El Partit dels Socialistes de Catalunya té la clau del canvi a les direccions de la televisió i la ràdio pública, TV3 i Catalunya Ràdio. Ara bé, tot i la seva manifesta voluntat d’arribar a un acord, el PSC es manté a l’expectativa i en un pla discret mentre que ERC i Junts acaben de polir les seves diferències. I més, quan dins els junters mateix també hi ha discrepàncies sobre els noms i el contingut d’un acord a tres bandes per rellevar els membres del Consell de Govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, la Corpo. De tota manera, tant socialistes, com junters i republicans asseguren que hi haurà acord el 23 de desembre per fer-se efectiu al gener. Cal tenir present que la nova llei exigeix que els consellers de la CCMA siguin escollits per dos terços del Parlament i per un mínim de 3 grups parlamentaris.
Fonts dels tres grups majoritaris apunten que es troben en la “recta final”. “Tenim converses i reunions formals i informals, avancem cap a l’acord programàtic”, comenten les mateixes fonts dels tres partits. De fet, negociadors de les tres formacions recorden l’estirada d’orelles que la presidenta en funcions –des de fa sis anys– de la CCMA, Núria Llorach, va fer als grups en la darrera Comissió de Control del Parlament, el passat 26 de novembre. “Jo porto sis anys en funcions, i diversos consellers, tres. Seguim fent la feina amb gestió rigorosa, però ha arribat el moment de renovar; vostès tenen una feina molt important per a la Corporació”, va etzibar als diputats.
Raó no li faltava a Llorach. Actualment només queden quatre membres d’un Consell de Govern que n’ha de tenir set. A més de Llorach, hi ha la periodista Rita Marzoa, a proposta d’ERC; Armand Querol, escollit a proposta del PP, un partit que actualment té la categoria de subgrup dins el grup Mixt del Parlament; i finalment Antoni Pemán. Precisament, Pemán és el paradigma de l’antiguitat dels membres de la Corpo, ja que va ser proposat per Unió Democràtica Catalunya, un partit desaparegut arran d’un concurs de creditors que el va portar a la seva liquidació i a deixar tot el seu llegat documental a l’Arxiu Nacional de Catalunya. De fet, Pemán és l’únic càrrec proposat per Unió que continua en actiu. L’últim mohicà d’una època que ja sembla prehistòrica.
Els partits van entomar el calbot de Llorach i van visibilitzar en la comissió que tenien l’objectiu de pactar. Fins i tot, el portaveu de Junts va admetre que “estaven trigant massa” a fer la feina que tenen “encomanada”. A la sortida de la comissió, però, diputats participants no eren tan optimistes amb la voluntat d’arribar “ràpidament a l’acord”. Tot i això, els darrers dies s’han anat acostant posicions, i més després que en el debat de política general s’aprovès una proposta de resolució on s’obligaven al pacte per a la renovació dels càrrecs. Al capdavall, fonts de les tres formacions apunten que “l’acord programàtic gairebé està enllestit, però encara queden serrells”. En aquest sentit, apunten que “si bé són important els noms dels membres i el de la presidència, el debat principal no és aquest, sinó quin paper ha de tenir la Corpo com a entitat de primeríssim interès públic”.
També s’inclou en l’acord un pacte per renovar el Consell de l’Audiovisual de Catalunya, caducadíssim, i que ara com ara és un punt de fricció en la negociació. El CAC encara té un punt més d’escàndol perquè només hi queden tres membres, quan per llei n’hauria de tenir cinc. A més, un, Daniel Sirera, és del PP, un grup polític ara com ara tan irrellevant al Parlament. L’altre integrant és la històrica Carme Figueras, que va ser escollida a proposta de l’antiga direcció del PSC.
Els socialistes mantenen la flegma i sostenen que el seu full de ruta per al pacte és “conegut i públic” a través d’un document de tretze punts amb què proposen la “refundació” dels mitjans públics amb un paper “més plural i més tecnològic”. “És evident que tots hi posen i treuen, però ens hem anat entenent”, assenyalen optimistes als passadissos del Parlament. Ara bé, el PSC mira amb “certa perplexitat” la tensió interna que genera l’acord entre les famílies de Junts per Catalunya. Un sector aposta més per perfils professionals per triar els seus consellers a la Corpo i altres volen que tinguin pes polític.
De fet, dins a Junts hi ha destacats membres que veuen el relleu de la Corpo com una “prova fefaent que ningú no vol canviar res, ningú”. “Sembla que prioritzin el benestar polític, que tot segueixi igual”, afegeixen veus d’aquest sector en conversa amb El Món. Tampoc no és cap secret que hi ha un sector a Junts que recela de l’acord amb els socialistes i els republicans, i un altre que vol enllestir l’acord el més aviat possible. També ERC mira amb cert escepticisme la proposta de Junts, sobretot pel que fa els noms, amb el debat de fons de la presidència del Consell de Govern.
La batalla política és densa però es manté amb un perfil excepcionalment soterrat, cautelós i prudent. “La sensació és que és ara o mai, no es pot allargar més”, opinen fonts de les tres formacions. Tot i les diferències, les apostes no apunten que la negociació sigui un fiasco. Així, creuen que si ara hi ha topades és perquè “estem a la recta final” i “no sigui dit que tots no han intentat guanyar més pes”. L’acord es fa gruar.
