Josep Puigbert és un veterà de les relacions entre les institucions de la Catalunya Nord i la Sud. Un home d’aspecte i comportament centrat. No és pas cap fanàtic. Ans al contrari. De fet, ha representat la Generalitat des del 2014 fins fa pràcticament dos mesos. Ara és director de Projectes i Relacions Transfronteres a Els Banys i director AECT Valls Catalanes. En el seu haber té fites importants, com ara que 110 alcaldes, n’hi ha 223 a tot Catalunya Nord, signessin un manifest contra la repressió als líders independentistes catalans. No hi ha hagut cap altre manifest semblant de càrrecs electes ni a les Illes ni al País Valencià. Com a detall, l’anterior alcalde de Perpinyà, Jean Marc Pujol, li va demanar un llaç groc per rebre l’aleshores president Quim Torra en una visita oficial. 

La cita amb Puigbert és al Cafe Le France de Ceret. Un establiment entranyable on a quarts de set de la tarda, el cambrer endrapa ostres amb una habilitat extraordinària mentre serveix cafès i sucs de taronja. Plou a bots i barrals. Una pluja generosa que encara fa més bucòlic el municipi. Puigbert és un empordanès amb tocs del nord. Fins i tot, el seu aspecte i entonació el fa semblar un secundari simpàtic d’una pel·lícula de Juliet Binoche. La cambrera que prepara el cafè enraona català amb naturalitat mentre retreu al seu company l’atipament d’ostres.  Servits, Puigbert esbossa relats i episodis de la seva etapa d’ambaixador del sud a la Catalunya Nord i com ho posa en relació amb les presidencials d’aquest diumenge. 

Perdre pistonada tot i que “la República és eficient”

Puigbert insisteix que cal diferenciar els comicis municipals o departamentals dels presidencials. “No tenen res a veure, res, es vota amb cosmovisió francesa”. “Cal tenir present que els francesos perceben  certa decadència del seu estat nació”, apunta. “Han perdut pistonada, no són el melic del món”, afegeix. D’aquí també s’entèn el fenomen del suport a Marine Le Pen. Però també subratlla que l’extrema dreta francesa és intel·lectualment més precisa i curosa que no pas l’espanyola. “No té pas res a veure Le Pen amb Santiago Abascal o l’alcalde de Perpinyà, Loui Aliot”, comenta. “Han fet una feina molt bona per tal de blanquejar-se, s’han emblanquinat”, al·lega. 

Però, a parer de Puigbert, l’extrema dreta ha de combatre amb el que qualifica -i no és l’únic que ho diu- amb l’eficiència de la República o l’administració amb la Covid. “Tohom ha cobrat les ajudes, l’Estat ha funcionat”, sentencia. Un detall gens menor que explica la nul·la influència del catalanisme polític a la Catalunya Nord. “Els ciutadans se senten amb un Estat que els protegeix, que tenen drets i són respectats”, opina. Altra cosa és la catalanitat vista com un “sentiment identitari” però sense “exercir de català”. “Ara bé tenen la senyera i el rugbi”, adueix com exemple. De tota manera, tampoc hi ha hostilitat en la població civil al catalanisme. Així, Puigbert recorda que una enquesta realitzada entre 7.000 persones , el 88% estarien a favor de més mitjans de comunicació en català o què s’ampliessin les classes de català a la prestigiosa escola pública. De fet, ara com ara hi ha 12.000 alumnes que estudien català a la Catalunya Nord. 

El 20-S, canvi de xip

En aquest marc, però, Puigbert concreta que abans l’activisme polític era més “marginal” i ara s’ha despertat un activisme més ampli en entendre que “s’han agredit als cosins del sud”. Així, evoca que el 2014 havia de fer molta pedagogia sobre el procés i feina tenia, però el 20 de setembre de 2017, les coses van començar a canviar. Aquell dia es trobava reunit amb 14 alcaldes del Vallespir que no entenien que estava passant amb les detencions de càrrecs i electes. Després amb el Primer d’Octubre encara es va incrementar més la incomprensió. “Sobretot l’a por ellos, el 155 i la presó… alcaldes republicans d’esquerra i dreta no ho entenien, d’aquí el manifest de 110 i la trobada dels alcaldes amb l’AMI a Prats de Molló”, relata. “Eren ells que em demanaven fets i dades”, alerta. Com anèctoda, també explica que en una trobada l’exalcalde de Perpinyà, Jean Marc Pujol, s’estirava els cabells de com podia ser que el president Torra fos inhabilitat per un organisme com la Junta Electoral i per una pancarta. De fet, Pujol també va comentar-li que l’ambaixador espanyol a França li va remetre una carta retreient-li que es posés un llaç groc per rebre el president Torra a l’ajuntament. “Això del procés, les ganes d’independència no hi ha francès que ho entengui, per molt català que se senti, -llevat d’alguns- però ningú no entèn la repressió”, sentencia. 

