del concert. Des del clàssic “Puigdemont a prisión” que ja es pot considerar un “omplepistes” al més innovador “Ese furgón, para Puigdemont”. L’entonació, la durada i el fervor dels cants dedicats al president a l’exili s’han endut el disc d’or de la nit. En segon terme, Pedro Sánchez. També ha estat el gran coprotagonista, el partner necessari de la conjura contra Espanya. El president espanyol s’ha guanyat dos dels temes més escoltats de la nit “Sánchez a prisión” i el simple però efectiu “Pedro Sánchez, hijo de puta” i més treballats, “Sánchez, capullo, te vas a ir al trullo” o “Si tienes cojones convoca elecciones”. També entonats amb un enardiment propi de final de futbol.
Però, la nit ha donat per a més. Alberto Núñez Feijóo també ha tingut ració amb un sobri “¿Dónde está? ¡No sé vé! El gallego del PP”, després d’un oportú “PSOE y PP, la misma mierda son”. Però, el convidat especial de la nit ha estat Felip de Borbó, que ha rebut garrotades com una estora amb els lemes “Los Borbones a los tiburones”, “Felipe, masón, defiende tu nación”. Qualificar de maçó un rei espanyol de dinastia franquista és una línia vermella que la dreta més agosarada ha traspassat aquesta nit. I, compte, perquè la policia també ha estat una de les dianes de protesta perquè és “La policia que defiende la amnistia“, “Policia únete” o “Con los moros, no teneis cojones”.
La resta de reivindicacions, previsibles: “España es una y no cincuenta y una“, “Esta amnistia la vamos a parar“, el curiós “Madrid será la tumba del fascismo”, “El Fary vive, la lucha sigue”, i un manlleu de les manifestacions catalanes dels darrers anys “Premsa espanyola, manipuladora”. Així mateix, els habituals “No nos engañan, Catalunya es España”, “España cristiana y no musulmana”, “No es una sede,es un burdel” “Irene Montero, al supermercado” o José Antonio Primo de Rivera, o “Rojo el que no bote”. L’himne, com és habitual, no el podien cantar, llevat quatre nanos que coneixien -i només una estrofa- la ridícula lletra que va escriure José Maria Pemán. Tothom troba un incòmode cantar un himne d’una nació de 500 anys amb un “lololo” com a lletra.
Guerra, “Niñes”, “España se va al garete”
Entre els manifestants, molta gent jove hiperventilada i amb estètica “cayetana” però també grunge i nanos amb xandall amb una traça de McGyver per fabricar-se artesanalment cigarretes. També concentrats de mitjana edat i parelles que s’acostaven a veure l’ambient i en veure el pa que s’hi donava marxaven. Un home alt, amb bufanda espanyola, ha renyat els manifestants perquè cridaven contra el PP. “¡Esta no es la guerra!”, ha etzibat davant tota la canallada més hiperventilada que l’ha ignorat malgrat la seva insistència. L’home ha marxat empipat amb el comentari d’un grup de manifestants grans que el qualificava de “sensible”. “S’ha ofès el del PP, quina poca fair-play”, criticaven.
Un altre grup explicava a El Món que la gent també es manifesta perquè “ens obliguen a dir niñes“. Un altre grupet, de gent passada la barrera dels seixanta, comentava que “la gràcia d’aquestes manifestacions és que són aleatòries, no hi ha convocatòria jeràrquica, això els despista, els desorienta, no cal anunciar una gran manifestació”. “Els guanyarem”, pronosticava amb to de conspiració l’Eduardo. Però en Paco y en Fermín tenien les idees molt clares, han vingut cada nit perquè “España se va al garete”. “Serem la nova Argentina o Cuba, no tenim res als supermercats que fabriquem nosaltres”, anuncien amb to apocalíptic. Per això han vingut aquesta nit i les altres, “per salvar Espanya”. “Salvar Espanya de qui?”, ha estat la pregunta. “De Puigdemont i de Sánchez”, ha estat la resposta. Per un moment havia pensat que volien “salvar Espanya” d’ells mateixos.