Carreteres per viure d’esquena

Puigbert, però, retreu que les dues Catalunyes sembla que visquin d’esquena una amb l’altra. “Hi ha ignorància mútua”, argüeix. Per exemple, ara el ministeri de l’Interior manté quatre dels dotze passos fronteres tallats per la crisi migratòria, o què molts catalans del nord, que no veuen gens clar el procés independentista del sud. També retreu la pèrdua de la població jove, un fet que podria ajudar a haver més trasvàs de joves cap al sud i no pas cap al nord de França. “A Figueres i a l’Empordà seria perfecte tenir personal sanitari, de serveis o del sector industrial que sabessin francès i català”, raona. Un fet que no es dona. Però tampoc del sud al nord. “Anar a estudiar a la Universitat de Perpinyà, tot i que és molt més barat, és impossible perquè pràcticament no hi ha transport públic, els trens d’alta velocitat són incompatibles amb les hores de classe”, argumenta. “També hi ha gent al sud que treballa per rebaixar la frontera i al nord que treballar per mantenir-la”, admet Puigbert assenyalant la competència comercial i turística de les dues zones. 

La constatació de la ignorància són les vies de comunicació terrestres entre el sud i el nord. Si entre Suïssa i França s’han construir vuit túnels en 30 anys, aquí les carreteres fan patir. “De Cervera a Portbou està molt bé per fer-la amb moto i fer fotos, però res més; l’autopista, ara (ara!) i és dels anys 70 la part francesa ha fet un tercer carril tot i que hi passent trenta mil vehicles al dia, 12.000 en són camions; Espolla- Coll de Banyuls és una pista asfaltada; Maçanet de Cabrenys a Costosa, només la part del sud ha arreglat el pont; el Coll d’Ares també molt maca, però molt mal parida, sobretot la part francesa o la de la Cerdanya a la Guingueta d’Ix o el coll de les Illes… així no es pot anar enlloc”, conclou. Tot un debat que ni s’ha ensumat en les presidencials d’avui. 

Comentaris

  1. Icona del comentari de: El cit campejador a abril 24, 2022 | 19:30
    El cit campejador abril 24, 2022 | 19:30
    En Francia están contra la represión y la guerra de Rusia, y contra el golpismo. De la represión que dicen que hay en Catalunya, no han oído hablar porque es un cuento inventado por los lazis. Para represión, la que sufrimos el resto de catalanes por parte de los supremacistas
    • Icona del comentari de: Tu no ets català! a abril 24, 2022 | 20:30
      Tu no ets català! abril 24, 2022 | 20:30
      Tira pal pueblo! Xarnego!
      • Icona del comentari de: El cit campejador a abril 25, 2022 | 07:13
        El cit campejador abril 25, 2022 | 07:13
        Tú eres un supremacista. Los nazis, durante mucho tiempo, repartían carnets de pureza, como te gustaría hacerlo a ti.
  2. Icona del comentari de: Català a abril 24, 2022 | 19:58
    Català abril 24, 2022 | 19:58
    Els francesos ha estat força més fins que els espanyols; la seva repressió ha estat i és molt més subtil. Han afalagat els catalans del nord i els han fet seus. Tanmateix, què més voldriem nosaltres que sentir-nos protegits per l'estat?.
  3. Icona del comentari de: Pere Llimonera i Citronell a abril 24, 2022 | 23:10
    Pere Llimonera i Citronell abril 24, 2022 | 23:10
    I tant que entenen el procés, i pensen: com poden ser tan idiotes aquests del govern espanyol

Respon a Tu no ets català! Cancel·la les respostes

Comparteix

Icona de pantalla completa